Cultura
Jesús Mestre
Fra Valentí va anar el dissabte 17 de maig a l’Espai Gardenyes on, a l’ombra del sol primaveral i rodejats de vegetació, va presentar el seu darrer llibre, Missa et mensa. Secrets de la cuina de convent, publicat per l’editorial Albada, març de 2025. Es tracta d’un llibre breu, de poc més de 150 pàgines, de caràcter divulgatiu i molt assequible.
El llibre s’estructura en una dotzena de capítols on es van agrupant temes i productes de la cuina conventual, especialment la dels caputxins. Per exemple, “Pitances i espècies”, “Llegums i guisats hivernals” o “L’arròs i els bolets”, per donar alguns exemples. En cada un dels capítols, s’expliquen conceptes gastronòmics i es descriu com es preparaven ingredients com els llegums, els cereals o les hortalisses, sovint a partir de receptes tradicionals reunides en tractats com el de germà Antoni Codina, que va escriure un receptari al segle XVIII, o de fra Sever d’Olot, receptari aplegat l’any 1787 i reimprès el 1982. En moltes descripcions, fra Valentí afegeix nocions històriques, com passa en les hortalisses i altres productes arribats d’Amèrica a partir del segle XVI, o de caràcter gastronòmic, explicant els seus valors nutricionals.
Moltes d’aquestes antigues receptes es poden cuinar actualment, tot i que de vegades cal improvisar en alguns dels ingredients. Una d’aquestes és l’“arròs a la caputxina”, un plat que segons diu el Baró de Maldà al Calaix de Sastre, a principi del segle XIX tenia molt de seguiment a Catalunya i, posteriorment, es va incloure en el recull Cuinar amb tota perfecció, editat per Manuel Texero el 1830, reimprès el 1977. És un plat molt bàsic, on l’all i el julivert són els ingredients principals, tot i que també s’hi poden afegir pèsols o tomàquet i pebrot, si n’és la temporada. El llibre, doncs, permet descobrir aquestes receptes que formaven part de la cuina caputxina basada en conceptes avui molt valorats: els productes de temporada, de km0, l’aprofitament, vinculada al calendari festiu i amb una recerca dels gustos essencials.
Tot i ser un llibre de caràcter divulgatiu, es nota el caràcter científic i rigorós dels escrits amens de fra Valentí. Les referències bibliogràfiques són molt abundants i al final del llibre hi ha un glossari que dona llum a conceptes i paraules poc utilitzades en l’actualitat. Com es diu a Colofó, “des de fa segles, els frares i els monjos han optat per una cuina senzilla i d’aprofitament, amb uns guisats quotidians molt sanitosos configurats per l’austeresa”. Un llegat històric encara viu.