El secret del pa que menges cada dia 

Remeis i Cuina de Convent

Fra Valentí Serra de Manresa

La diversa manera d’elaborar el pa és un signe identitari puix indica, de manera ben palesa, la pertinença cultural. A l’Occident l’elaboració del pa va directament lligat al desenvolupament de l’agricultura, ja que, gràcies a ella, els humans s’alliberaren de la feixuga tasca de sortir diàriament a cercar en el bosc els aliments de temporada per al sosteniment quotidià: bolets, cargols, aglans, nabius, gerds. Així fou possible la creació dels primers grups estables en poblacions.  

A casa nostra comptem amb una nombrosa varietat de pans: pa rodó, de veta, pa de ronyó, pa de Reus, pa de Valls, entre molts altres. Per tal d’elaborar el pa de la manera tradicional –que és molt allunyada dels actuals mètodes industrials-, cal servir-se de farina de blat ecològic i que aquesta hagi estat molta a la pedra, i s’ha de pastar amb el ferment “mare de farina blat”; un ferment que el forner prepara a partir d’una llarga fermentació del llevat amb la farina, i que ha de saber mantenir tot refrescant-la amb farina i aigua. Quan es fa la pasta cal afegir-hi sal gruixuda a proporció i un terç d’aigua, i es recomana de deixar-la reposar amb el llevat en una llarga fermentació que ha de durar entre vuit i quinze hores, preferiblement amb la pasta dins de la pastera o bé posada dins de cistells amb draps de lli.

El pa pastat, cuit i venut a les fleques és segurament el principal producte de proximitat -de quilòmetre zero!-, ja que cada dia hom el sol comprar en el forn que té més a prop de la seva llar.

Encara avui una de les menges casolanes més tradicionals, i que forma part de la cuina d’aprofitament, és la sopa d’all que es prepara amb les llesques sobrants de pa sec. Per fer-la, simplement, cal sofregir uns quants alls trinxats amb una mica d’oli i, seguidament, es posa el sofregit dins d’una olla, millor de terrissa, amb un polsim de sal, el pa sec i el brou de verdures i es deixa bullir un quart. Abans de servir-ho a taula, si es vol, es complementa amb l’afegit d’un ou i s’afina la sopa amb un batedor de filferro. La manera de cuinar la sopa d’all “a la catalana” consisteix a “posar sobre lo foch una cassola ab aigua suficient, sal a proporció, tres o quatre alls picats, oli cru y lo pa necessari, sech, tallat a llesques fines. Ho couràs un quart y quan ho treguis del foch afines bé les sopes abans de dur-les a taula” (Receptari, s. f.) 

Són delicioses -i molt saludables!- les sopes escaldades de pa sec preparades amb el suc bullent d’aigua de farigola. És, també, una menja excel·lent i sanitosa aquella cassoleta de sopa de brou de ceba amb pa sec cobert amb formatge i gratinada al forn. A l’article vinent us vull parlar, si Déu vol, de les plantes de la mel.

Fra Valentí Serra de Manresa és arxiver dels caputxins.