Opinió
Sindicat d’Habitatge de Cassoles, Arran Cassoles i CUP Sarrià-Sant Gervasi
La lluita que neix als nostres barris és la mateixa que empeny companyes del districte com l’Adrià Plazas i la Sofia Peris a salpar amb la Global Sumud Flotilla per trencar el setge a Gaza. Mentrestant nosaltres tenim el deure d’omplir els carrers i posar contra les cordes governs i institucions còmplices del genocidi. Sortim juntes a mobilitzar-nos: si Israel ataca la Flotilla, el mateix dia a les 18 h, a la plaça de la Carbonera; i el dissabte 4 d’octubre, a les 12 h, als Jardinets de Gràcia.
Posar el cos i l’ànima per allò en què creus no és una tasca fàcil, perquè t’exposa i molts cops et retorna un revés físic i moral. Però la militància, els lligams amb les companyes i el barri ens segueix empenyent a repartir octavetes, a matinar per aturar un desnonament, a manifestar-nos o, fins i tot, a embarcar-nos en un vaixell per obrir un corredor humanitari a Gaza, en ple genocidi.
És aquesta empenta del treball per una causa col·lectiva més important que cap individu, el que ha portat a les nostres companyes Adrià Plazas, militant del Sindicat d’Habitatge de Cassoles i de la CUP de Sarrià-Sant Gervasi, i Sofia Peris, militant d’Arran Cassoles, a sumar-se a la Global Sumud Flotilla per trencar el setge a Gaza. Una acció que dia que passa, dia que ens demostra com tota acció pot ser motor de canvi.
Ho hem vist a La Vuelta Ciclista a Espanya, quan trepitjant terres catalanes, un petit grup d’activistes organitzades van dir que ja n’hi havia prou de permetre que les nostres carreteres, viles i ciutats fossin l’escenari per blanquejar un estat genocida. Una petita acció, que semblava esporàdica, que va encendre la flama i La Vuelta no va tornar a la normalitat i posteriorment a Itàlia ja s’ha vetat la participació de l’equip d’Israel a una de les carreres.
Des d’aleshores, coincidint amb el viatge a Gaza de la Global Sumud Flotilla, les mobilitzacions populars arreu del continent europeu i l’assetjament que pateix la mateixa Flotilla per part d’Israel, estats com l’espanyol, l’italià o el grec s’han vist forçats a donar petites mostres de suport formal a la Flotilla i demanant explícitament que Israel permeti obrir el corredor humanitari. Però, com explicava, això són paraules, no fets. I les paraules, pocs cops salven les vides.
D’aquesta forma, podem dir que la feina feta fins ara a La Vuelta i a la Flotilla donen esperança a un poble que no té res més que la solidaritat internacionalista. És immens el que estan fent la Sofia, l’Adrià i la resta de companyes que naveguen cap a Gaza. Però no és suficient, la pressió popular ha de ser massiva perquè les coses canviïn de veritat, per fer que l’esperança del poble palestí sigui realitat i futur.
Per això fem una crida a la mobilització en suport del poble palestí. La Flotilla no són més que uns centenars de militants navegant cap a Gaza, però com deia l’Adrià aquest cap de setmana, “poseu contra les cordes a governs i a la comunitat internacional”, només així “deixaran de banda els simbolismes i actuaran”. Cal que les pròximes mobilitzacions siguin massives. Un aixecament del poble Català.
Nosaltres hi serem, en primer lloc, si l’estat d’Israel ataca la Flotilla ens trobem aquell mateix dia a les 18.00 h a la plaça de la Carbonera (Drassanes). De la mateixa manera, dissabte 4 d’octubre a les 12.00 h als Jardinets de Gràcia per garantir que la manifestació convocada per la Comunitat Palestina de Catalunya i Prou Complicitat sigui un èxit total contra la barbàrie i per la llibertat dels pobles.
Ps. Adrià i Sofia, que segurament ens esteu llegint, amb nosaltres heu cridat milers de vegades el “Força Sindicat”, però avui som nosaltres les que cridem: Força Adrià! Força Sofia! Força Flotilla! Força Palestina!
