Publicitat
spot_imgspot_imgspot_imgspot_img

L’art d’insultar, per Aitor Romero

"Tampoc s’entén massa bé aquells que insulten en una llengua que el seu interlocutor no entén i es vanten de la seva audàcia. L’acció de l’insult requereix comprensió mútua i, per tant, és necessari utilitzar un codi que la víctima escollida pugui entendre perfectament"

Publicat el 13.10.2025 7:00

Sarrià Blues

Aitor Romero Ortega

L’altre dia, quan tornava de la feina, em vaig creuar amb un veí a l’ascensor. Jo sortia i ell entrava. Anava tan despistat i dintre del meu món que se’m va passar saludar-lo com cal i no me’n vaig ni adonar. M’ho va fer saber. Em vaig disculpar. Ell, però, va considerar que era adient continuar traient-li punta al llapis. I m’ho va tornar a dir. Em vaig tornar a disculpar. Força alterat em va dir que era un maleducat, a diferència de la meva dona i els meus fills. Allò ja em va tocar una mica més la moral, però en un principi vaig decidir passar del tema i allunyar-me pels passadissos de l’edifici.

Així i tot, quan portava ja uns metres, vaig aturar-me de cop i, una mica com a les pel·lícules, vaig tenir aquell segon de lucidesa i valentia en què un decideix tornar a l’escena del crim per acabar de dir el que no s’ha atrevit a dir, en mossegar-se la llengua. Dit i fet, vaig girar-me, em vaig apropar de nou i li vaig dir (recordem que visc a Madrid): “Es usted un sinvergüenza”. Ho vaig dir, a més, fent rascar expressament una mica la gola a mitjan paraula, com si m’acabés de fotre un whisky doble. Ell es va quedar parat, i després va fer un gest com de venir cap a mi a clavar-me un cop de puny, però va ser un gest més performatiu que amenaçador, i la cosa va quedar en no res.

Publicitat

Dies després quan donava voltes a l’escena vaig arribar a la conclusió que la meva victòria simbòlica es devia en bona part a la selecció de l’insult. Ell era un home de certa edat i el concepte una mica vintage de pocavergonya l’interpel·lava de ple, diguem que formava part del seu imaginari insultador. Passar-me de frenada i fer servir un concepte massa gruixut se m’hauria girat en contra i m’hauria fet quedar malament a mi. L’objectiu de l’insult és maximitzar l’ofensa i això requereix certa punteria. És un treball de precisió.

Tampoc s’entén massa bé aquells que insulten en una llengua que el seu interlocutor no entén i es vanten de la seva audàcia. M’importa un rave el que em diguin a mi o la meva mare en rus o en inuit si no ho entenc. L’acció de l’insult requereix adaptar-se a la comprensió de l’insultat, i per tant és necessari utilitzar un codi que la víctima escollida pugui entendre perfectament. En aquest sentit, sempre me’n recordo de Hristo Stòitxkov, jugador búlgar del Barça dels anys 90, que abans dels partits internacionals s’aprenia de memòria unes quantes paraulotes en la llengua de l’àrbitre per fer-les servir al camp. Això és talent i dedicació.

Parlant del Barça, recordo ara que fa anys al Camp Nou es considerava de mal gust insultar els jugadors de l’equip contrari (excepte si eren del Madrid) i tots els esforços se centraven en els propis. Arribar a la conclusió que insultar un jugador de l’Elx o del Celta de Vigo és de mal gust i dirigir la indignació contra un mateix em sembla un signe de civilitat, tot s’ha de dir. El repertori d’aquells anys passats era també notable: gandul, sinvergüensa, burro… El castellà s’emprava generalment per a l’àrbitre o per als jugadors del Madrid, quan visitaven l’estadi un cop l’any (perquè entenguessin el que se’ls deia, com no podia ser d’una altra manera) i de pas per no embrutar la llengua amb paraules grolleres, la qual cosa denota també algun tipus de complex lingüístic que necessitaria un parell de sessions de psicoanàlisis per endreçar-se.

En fi, suposo que al meu veí li va molestar tant que li digués pocavergonya perquè em vaig anticipar i li vaig dir a ell exactament el que ell pensava que jo era. I en l’insult, com en l’art d’avantguarda o en les baralles de bar, el que arriba o colpeja primer, si encerta de ple, sol guanyar gairebé sempre.

Notícies relacionades

Hansi

Hansi Flick ha retornat la il·lusió al Barça amb un futbol apassionat i una autenticitat que traspassa el terreny de joc. Una reflexió personal sobre l’entrenador alemany i el seu vincle amb el barcelonisme

Buidar no és deixar anar

Aprendre a deixar anar és clau per buidar l’armari i tancar etapes vitals. Descobreix com acomiadar-nos dels records ens ajuda a fer espai per a noves oportunitats

Ca l’Acerbi

"Tant de bo Tossa de Mar, com tants pobles de la nostra costa, pugui continuar sent un lloc per viure, culturalment enriquidor, i no només un balneari estacional per oficinistes cremats i entrepreneurs esgotats", l'opinió d'Aitor Romero

El Sud i l’anunci d’Estrella Damm

"El sud existeix perquè hi ha un nord que el somia i a l’inrevés. Un esdevé sud en relació amb els altres i no per voluntat pròpia": l'article d'Aitor Romero Ortega
spot_img

Quins candidats a les eleccions generals són de Sarrià-Sant Gervasi?

En total, 9 candidats a les pròximes eleccions generals tenen una relació directa amb Sarrià - Sant Gervasi

Les antigues cotxeres de Sarrià: arquitectura de Coderch entre jardins i vegetació

Un conjunt residencial de Sarrià projectat per Josep Antoni Coderch sobre les antigues cotxeres del tramvia

L’edicle de l’estació de Sant Gervasi recupera l’aspecte original de 1931

Ferrocarrils de la Generalitat ha finalitzat la rehabilitació de l’accés de plaça Molina, amb una inversió de 670.000 euros que ha permès recuperar la marquesina de vidre que es va retirar durant una reforma als anys seixanta

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí