Per accedir al contingut crea un compte gratuït
Explorar el jardí
Pepa Tort
L’església de Sant Vicenç de Sarrià constitueix el centre neuràlgic del barri de Sarrià. Al seu voltant se situen tres places amb nom propi que contenen sengles enjardinaments: la placeta del Roser; la plaça del Consell de la Vila, on se situa la Seu del Districte; i la plaça de Sarrià, flanquejada a ponent per la façana principal de la parròquia i a llevant per la recentment inaugurada Biblioteca J. V. Foix.
Quatre apunts històrics
La parròquia de Sant Vicenç de Sarrià és un temple mil·lenari, descrit en una placa commemorativa de 1987 situada a la façana principal. La primera referència coneguda sobre l’existència d’aquesta església s’esmenta l’any 987, quan encara no existia Sarrià com a poble. El 1147 es consagra un nou temple romànic al mateix lloc i a partir de l’any 1370 es remodela en estil gòtic. En aquest període, el temple va acollir el famós retaule de Sant Vicenç, que es conserva al Museu d’Art de Catalunya. Quatre-cents anys més tard, el 1779 s’inicia un projecte d’ampliació del temple que es perllonga fins a l’any 1816. L’any 1936 el temple pateix els estralls de la Guerra Civil i queda força malmès. Posteriorment es restaura.
L’edifici actual, d’estil neoclàssic i catalogat com a “bé cultural d’interès local”, consta de tres naus comunicades entre si amb arcs de mig punt, amb un creuer cobert amb cúpula, i capelles a les naus laterals i al costat del presbiteri. Es va preveure la construcció de dos campanars octogonals d’uns 44 m d’alçada amb escales de caragol de pedra picada, però finalment només se’n va fer un. El rosetó vidriat representa Santa Eulàlia i Sant Vicenç sostenint uns brots de vinya.
La placeta del Roser
Amagada entre la façana lateral sud de l’església de Sant Vicenç de Sarrià i els jardins privats de can Margenat, la menuda i ombrívola placeta del Roser constitueix un indret sorprenent per la seva singularitat i quietud. Està presidida per una imatge de la Mare de Déu del Roser, patrona de la vila i conté un brollador circular de peu, que subministrava antigament aigua al veïnat.
Al xamfrà amb el carrer Major, se situa la casa senyorial de can Margenat, una de les més antigues de Sarrià. D’estil neogòtic, es va construir al segle XVI, quan aquest indret estava envoltat de grans extensions de terres de conreu i vinyes, on es feien molt bones collites de vi.
La placeta conté tres velles tipuanes, que a la primavera, en caure la flor, deixen una esplèndida catifa de color groc intens. Un parterre que limita amb el jardí de can Margenat conté un esponerós conjunt de margallons, la genuïna palmera autòctona de les regions mediterrànies, amb fulles grosses amb forma de ventall, que s’utilitzen per fer escombres i objectes de cistelleria. Darrere, albirem el gran til·ler del jardí de can Margenat, que s’enlaira vigorós mostrant la seva exuberant capçada.

La plaça del Consell de la Vila
Presidida per l’antic edifici catalogat de l’Ajuntament de Sarrià, actualment Seu del Districte de Sarrià – Sant Gervasi, la plaça està envoltada per un conjunt d’habitatges històrics que ens transporten al Sarrià antic. Una estàtua de bronze, la deessa “Pomona”, del gran escultor Josep Clarà, simbolitza l’abundància i ens dona la benvinguda.
La vegetació es redueix a la presència d’alguns plàtans (gènere Platanus) dins escocells, alineats al perímetre de la plaça. Són relativament joves i no gaire esponerosos, però a l’estiu ombregen agradablement l’indret. Tres pruneres de fulla vermella s’alineen al marge del carrer Negrevernis i una tercera s’endinsa en solitari al marge nord de la plaça.

La plaça de Sarrià
Situada entre l’església de Sant Vicenç de Sarrià i la biblioteca J.V. Foix, la plaça esdevé el centre neuràlgic del barri, el lloc de trobada de totes les iniciatives de cultura popular. Sardanes, mercats diversos, concerts, etc., s’anuncien regularment a la graella d’actes.
Al voltant de la plaça s’alineen un conjunt de plàtans d’ombra, no gaire vells, a excepció del situat al límit amb el carrer Major, que té una presència i dimensions més grans. Segons l’angle solar, el conjunt arbori s’emmiralla nítidament sobre la façana vidrada de la nova biblioteca.
A banda i banda de l’escalinata de l’església albirem una esponerosa prunera vermella i, també, alguns xiprers que atresoren una àmplia simbologia espiritual.








