Societat
Mireia Monjo
El 12 de novembre es va celebrar el Consell de Barri de Sant Gervasi- Galvany de Barcelona a l’Espai Jove de Casa Sagnier. A la reunió hi van assistir més d’una trentena de veïns. La taula del consell va ser presidida, com és habitual, per la regidora del districte, Maria Eugènia Gay. Al seu costat la consellera del PSC Begoña Roget i el vicepresident del Consell de Barri, Bartolomé Criado.
La qüestió més esperada pels veïns del consell va ser el punt sobre les obres de l’L8, que afecta el carrer Muntaner. Aquestes es van iniciar el 10 d’agost i han estat motiu de tall del carrer, deixant pràcticament inaccessible el tram que va des del carrer Maria Cubí a Laforja.
La finalitat d’aquestes són una sortida d’emergència per la línia L8. Aquestes construccions afecten a més de 30 comerços de la zona. També, han suposat un canvi de sentit en el carrer d’Amigó i el desplaçament de la línia V13 de bus. Aquesta actuació, que inicialment comptaven amb una durada de 13 mesos, s’ha vist afectada per una vaga obrera. Les construccions es troben sota la responsabilitat de la Generalitat i l’Ajuntament està intentant dur a terme una reunió entre el veïnat i la Generalitat, va afirmar Gay. Així, va assegurar que s’estan intentant promoure certes accions per facilitar la vida als comerciants de la zona. Afirmacions que van ocasionar incertesa entre els insistents.
Una veïna del barri va demanar la paraula per reclamar un mínim d’informació i dates reals de les obres. Va que han estat tres mesos sense rebre cap mena d’informació. Els dirigents del consell van tirar pilotes forma, afirmant que aquesta construcció és dirigida per la Generalitat i no per l’Ajuntament. La resposta va causar indignació.
Desgavell i indignació
Gay va intentar calmar els veïns recordant que “ells ens informen a nosaltres”. La veïna, en recuperar la paraula, va insistir que aquestes obres els estan afectant molt, tant en l’àmbit anímic com econòmic i, ràpidament, li va cedir el micròfon a un noi jove que seu al seu costat.
L’home és responsable d’una de les botigues afectades pel tall i va reclamar una compensació en forma d’indemnització. La veïna va tornar a prendre-li el micròfon i va afegir amb un to de veu alt: “Podeu pressionar a la Generalitat. Són moltes obres, totes alhora. Una mica d’ordre, perquè això no és normal”.
Davant d’això, l’Ajuntament va respondre: “No es preocupi, que això acabarà bé”. Entre els veïns va esclatar l’enrenou. Una veu al fons de la sala, va exclamar: “És molt frustrant pels veïns i comerciants que jo no pugui arribar a casa meva per les obres. I allà ningú estigui treballant!”. De fons es van escoltar murmuris i objeccions.
La regidora, davant del desordre, va respondre: “Jo no puc portar aquests senyors a treballar si estan fent vaga. Tenen un contracte vigent, no els podem fer fora!”. I va reproduir com un mantra: “Mirarem de fer una reunió amb els veïns i la Generalitat”.
Propostes dels veïns sense recorregut
El caos cada vegada es va fer més notori, i una veïna va proposar com a solució temporal obrir els carrils tallats mentre dura la parada, ja que les obres amb prou feines han començat. Seguidament, una altra va exclamar: “No hi ha eficàcia, cap de les coses que feu és eficaç! Hauríeu de pensar en els veïns!”.
Entrades les set de la tarda, el descontentament per part dels veïns es va fer cada cop més gran. Els veïns reclamaven un canvi i l’Ajuntament es mantenia ferm amb la seva posició d’incapacitat. Els ciutadans van afirmar que els obrers no han estat ni tres setmanes treballant i cada vegada responien més indignats.
Es van sentir comentaris de rebuig i propostes de moviments veïnals, com treure a mitjanit de forma manual les balles dels carrers per poder obrir el pas. Gay va demanar que dins el Consell no es proposin aquesta mena d’accions.
D’entre les últimes files, un home va demanar el micròfon i va anunciar: “Hem de posar una data! Ens posem tots els veïns a peu de carrer i esperar que la Generalitat parli amb nosaltres”. La regidora, en veure aquestes sortides, es va aclaparar i va exigir amb veu forta: “Traieu-li el micro, si us plau!”. El veí ofès, sense el micròfon, va llançar: “A mi vostè no m’ha de dir que he de fer!».
Irromp de nou el caos. La regidora va posar ordre i va continuar amb el següent punt de l’ordre del dia.
