Jordi del Barrio: “Les cadenes comercials no beneficien Sarrià, fan que el barri perdi personalitat”

Entrevista

John McAulay Jordi del Barrio fa honor al seu cognom. President de l’Eix Comercial de Sarrià des de fa més de cinc anys, dedica gran part del seu temps lliure a millorar el barri on ha viscut des de petit. El seu objectiu el té clar, i el repeteix diversos cops durant l’entrevista: dinamitzar Sarrià perquè sigui un pol comercial actiu i atractiu. “Volem fer moure la gent perquè passegi pel barri i que les botigues tinguin més clients”, explica. De moment, sembla que funciona: ens hem trobat una tarda d’entre setmana al carrer Major de Sarrià, i el pas de veïns no afluixa. Com està la situació del comerç a Sarrià? Hi ha canvis generacionals, algunes botigues han tancat per jubilació. També es va modernitzant i canvien els costums, però mantenim el comerç de proximitat, aquell que té un tracte directe amb el client. En la majoria dels casos, perquè també tenim cadenes que actuen de la mateixa manera a tot arreu. A Major de Sarrià han proliferat els forns de cadena. I encara em sembla que obrirà algun altre. Depèn molt del tipus de forn que s’obre. Tot allò que sigui de proximitat, familiar, és indiferent que n’hi hagi més o menys. Però quan comencem amb cadenes poc personals, que ja no són un comerç pròpiament dit, sinó que són fons d’inversió, això ja no beneficia Sarrià: fan que el barri perdi personalitat.

“Tenim molts forns, cases d’ungles i botigues de complement, però de moment tothom s’hi guanya la vida”

Hi ha massificació d’algun tipus de producte a Sarrià? Jo crec que de pa, sí. Però curiosament, tots estan aguantant. A mi em sap greu que, si tu ets una empresa familiar, després et vingui una gran cadena sense cap mena de personalitat i minvi les teves vendes. També és veritat que és bo perquè hi hagi competència; és com el Barça: si hi ha bons suplents, els que juguen s’hi esforçaran més. Igualment, a la llarga jo crec que a aquestes cadenes no els acabarà funcionant.

Hi ha sobreoferta d’altres negocis? Visualment, sí que sembla que hi hagi molts forns. Cases d’ungles, n’hi ha unes quantes, fora de Major de Sarrià. Però de moment sembla que tothom s’hi guanyi la vida. Hi ha molt complement, però cadascú té el seu tipus de producte. Aquí compres una bossa de mà, aquí unes arracades i aquí un fulard. Cadascú té diferents marques, nivells i preus, i això està bé. El comerç de Sarrià està seguint la tendència de Barcelona de veure més cadenes? En part, sí. Però com que els locals de Sarrià no tenen la mida que tenen al centre, això ajuda a frenar-ho. I Sarrià tampoc és un barri molt poblat. Depèn de quin tipus d’empresa vulgui obrir aquí el seu negoci, veurà que no li surten els números. A Sarrià, la gent passa per davant d’un comerç quatre vegades al dia: porta els nens a l’escola, torna a casa, va a treballar i va a buscar els nens. I no és un client potencial que et compri les quatre vegades.

“A Sarrià, tenim un comerç més particular, de proximitat, que no competeix en preus, sinó en valor”

S’hauria de controlar el tipus de comerç que obre per garantir la continuïtat dels negocis familiars i evitar l’entrada de les cadenes? Això és difícil. Jo ho he comentat algun cop al Districte, i són reticents a fer un canvi perquè seria prendre la llibertat de negoci. A Sarrià tampoc pots dir “No volem que obri això”, perquè tenim un comerç variat. Personalment, m’agradaria que es pogués dir “D’això ja n’hi ha molt”, i protegir el comerç que ja està obert, perquè si no tancarà un forn i n’obrirà un altre. És millor tenir comerços consolidats que puguin continuar molts anys i que cadascú s’hi guanyi la vida. Quines dificultats es troba la persona que té un comerç a Sarrià? Que fora de Sarrià té molta competència. Llavors, s’ha de dedicar a una cosa més de detall i no tant de quantitat; ha de buscar un nínxol més diferencial. Això pot ser un avantatge. Sí, és un avantatge. Has de tenir una botiga més especialitzada, no voler-ho abastar tot. Els que es mouen en el seu producte funcionen millor. A Sarrià, tenim un comerç més particular, de proximitat, que no competeix en preus, sinó en valor. Sarrià necessita un comerç més de nínxol i menys de cadena? El comerç més important és aquell en què el propietari del negoci hi és cada dia, perquè és el que et diferencia d’una altra cosa. Les cadenes van molt amb els seus estàndards i es mouen poc d’allò. El barri vol botigues noves, diferents, especialitzades, gent que creï la seva pròpia marca, que no ofereixi el que pots trobar en qualsevol lloc. Aquí tenim centres comercials a prop i és complicat competir amb ells. Ha canviat el perfil de comprador? Continua venint principalment gent del barri? Es manté bastant la mateixa proporció de veïns de Sarrià. Potser comença a venir gent d’altres barris que va coneixent els productes d’aquí, coses més específiques que potser no troba en altres llocs. Per això és important l’especialització del comerç.

El comprador de Sarrià és diferent del del centre de la ciutat? Sí. Al centre no et coneix ningú quan vas a una botiga. Aquí la gent repeteix molt, és fidel: quan guanyes un client, és per a tota la vida. A Major de Sarrià hi ha una ocupació de locals molt alta. Com és? Qui vol obrir un negoci a Sarrià, es pregunta “Aquí, què hi falta?”. Busca el seu nínxol, el seu espai. El perfil de comprador és molt diversificat en un espai petit, i això fa que sigui un carrer molt comercial. I com més negocis hi ha, més negocis s’obren. Ara semblarà que no, però que hi hagi tres forns pot ser millor que si només n’hi ha un.

“Sarrià vol botigues diferents, gent que creï la seva pròpia marca i que no ofereixi el mateix que pots trobar en qualsevol lloc”

Han tancat botigues per l’obertura de cadenes o la massificació del seu sector? No ens ho han comentat directament. Sí que ha tancat algun comerç de tota la vida pel cost del local, però no és la situació més habitual. Han tancat més perquè la família no vol continuar el negoci, i si has d’agafar personal de fora, ja no surten els números. El preu de lloguer dels locals afecta el comerç de Sarrià? Els locals del barri es valoren bastant, però el preu de lloguer no ha pujat excessivament. Al final, el mercat et posa a lloc, i pràcticament no hi ha cap establiment buit. El petit comerç, més o menys, aguanta. Ara bé, si hi ha rotació vol dir que, amb el que un paga de lloguer, no hi ha guanys i ha de tancar. Potser mantindríem més els comerços i tindríem menys rotació si els lloguers fossin més assequibles. Com està la situació del comerç fora de Major de Sarrià? És un comerç més difícil. Per sota de la plaça Artós hi ha menys pas de gent. Hem parlat amb el Districte per poder dinamitzar la zona i fer que cada cop hi vingui més gent.

Com es fa això? Fer alguna cosa perquè sigui més agradable per passejar, sense la psicosi de prohibir el trànsit rodat. Que sigui semipeatonal, trobar un punt mig perquè tingui millor aspecte. S’ha d’arreglar la plaça Artós, que no és agradable de creuar: ara mateix, amb el pas de cotxes cap a la Via Augusta, és antipàtic. Si s’aconseguís fer una rambla que fos una continuació de Major de Sarrià, i es convertís Artós en una gran plaça, seria més fàcil. L’Ajuntament els ajuda? Sí, amb el Districte tenim una relació molt bona, sempre que necessitem res estan amb nosaltres, sigui del partit polític que sigui. En l’àmbit institucional estem molt bé. Ara hem de parlar de com dinamitzar el barri per sota de la plaça Artós. També volem més aparcaments a l’entrada de les zones peatonals, per deixar el cotxe. Però estic segur que compliran.

“Potser mantindríem més els comerços si els lloguers dels locals fossin més assequibles”

Quines expectatives tenen per a Sant Jordi? En els darrers anys, Major de Sarrià ha quedat tancat al pas de vehicles per Sant Jordi. Això fa que molta gent ja es quedi aquí. Cada cop és més complicat anar al centre de Barcelona, i allà s’ha massificat tant que ja no gaudeixes. A la gent li fa mandra baixar, és més agradable passejar per aquí, sortir de l’escola amb els nens i aprofitar per comprar el llibre i la rosa. Abans organitzaven les cavalcades de Reis, però ara se n’ocupa l’Ajuntament. Això va ser després de la pandèmia. Ens feia molta il·lusió, era una de les coses que més gaudíem. Però el cost és molt alt, era l’activitat de l’Eix més cara, i no creiem que fos una cosa que ens toqués fer a nosaltres, sinó que era una cosa més de barri. Els comerços no se’n beneficien, sinó que és quan menys venda tenen. Per això, ara se n’ocupa l’Ajuntament. Quines altres activitats fan? Fem coses que portin gent. Per Nadal posem les llums i el trenet. I tenim les mostres de comerç: hi ha botigues que venen en un dia el que normalment venen en quinze, i alguns d’aquests clients després repeteixen. Fem quatre mostres l’any: l’Street Market, i les de primavera, tardor i estiu. Funcionen molt bé, cada vegada estan més assentades, i ajuden tots els comerços, no només els associats. Com més pes tinguem, més coses podrem fer perquè formar part de l’Eix Comercial és sumar esforços. Junts tenim més visibilitat, més capacitat per atraure clients i més força per defensar els nostres interessos. El nostre somni seria que tots els comerços de Sarrià s’associessin.

“Potser mantindríem més els comerços si els lloguers dels locals fossin més assequibles”

Més enllà del comerç, quina és la relació que tenen amb altres entitats del barri? Si ens demanen ajuda amb coses que fan falta al barri, nosaltres sempre donarem suport.  Tenim un pressupost limitat, però tot el que serveixi per portar gent, ens agrada. La nostra prioritat és el comerç. L’ànima de Sarrià és el comerç i la seva gent.