Nomenclàtor
Jesús Mestre Campi
El turó del Putxet, de 181 metres d’altura, destaca sobre la plana de Barcelona. El rodegen els turons de la serra de la Rovira per l’est, el turó de Monterols per l’oest i la serralada de Collserola al nord; així mateix, l’emmarquen les rieres de Vallcarca i de Sant Gervasi. Al segle XIX, la riera de Vallcarca feia de límit entre els termes municipals de Sant Gervasi de Cassoles i Gràcia, i dels barris del Putxet i de Vallcarca, que a principis del segle XX van tenir un important creixement urbanístic, però que quedaven separats pel profund barranc que hi havia excavat la riera de Vallcarca.
Així, a principis del segle XX, l’Ajuntament de Barcelona era conscient de la necessitat de cercar solucions per facilitar les comunicacions entre el Putxet i Vallcarca, i va projectar una ambiciosa infraestructura per salvar el barranc. El 25 d’agost del 1908, es va fer l’acte inaugural de les obres amb la col·locació de la primera pedra en el que l’alcalde de Barcelona, Albert Bastardes, va pronunciar un discurs on presentava el projecte del viaducte i destacava la dificultat de la seva realització. Certament va ser una obra difícil i llarga, ja que va durar 15 anys: les darreres tasques de pavimentació del viaducte es feien l’any 1923, quan finalment es va entrar en funcionament.
La fotografia és de finals dels anys vint o principis del trenta del segle XX, i al fons hi ha una interessant vista del vessant de llevant del turó del Putxet. L’avinguda de la República Argentina encara estava molt poc construïda, només s’hi veu un edifici de veïns just davant el pont, i per sobre, al carrer de Portolà, unes grans torres o palauets que encara identificaven l’urbanisme del turó. La zona més poblada, amb un caràcter popular i comercial, era l’entorn del carrer Craywinckel.
Peu de fotografia: Postal d’autor desconegut, procedent del fons Andreu Valldeperas
