Societat
Ana Rubió Jiménez
La incertesa continua al barri Sant Gervasi – La Bonanova tres setmanes després de l’enfonsament d’un interior d’illa provocat per les obres de la línia L9 del metro. Tot i que els treballs d’inspecció i seguretat avancen, el veïnat de sis de les vuit finques inicialment desallotjades continua vivint fora de casa i les dates per tornar se situen d’entre una a quatre setmanes segons el bloc, per qüestions de seguretat.
Paral·lelament, aquesta setmana, la Generalitat ha aprovat un primer paquet d’ajuts immediats per als afectats de l’esvoranc, per avançar diners als veïns abans que es resolguin les indemnitzacions o ajudes econòmiques. Entre les mesures d’urgència, s’inclou la possibilitat que els negocis s’acullin a la línia Emergències de l’ICF per accedir a liquiditat en condicions preferents.
Malgrat valorar l’atenció d’emergència, alguns dels afectats lamenten profundament que no es prenguessin les mesures de control necessàries abans del pas de la tuneladora i exigeixen més compensacions a la Generalitat de Catalunya. Per vehicular aquestes queixes, un terç dels veïns ha decidit organitzar-se en una plataforma -sense entitat jurídica- d’afectats de l’L9. Així ho han explicat els germans Olivé a El Jardí: “Ens hem posat d’acord en una assemblea i hem nomenat una advocada que ens defensarà. Convé fer pressió als polítics”. La lletrada encarregada del cas serà Carmen Pérez-Pozo, qui ja va representar part dels afectats pel col·lapse de les obres de la línia L5 al Carmel l’any 2005.
L’objectiu d’aquesta acció conjunta és negociar un marc comú que cobreixi la reposició de danys materials, les indemnitzacions per danys morals i psicològics, i la compensació de les pèrdues econòmiques. En declaracions a El Jardí, Pérez-Pozo situa la seguretat del veïnat al centre de la disputa: “El que més preocupa no són els diners que es puguin treure. Demanem una compensació que transmeti la seguretat que això no tornarà a passar, que el seu patrimoni no es devaluarà i que totes les despeses assumides quedaran compensades”.
Mentre que els veïns que han retornat als seus pisos afronten les molèsties dels sorolls derivats de les obres de consolidació, entre els residents encara desallotjats coexisteixen les ganes de tornar i la inquietud per la seguretat estructural dels edificis. De moment, com ha comunicat aquest dimarts 21 de juliol, la portaveu del govern, Sílvia Paneque, no s’han detectat afectacions estructurals greus, però ha sostingut que el retorn només es realizarà quan els tècnics així ho certifiquin.
Amb tot, els veïns representats per l’advocada Carmen Pérez-Pozo reclamen un perit independent per validar la tornada als habitatges. Segons ha declarat aquest divendres 24 de juliol al centre cívic Vil·la Florida: “Hi ha veïns que no tornaran a casa si no hi ha un tècnic extern a la Generalitat que verifiqui les garanties de seguretat”.
L’impacte comercial i el compromís de compensacions econòmiques
En l’àmbit comercial, l’aturada temporal de l’activitat ha derivat en una caiguda de la facturació dels establiments de la zona afectada. En aquest context, el ple de l’Ajuntament de Barcelona ha aprovat per unanimitat una proposició del grup municipal de Junts per impulsar compensacions econòmiques i bonificacions fiscals per als comerços i veïns afectats per obres de llarga durada o incidents d’aquesta tipologia. El portaveu del grup, Jordi Martí Galbis, ha destacat la necessitat de protegir el teixit comercial local i ha assenyalat que aquests mecanismes “no són caritat, sinó justícia econòmica i bona gestió pública”.
Paral·lelament, com valoren alguns dels afectats, l’episodi està enfortint el teixit comunitari entre el veïnat. És el cas d’en José Luis, que, en estar allotjat en un hotel a mitja pensió, fa els dinars als establiments propers: “Coneixia els locals perquè fa molt de temps que soc al barri, però no hi anava i ara soc un habitual”. Una percepció que comparteix Miquel Santmarta, del Restaurant Sant Gervasi -el primer restaurador que ha pogut reobrir el negoci després de l’esvoranc-, qui destaca aquesta cohesió retrobada: “Ara ens coneixem més que abans; els veïns passen pel restaurant a saludar i ens expliquem com estem”.
