Per accedir al contingut crea un compte gratuït
Llegeix
Accés il·limitat: subscriu-te a El Jardí
Política
Carme Rocamora i Seguí
L’extrema dreta catalana ha començat a guanyar presència en els espais de participació ciutadana de Sarrià-Sant Gervasi, a les portes de les eleccions municipals del 2027. Representants d’Aliança Catalana intervenen habitualment en els òrgans del districte per posar el focus en qüestions com la inseguretat o la presència de persones en situació de sensellarisme.
El discurs sobre la inseguretat, però, topa amb les dades disponibles. Segons l’Enquesta de Victimització de Barcelona 2026, Sarrià-Sant Gervasi és el districte on més va baixar la victimització durant el darrer any: el 27,7% dels residents afirma haver patit algun fet que considera delictiu durant el 2025, davant del 30,2% de mitjana a Barcelona. El districte també presenta una de les millors valoracions de la seguretat de la ciutat.
En aquest context, una part de les intervencions d’Aliança Catalana al districte han posat el focus en les persones sense llar i en els equipaments que els ofereixen atenció. El discurs que el partit de Sílvia Orriols centra habitualment en la immigració i, especialment, en la població musulmana, adopta a Sarrià-Sant Gervasi una altra dimensió: la criminalització de la pobresa i del sensellarisme.
Un dels representants que ha intervingut en diverses ocasions és Xavier Fargas. En la darrera audiència pública del districte, celebrada la setmana passada, Fargas va assenyalar diferents punts on, segons ell, hi hauria assentaments i va qüestionar el funcionament dels equipaments destinats a les persones sense llar.
En concret, va fer referència a un suposat incident als voltants de la Llar Rosario Endrinal d’Assís, assegurant que els Bombers hi haurien intervingut perquè una persona fumava a la seva habitació. Aquesta informació, però, no ha estat confirmada públicament per les autoritats municipals.
Després, Fargas va fer una crítica més general als equipaments d’atenció al sensellarisme. Va reclamar que es declaressin d’ús públic aquests centres i que s’hi fessin residències per a gent gran, argumentant que les persones que hi haurien de viure «segurament hauran cotitzat i s’ho mereixeran».
La resposta de la regidora presidenta del districte, Titon Lailla (Junts), va ser contundent. «La dignitat de les persones està per davant de tot», va afirmar. «S’ho mereixen tot, les persones han de viure amb dignitat, aquelles que han cotitzat i altres que potser no han cotitzat aquí».
Com a regidora presidenta, Lailla té la potestat de presidir i moderar les audiències públiques del districte i va aprofitar aquesta funció per respondre a la intervenció de Fargas. Va demanar, a continuació, que es deixessin de fer afirmacions d’aquest tipus en els espais de participació del districte. «Absteniu-vos en aquest districte de fer afirmacions d’aquest estil, ofensives i que no reflecteixen el tarannà d’aquest barri o ciutat de Barcelona», va concloure.
Lailla (Junts) planta cara als discursos aporofòbics de l’extrema dreta a Sarrià-Sant Gervasi: «La dignitat de les persones està per davant de tot»https://t.co/p7GIdKO3hw pic.twitter.com/IjJWzRB3mM
— El Jardí (@diarieljardi) September 14, 2026
La discussió posa de manifest l’entrada progressiva d’Aliança Catalana en els espais polítics i de participació de Sarrià-Sant Gervasi, un districte on la formació prepara també el terreny de cara a les municipals del 2027. Si bé les qüestions vinculades a la seguretat formen part de les preocupacions ciutadanes, les dades municipals més recents no situen el districte entre els que presenten una major victimització.
En canvi, les intervencions com la de Fargas evidencien com el debat sobre la seguretat es pot desplaçar cap a la presència de persones sense llar i cap als recursos destinats a atendre-les, associant pobresa, sensellarisme i problemes de convivència. Un plantejament que contrasta amb la funció dels equipaments socials, concebuts precisament per donar resposta a situacions de vulnerabilitat.
Més informació
La Llar Rosario Endrinal és un equipament d’Assís destinat a dones en situació de sensellarisme. L’edifici disposa de deu allotjaments i va ser batejat en memòria de Rosario Endrinal, una dona sense llar que va ser cremada viva la matinada del 16 de desembre de 2005 mentre dormia en un caixer del carrer Guillem Tell, a Sant Gervasi. El crim es va convertir en un dels casos més coneguts de violència contra persones sense llar a Barcelona i ha estat vinculat posteriorment al debat sobre l’aporofòbia.
