Per accedir al contingut crea un compte gratuït
Llegeix
Accés il·limitat: subscriu-te a El Jardí
Opinió
Glòria Vilalta
Quan arribo a casa, sovint em ve aquella frase d’home, sweet home, que en català seria “llar, dolça llar”.
Aquesta em surt quan porto tot el dia fora, o quan em trasllado del Berguedà a Barcelona o a l’inrevés. En aquests moments, tant sento “casa” en un lloc com en l’altre.
Després n’hi ha una altra, “com a casa, enlloc”, que la dic sovint quan torno d’algun viatge llarg, algun viatge de plaer. M’encanta viatjar i descobrir llocs nous, i sempre admiro tot el que veig, sigui a prop, o lluny, més o menys exòtic o diferent del meu entorn habitual. Així i tot, quan arribem, no puc evitar pensar quina sort tinc de viure aquí, i que bé que s’està a casa.
Sé que hi ha persones que viuen d’hotel a hotel, i sempre he pensat que em costaria molt. A mi m’agrada tenir un lloc on tornar, tenir un lloc on sento que és “llar”. És tornar a un lloc conegut, viscut i reconegut. Potser és més petit, més incòmode o menys bonic que el lloc on has estat, però és “casa teva”, és el teu lloc. Quan realment sents això, la pau i el descans que et porta no és comparable amb cap hotel o lloc, encara que sigui de luxe.
La teva llar és el teu refugi, allà on sentir-te “a casa”, on et sents tu. Recordem que “la casa ets tu” i, per tant, tornar a casa és una manera de reconèixer-te o de tornar a un lloc segur. Perquè -com vaig llegir fa poc- allà on més segur pots estar és en tu, en el teu interior. Aquí deixo per suposat que es tracta del teu interior més autèntic, el teu “jo”, el teu ésser. Si parlem del personatge, l’ego, aquest lloc ja no és tan segur, fins i tot pot ser a vegades el teu pitjor enemic, com quan t’atabala i et martiritza amb pensaments i emocions que no arriben a res.
Això em fa reflexionar sobre l’autenticitat de la nostra llar, el seu jo. Si la nostra llar no ens l’hem feta nostra, si és impersonal, serà difícil que ens hi sentim “com a casa”, serà com estar en un hotel que freqüentem sovint.
Et sents a casa (o com a casa) quan aquesta realment et representa. Quan no és així, pot ser perquè no hi has acabat de posar la teva empremta (no te l’has feta teva) o perquè tu ja no ets la mateixa persona.
Sempre estàs en canvi constant. Més o menys profund. Si el canvi és gran i la casa continua igual, arriba un moment que sents que ja no et representa. “Ja no ets tu”. Aleshores, aquest “com a casa, enlloc” o “llar, dolça llar”, potser no ens vindrà al cap. No ho sentiràs.
Si això passa, serà el moment de passar a l’acció, de fer canvis. Tot el que sigui possible per tal de sentir-nos bé a casa. On, si no?








