Abans i ara
Fotografia: Javier Sardá; text: Jesús Mestre Campi
El cim del Tibidabo és un punt referencial de Sant Gervasi. A principis del segle XX, amb l’arribada del funicular i la construcció del Parc d’Atraccions, també es va esdevenir molt accessible. Aleshores es va projectar la construcció d’un temple dedicat al Sagrat Cor, tal com era usual a Europa, sota l’impuls del papa Pius IX.
El projecte es confià a l’arquitecte Enric Sagnier i Villavecchia que, en una primera fase, realitzada entre 1903 i 1911, projectà una gran cripta (o església inferior) que havia de permetre regularitzar el cim del turó amb una gran esplanada, on es construiria l’església superior. Destaquen l’estil de les dues construccions: la cripta d’estil bizantí amb elements neogòtics i classistes, però amb una decoració propera al modernisme; el temple superior amb un estil neogòtic pur. Els elements decoratius de la façana de la cripta, el timpà i les escultures de la Mare de Déu de la Mercè, Sant Jordi i Sant Jaume (patrons de Barcelona,
Catalunya i Espanya, respectivament), s’encarregà a escultors de prestigi com Alfons Jujol i Eusebi Arnau. La decoració de l’arc central, malmesa durant la Guerra Civil, es substituí per un mosaic realitzat als Tallers Bru, amb una iconografia que reflecteix la ideologia nacionalcatólica: entre els sants hi ha Cristòfor Colom i els Reis Catòlics.
A la fotografia de fusió, s’ha sobreposat a la fotografia actual uns de cap al 1905, amb la façana de la cripta a mig construir i, segurament, al mateix arquitecte Enric Sagnier, en el que devia ser una visita d’obres. En un segon pla hi ha l’església superior. En la fotografia feta des del terrat d’una casa del davant i, per tant, amb més perspectiva, del 1910, l’obra es veu més avançada, amb l’escalinata, i al darrer hi sobresurt la torre de l’antiga ermita dedicada a Dom Joan Bosco i, a la seva dreta, la torre de les aigües.
