Comunicació
Marta Royo Espinet
Entro a casa, segons sembla, sense dir ni hola. Sento el meu fill gran que em diu: “Hola, eh! Mama, que et passa res…?”
—Res, res… Ara t’explico!
Vaig directa a la llibreria al Diccionari General de la Llengua Catalana de Pompeu Fabra. Dissetena edició, del 1983. El meu fill gran, encuriosit, em ve al darrere.
—Però, què fas amb el Pompeu a les mans? Què busques que no pots consultar-ho a Sant Google?
—Precisament, això! Vull saber quina és la definició de la paraula xarxa que l’enginyer industrial i lingüista li va atorgar l’any 1932!
El mestre, diu el següent: Xarxa. Teixit de fils nuats formant una retícula de malles quadrades o rombals; tros d’aquest teixit destinat a la pesca, de malles que no permetin el pas del peix a través d’elles.
Poc hi entenien aleshores d’altres tipus de xarxes que no fossin les de pescar. Ara, n’hi ha més de xarxes. Les informàtiques, les de telecomunicacions, les de transport. I, naturalment, les socials. I a les socials, s’hi pesca de tot: peix del bo, morralla, alguna sabata i algun sabatot…
Moviments com el #MeToo han posat el focus a l’assetjament sexual que patim les dones. O la d’aquest agost amb el #MeQueer en què els usuaris del col·lectiu LGTBI han denunciat també agressions degudes a la seva orientació sexual.
“El poder de les xarxes socials és tan indiscutible com altament perillós per la impunitat amb la qual s’arriba a estendre una calúmnia”. Ho va dir en Lluís Pasqual (ell ho percep com una calúmnia) en l’única entrevista que va concedir a La Vanguardia, un cop va haver dimitit com a director del Teatre Lliure arran de les queixes personals d’una actriu recollides per un col·lectiu anònim feminista. L’exdirector es va defensar afirmant que “no va passar res extraordinari que pugui recordar”.
«Han canviat els paradigmes i el que abans podia ser una discussió sense més importància o un intercanvi d’opinions, ara pot esdevenir quelcom molt més gran, fins i tot incòmode»
La memòria és fràgil i no tots veiem les coses de la mateixa manera. Les xarxes ho magnifiquen tot. Fins i tot et poden crear una realitat a mida per no incomodar-te. Han canviat els paradigmes i el que abans podia ser una discussió sense més importància o un intercanvi d’opinions, ara pot esdevenir quelcom molt més gran, fins i tot incòmode. Les xarxes no sempre són una eina rigorosa; tenen una immensa capacitat per articular la denúncia i fins i tot poden modificar l’opinió pública. Aquests fils nuats tenen molt poder de transformació, però també poden ser incerts. Poden impressionar, seduir, però també criticar, agredir i mentir. Et poden posicionar o destruir.
El sociòleg Zygmunt Bauman defineix el concepte de la societat líquida com aquella societat en què la capacitat d’actuar s’anteposa a la de pensar. Segons això, d’ençà que hi ha xarxes socials, hauríem de pensar molt més abans d’actuar. Pel que pugui passar fruit dels teus actes. Com per exemple, explicar la mala estona que t’ha fet passar aquell polític amb qui t’has creuat pel barri, i arribar més enllà del que mai t’hauries imaginat. Avui, és tan fàcil com escriure una piulada on expliques la veritat del que ha succeït i etiquetar-lo. Una piulada amb més de 2.500 retuits. Ara bé, la part contrària pot dir que és una calúmnia. Naturalment.
