Publicitat

“Ellen Foster”, el racisme i el desarrelament en una novel·la de Kaye Gibbons

L’autora se serveix d’una veu infantil per descriure la duresa de la realitat social d’una manera més senzilla, però punyent

Publicat el 2.2.2019 9:10

Les ressenyes de la Casa Usher

Casa Usher

Aquesta tardor l’editorial Las Afueras ha recuperat la novel·la Ellen Foster de l’autora americana Kaye Gibbons, que ja havia sigut publicada en castellà a finals de la dècada dels 80. En aquest llibre sentim la veu de l’Ellen, una nena d’onze anys que intenta sobreviure en el violent i àrid sud dels Estats Units, que ens explica el seu periple fins a la família d’acollida amb qui acaba vivint.

Així, l’Ellen ens parla de la seva família i del desarrelament que pateix a través de la relació amb la seva mare —que mor amb el cor trencat, també literalment—, amb el pare —un alcohòlic gandul i violent que utilitza la seva filla com a moneda de canvi—, amb l’àvia —una donassa rica i amargada que manté una plantació esclavista i posa a la seva néta a treballar la terra amb la resta de llauradors com a venjança contra la mare de l’Ellen— i amb les dues tietes —massa egoistes i orgulloses per a acollir a la nena. La protagonista també ens parla del racisme explícit i latent, a través de la seva amistat amb l’Starletta, sempre condicionada per la diferència del color de les seves pells, i de la violència que hi ha en tots els àmbits —familiars, socials, laborals…— de la vida al sud dels Estats Units a principis de segle.

Publicitat

Com altres autors coetanis a Kaye Gibbons, l’autora se serveix d’una veu infantil per descriure la duresa de la realitat social d’una manera més senzilla, però punyent. Tot el que la nena ens estalvia perquè encara és massa jove per comprendre-ho, nosaltres ho podem llegir entre línies. Quan llegim Ellen Foster  ens venen al cap altres veus com la Frankie Addams  (de Carson McCullers, editorial L’Altra, 2017) o els personatges dels relats de Flannery O’Connor (editorial LaButxaca, 2011) que, amb una literatura directa com un cop de puny, ens obren els ulls a una realitat sòrdida, però que és molt menys llunyana del que podem pensar.

Casa Usher C. Santaló, 79

Et vols comprometre amb el periodisme de proximitat, rigorós i cooperatiu? Fes-te subscriptor per només 5€ al mes i passa a formar part de la comunitat El Jardí. Entre tots garantirem el futur de la publicació!
spot_img
spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Les recomanacions de la Casa Usher per Sant Jordi

Entre roses i dracs, les llibreteres han seleccionat històries que bateguen, des de joies de la ficció fins a assajos punyents

La desolació del “western” llatinoamericà: Páramo herido, de Fabio Neri

Una novel·la que subverteix els codis del gènere clàssic per radiografiar les cicatrius del colonialisme

Vuit adolescents amb guants de boxa: “Cop de llum”, de Rita Bullwinkel

L'escriptora s’ha consolidat com una de les veus més potents de la narrativa nord-americana contemporània gràcies a una prosa incisiva, física i radicalment original

“Una noia a la ciutat” o l’amor segons Mercè Ibarz

En la seva última novel·la, l'autora parla de memòria, amor i ciutat a partir d’un fet molt concret: la pèrdua del seu company
spot_img

Els Castellers de Sarrià entreguen la Camisa d’Honor 2026 a Judith Colell

La colla reconeix la trajectòria de la presidenta de l’Acadèmia del Cinema Català per la seva contribució a la cultura i als valors col·lectius

Ràdio Farró porta la divulgació científica en directe al Born amb un programa especial de la Festa de la Ciència

Cinc científics comparteixen recerca i reptes de futur —de la IA a la genòmica— en una emissió que apropa el coneixement a la ciutadania

Els plàtans o plataners, els arbres més urbans i un símbol identitari de ciutats i pobles

Els primers plataners d'ombra que van arribar a la ciutat de Barcelona procedien de la Devesa de Girona i es van plantar l'any 1861 a la rambla de Canaletes

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí