Gent Gran
Montserrat Cornet
Sempre he dit que, per viure, em calien dues coses o dos ingredients.
«VERD i SILENCI». I ho tinc. L’espai interior que dona al meu balcó m’ofereix una vista i unes olors que m’enamoren. Veig tres xiprers altíssims, un cedre que, malgrat tenir «només» vint-i-cinc anys, fa la competència als xiprers centenaris.
La riquesa és que tots són verds diferents. Si pintés els xiprers, al verd li hauria d’afegir un punt de negre; al cedre, un punt de blanc; i a la mimosa, un punt de groc.
I les olors… El gessamí s’emporta la palma.
Quan vaig arribar a aquest pis, fa 28 anys, al jardí de sota, hi vivia una velleta que, passat Nadal, va plantar l’arbre al jardí. És el cedre que sembla un gegant. La velleta va morir i fa anys que al seu habitatge no hi viu ningú i el jardí em recorda el «jardí abandonat» de la Mercè Rodoreda.
Un altre dia us parlaré del meu balcó, no terrassa, perquè s’ho mereix.
