Reportatge
Martí Rodríguez Mestre
A la Casa Nova de Vilanova del Vallès durant aquesta tardor l’escultura recupera un espai únic. Les obres s’acomoden a la gespa, i mostren la seva millor versió entre la natura. Les escultures fugen de la fredor de les galeries i ocupen l’espai rústic que els brinda aquesta masia de principis del segle XVI. La màgia de l’art es combina amb la placidesa de passejar a l’aire lliure admirant unes creacions que s’impregnen d’aquest esperit especial que els brinda un marc excepcional.
i moltes peces més de la col·lecció privada entre les quals destaca Ernest Altes.
El galerista britànic Tom Maddock, que des de fa més de 50 anys viu i treballa a Catalunya, torna a recupera a la seva finca jardí
d’escultures, una iniciativa que ja va dur a terme fa 25 anys. Tom Maddock no només és un marxant d’art, és un apassionat d’aquest món, i busca encomanar la seva passió als altres. “El meu objectiu és que la gent se senti bé amb l’art. Vull exposar obres que estimulin. La venda no està en el primer lloc de les meves prioritats. Actualment no se sent prou a la gent parlar d’art, i crec que s’ha d’estimular aquest contacte amb les obres, retornar l’entusiasme per l’art”
Recorda que el que el va acabar de convèncer va ser el fet d’anar conduint per una autopista al nord d’Anglaterra i en un revolt va veure una escultura de Henry Moore al costat de l’autopista envoltada de bens. “Henry Moore deia: prefereixo posar una escultura a l’aire lliure, abans de posar-la a l’edifici més bonic del món” “El que més m’agrada del jardí és que les escultures no estan adossades a les parets sinó que les pots admirar per tots els costats. És molt més divertit que una galeria. La galeria és una limitació, això dóna una llibertat molt gran”.
Les tres dimensions de les runes
En aquesta ocasió l’exposició tindrà com a element central “Les tres dimensions de les runes” d’Emili Armengol, obra inspirada en els signes criptogràfics bàsicament emprats per les cultures germàniques. Les runes són els signes d’una antiga cultura que és remunta al segle II aC i que va arribar a una gran extensió territorial, des dels països de l’actual Europa de l’Est fins als països bàltics, i també des del nord-est francès fins a Anglaterra. La tradició atorga a aquestes grafies un caràcter màgic, meditatiu o ritual, però, més enllà d’aquest caràcter mític, Emili Armengol, com en el seu moment van fer en el camp antropològic Carl Gustav Jung, Mircea Eliade o Gaston Bachelard, ha investigat el valor dels símbols, a partir de les seves variants formals i compositives, i ho ha fet des d’una perspectiva plàstica, de gran interès iconogràfic.
Aquests ideogrames han conduït l’artista cap a un nou tombant de la seva escultura, que ha trobat nous camins d’expressió que defugen els tradicionals patrons escultòrics, figuratius o abstractes i que es materialitzen en unes peces de mitjà i gran format realitzades amb bronze, acer Cor-ten, i acer inoxidable. Són escultures contundents, monolítiques, plenes de gestualitat, signes i símbols, tan arcaics com radicalment contemporanis, que ens captiven i troben la seva plenitud instal·lades en espais oberts, fora de l’arquitectura.
Però no només llueixen les 36 peces d’Emili Armengol. Al llarg del recorregut pel jardí, es poden contemplar peces de Pep Codo, F. Gómez Caredella, Toni Camarasa, Monika Uz, i moltes peces de la col·lecció privada del galerista Tom Maddock i la seva família, entre els quals destaca l’artista Ernest Altes.
Per acostar-nos a aquest microcosmos artístic cal concertar una cita:
Telèfon: 656 618 832
Correu electònic: tommaddocksculpture@gmail.com
