Fotoreportatge
Elena Bulet (@elenabulet)
Les jornades electorals són una mostra de cultura política. I el veïnat de Sarrià-Sant Gervasi n’és molt conscient. Votar és un dret, però per a moltes persones també és un deure. Fent gala d’aquesta consciència democràtica, a Sarrià-Sant Gervasi és on la participació en les eleccions municipals i europees va ser més alta. En concret, hi va haver una participació del 72,47%, un 6,18% més que ara fa quatre anys.
Feia poques hores que el Centre Cívic Pere Pruna havia obert les seves portes. Elsa Artadi, segona a les llistes de les municipals de Barcelona de Junts per Catalunya, va ser de les primeres polítiques a votar. “Avui voldríem compartir aquesta nova jornada de la democràcia amb alguns companys que no hi són. Des d’aquí, els enviem tot l’amor i tot el nostre suport, sempre estan amb nosaltres”, sentenciava Artadi als mitjans de comunicació.
Per a moltes persones, anar a votar és un motiu de reunió. És un acte que es fa en companyia de familiars o persones properes. La parella d’avis de l’anterior fotografia, va voltar força estona fins a trobar la seva taula. Ara bé, el somriure no els desapareixia del rostre. La Maria Pilar, de 88 anys, va votar acompanyada de la seva néta Laura. Ha vingut des de Sant Cugat per viure aquest moment amb ella.
“Veig poca gent, en comparació amb les darreres eleccions. Tot i que jo sempre vaig a votar al final, després d’anar a missa i tot plegat”, confessa la Maria Pilar. Ara bé, si saltem de La Bonanova a Galvany, veurem que els centres bullen d’agitació. S’acosta el migdia. Una de les hores de més afluència de votants.
Durant les jornades electorals, els espais es transformen. Veiem el cas de l’escola Infant Jesús–Jesuïtes Sant Gervasi. Un gimnàs reconvertit en espai de votació, un pati amb les paperetes dels partits… I l’endemà, tot desaparegut.
La Magda entra al gimnàs on durant la setmana fa Educació Física. Ho fa acompanyada de la seva mare. Són les segones eleccions en què vota i les agafa amb il·lusió i responsabilitat. “M’he informat, però reconec que votes segons la ideologia del teu entorn familiar”, explica la Magda.
Ernest Maragall va ser el candidat més votat a les municipals. “He vist que la meva mesa electoral era la número 68 i m’ha vingut al cap maig del 68. Avui, d’alguna manera estem començant quelcom…”, reflexionava l’alcaldable d’Esquerra Republicana de Catalunya.
A part d’Elsa Artadi i Ernest Maragall, al districte, també hi han votat altres personalitats polítiques, com ara el president Quim Torra, la diputada al Congrés Laura Borràs, l’expresident Artur Mas o l’exalcalde Xavier Tries, entre d’altres.
Al gimnàs verd de l’Infant Jesús, les esperes es fan eternes. Però qui més qui menys troba els seus divertiments per aprofitar l’estona. Alguns se centren en els videojocs, d’altres expliquen anècdotes familiars…
Aquest 26M les taules oferien més paperetes que habitualment. I és que feia 20 anys que no coincidien eleccions municipals i europees. Aquest fet només s’ha donat en tres ocasions: l’any 1987, el 1999 i ara. És difícil que es doni, perquè les eleccions locals són cada 4 anys i les europees cada 5.
A l’Escola Augusta, trobem el Jorge, que per primera vegada està a una mesa electoral. Està feliç de col·laborar en un dia de votacions, però també explica que “de totes les persones que hem estat assignades per aquesta feina, jo soc l’única sud-americana”.
20.00. Les portes dels centres electorals tanquen. Comença el recompte. Si no ets a dins, ja no hi podràs accedir fins que acabi. Per sort, hem aconseguit arribar a les Salesianes de Sarrià. Cada mesa obre les urnes i comença a comptar vots.
És interessant observar com, malgrat els avenços tecnològics, el recompte encara és totalment manual. Els vocals i presidents de mesa compten els vots, mentre els apoderats van fent també xifres per la seva banda per comprovar més tard el resultat.
Durant la jornada, també vam poder parlar amb Pedro Miret, conseller de Ciutadans a Sarrià-Sant Gervasi: “Estem convençuts que podem guanyar a la ciutat i al districte”. El seu pronòstic no va anar del tot desencaminat. El partit de Valls (Barcelona Pel Canvi – Cs) va ser el partit més votat al districte, amb gairebé el 25% dels vots.
En definitiva, les eleccions del 26M han tancat el seu cicle aquest darrer dissabte. S’han celebrat els plens d’investidura dels diversos ajuntaments del país. Les jornades electorals són un moment de confluències, on ningú té més o menys privilegis que el del costat. Però després dels resultats, comencen els pactes. Tot apuntava que Maragall seria el futur alcalde de Barcelona i finalment serà Colau qui n’exerceixi l’alcaldia durant els 4 anys vinents.
