Publicitatspot_img
Publicitat
spot_img

La sobrietat de la casa Rodríguez Arias

Té una façana que amb una senzillesa irregular, contribueix a dotar un estil personal al racionalisme més ortodox

Publicat el 1.11.2019 16:00 · Actualitzat el 2.11.2019 9:28

Edificis

Jaume de Oleza

A la Via Augusta número 61, hi ha la casa Rodríguez Arias, un edifici d’habitatges que deu el nom a la família de l’arquitecte que el va encarregar, Germán Rodríguez Arias (1902-1987). Aquest edifici d’habitatges, construït el 1931, va ser la residència i estudi del mateix arquitecte. Es tracta d’una construcció entre mitgeres edificada sobre una parcel·la de quasi forma rectangular que disposa de dos habitatges per planta i dúplex a la planta superior.

Té un estil racionalista, atès que Rodríguez Arias va ser fundador del Grup d’Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l’Arquitectura Contemporània (GATCPAC), un moviment arquitectònic sorgit a Catalunya en els anys 1930 que es feia ressò dels corrents artístics que imperaven en aquells temps a Europa. Le Corbusier, cèlebre arquitecte francès, i la Bauhaus, van contribuir a la definició d’un nou moviment modern d’arquitectura anomenat racionalisme. Els seus lemes principals eren l’economia, l’eficiència, la funcionalitat i la bellesa, tot despullant de l’arquitectura qualsevol element ornamental.

Publicitat

En aquesta finca hi va viure l’escultor Calder, que feia estades a Barcelona i, com a agraïment, va donar dues escultures a la família. Aquestes escultures van ser posteriorment cedides per la família a l’Ajuntament a canvi de la restauració de la façana. Una façana que tradueix una variació rítmica i asimètrica en la composició dels balcons i que dona a l’edifici una nota pròpia i personal a l’estil racionalista importat d’Europa.

Rodríguez Arias va haver d’exiliar-se durant la guerra, i després va estar en un camp de concentració francès, per acabar migrant a Xile. Allà es va dedicar també al disseny i a la fabricació de mobiliari. És de destacar la cadira Catalana feta el 1942 amb fusta de roure i seient teixit de fibra natural. El 1957 es va instal·lar a Eivissa, població de la qual va ser arquitecte municipal.

L’edifici de la Via Augusta representa l’arquitectura de la sobrietat, en la qual el mur pla de la façana només s’interromp a les finestres amb els balcons i, també, per la planta superior. Una façana, en fi, que amb una senzillesa irregular contribueix a dotar un estil personal al racionalisme més ortodox

[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Casa al carrer de Pomaret, 14: característiques i curiositats

El carrer santgervasienc conserva un conjunt de cases modernistes construïdes per l’alta burgesia catalana entre finals del 1800 i principis del 1910

Il Giardinetto, icona de la restauració i l’interiorisme a Barcelona

Mig segle d’història d’un restaurant de referència que combina cuina italiana, arquitectura emblemàtica i vida cultural al cor de la ciutat

La font de la plaça Molina

Descobreix com una gran font construïda per iniciativa popular el 1874, amb escuts, piques, una placa de marbre desapareguda i el record del moviment d’avantguarda Dau al Set, forma part del mosaic de memòries de l'indret

La casa Dolors Solà

Arquitectura domèstica i detalls modernistes en un dels pocs habitatges unifamiliars conservats al carrer Ferran Puig
spot_img

El passerell: característiques i curiositats

La seva principal amenaça, a més de la desaparició del seu hàbitat i l'ús de pesticides, és el silvestrisme

El jardí exterior

"De la mateixa manera que necessito harmonia a l’interior, també en necessito a l’exterior, perquè com és a dins és a fora i com és a fora és a dins": l'article de Glòria Vilalta

Nous veïns afectats per l’esvoranc podran tornar a casa aviat mentre d’altres es constitueixen en una plataforma per reclamar indemnitzacions

L’Ajuntament de Barcelona aprova una proposició de Junts per ajudar els comerços afectats per l'esvoranc de l'L9

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí