Publicitat
spot_img

La sobrietat de la casa Rodríguez Arias

Té una façana que amb una senzillesa irregular, contribueix a dotar un estil personal al racionalisme més ortodox

Publicat el 1.11.2019 16:00

Edificis

Jaume de Oleza

A la Via Augusta número 61, hi ha la casa Rodríguez Arias, un edifici d’habitatges que deu el nom a la família de l’arquitecte que el va encarregar, Germán Rodríguez Arias (1902-1987). Aquest edifici d’habitatges, construït el 1931, va ser la residència i estudi del mateix arquitecte. Es tracta d’una construcció entre mitgeres edificada sobre una parcel·la de quasi forma rectangular que disposa de dos habitatges per planta i dúplex a la planta superior.

Té un estil racionalista, atès que Rodríguez Arias va ser fundador del Grup d’Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l’Arquitectura Contemporània (GATCPAC), un moviment arquitectònic sorgit a Catalunya en els anys 1930 que es feia ressò dels corrents artístics que imperaven en aquells temps a Europa. Le Corbusier, cèlebre arquitecte francès, i la Bauhaus, van contribuir a la definició d’un nou moviment modern d’arquitectura anomenat racionalisme. Els seus lemes principals eren l’economia, l’eficiència, la funcionalitat i la bellesa, tot despullant de l’arquitectura qualsevol element ornamental.

Publicitat

En aquesta finca hi va viure l’escultor Calder, que feia estades a Barcelona i, com a agraïment, va donar dues escultures a la família. Aquestes escultures van ser posteriorment cedides per la família a l’Ajuntament a canvi de la restauració de la façana. Una façana que tradueix una variació rítmica i asimètrica en la composició dels balcons i que dona a l’edifici una nota pròpia i personal a l’estil racionalista importat d’Europa.

Rodríguez Arias va haver d’exiliar-se durant la guerra, i després va estar en un camp de concentració francès, per acabar migrant a Xile. Allà es va dedicar també al disseny i a la fabricació de mobiliari. És de destacar la cadira Catalana feta el 1942 amb fusta de roure i seient teixit de fibra natural. El 1957 es va instal·lar a Eivissa, població de la qual va ser arquitecte municipal.

L’edifici de la Via Augusta representa l’arquitectura de la sobrietat, en la qual el mur pla de la façana només s’interromp a les finestres amb els balcons i, també, per la planta superior. Una façana, en fi, que amb una senzillesa irregular contribueix a dotar un estil personal al racionalisme més ortodox

spot_img
spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Torre Bernat i Creus: característiques i curiositats

Va ser projectada per Josep Masdéu Puigdemasa l’any 1906, per a l’empresa Bernat i Creus, els propietaris de la qual, Manuel Bernat Rovira i Joaquim Creus Grau, pintors i decoradors de professió, dirigien aquesta reconeguda firma ubicada al passeig de Gràcia

Vila Felisa: història i curiositats d’una torre unifamiliar de la Bonanova

Aquesta vila va ser construïda per l'arquitecte Jaume Gustà i Bondia l'any 1897 a instàncies de Felisa Vázquez, vídua de Flaquer. A la façana abunden diversos detalls neoclàssics que doten l'edifici d'un estil eclèctic

L’edifici Dubler Meyer

Situat a la cantonada del carrer Balmes i General Mitre, construït l'any 1994 per l'arquitecte Francesc Mitjans, va ser un encàrrec d’un edifici d’habitatges realitzat per les germanes Dubler Meyer

Quins edificis de Sarrià-Sant Gervasi participen en les Setmanes d’Arquitectura 2025?

Del 12 de maig al 28 de juny, nou espais del districte acullen exposicions, concursos i tallers, entre altres
spot_img

Lourdes Fañanás: “Els traumes i l’estrès més profund solen produir-se en els primers anys de vida, sovint dins del nucli familiar”

Catedràtica a la Facultat de Biologia de la UB i veïna de Sarrià, Fañanás ha estudiat com els factors genètics i ambientals intervenen en els transtorns mentals greus

Sarrià-Sant Gervasi, el districte amb millor salut mental de Barcelona

El districte manté una de les esperances de vida més altes tant en homes com en dones

Rosario Endrinal, 20 anys després: quan l’odi a la pobresa continua guanyant a la tendresa col·lectiva

Assís recorda la dona assassinada el 2005 i alerta que la pobresa, el gènere i el racisme continuen alimentant una violència estructural sovint invisibilitzada

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí