Salut
Glòria Vilalta
És la salut i el nostre benestar una prioritat? Les empreses o l’economia no tenen a priori la salut com a prioritat. I nosaltres?
Comentem sovint amb altres terapeutes que tenim molt assimilat que hem de fer un manteniment de la caldera de gas, del cotxe, de la casa en general o del jardí, i en canvi no acostumem a prioritzar el manteniment del nostre benestar físic i emocional. En lloc d’això, esperem a estar malalts o en crisi. Aquesta setmana m’explicaven que el deure dels metges ayurvèdics hindús era mantenir les persones en la salut. Per tant, si es posaven malaltes, no pagaven el metge. La frase “prevenir és millor que curar” hauria de ser una màxima a tots nivells.
Amb aquesta filosofia, en lloc de negar o posar en dubte els efectes nocius d’alguns avenços tecnològics com tota la connexió sense fils (cada vegada més intensa i més freqüent), seria millor mirar d’evitar-los o de reduir-los al màxim per prevenir un mal futur. Que no hàgim de penedir-nos d’aquí a 10-20 anys de la introducció del 5G, per exemple.
Si se’n permet la introducció, és que està sota el límit legal. De tota manera, una cosa és el límit legal i una altra el que és saludable o convenient. Els límits legals estan massa sovint relacionats amb els interessos econòmics. Per posar un exemple en un altre camp, els límits permesos d’emissió de CO2 varien considerablement, i qui es passa només cal que pagui una multa. Aleshores, cada país pot decidir què aplica i què no, encara que hi hagi límits recomanats. És lògic i acceptable?
Tornant al cas de la contaminació electromagnètica: si a més a més no hi ha acord o directrius fermes sobre el límits acceptables per la salut, ens trobem que cada país té límits diferents. El Decret Català 148/2001 del 29 de maig d’ordenació ambiental de les estacions de telefonia mòbil, incrementa la protecció de la salut reduint els nivells de referència a 2.000.000μW/m2 per les freqüències entre 10Mhz i 300Ghz, la meitat del que està previst en la normativa estatal, que és 4.000 vegades més de la recomanada pel Parlament Europeu l’any 2008. L’estudi de l’organització Bioinitiative recomana un màxim de 1.000 μW/m² a l’exterior, i a Salzburg es demana un màxim de 10 μW/m².
Els límits existents actualment en aquest país són saludables? De la mateixa manera que continuem amb la utilització d’energia no renovable pels interessos econòmics i polítics quan som un país que podríem viure només amb energia renovable (si Alemanya, amb menys mar i menys sol, pot, nosaltres també podem), també podríem tenir uns límits molt més saludables si realment la salut estigués per sobre dels interessos econòmics.
La progressiva instal·lació del 5G n’és un altre exemple: el desenvolupament i l’economia per sobre de les persones i del planeta. Perquè el 5G no només ens afectarà a nosaltres, sinó que també afecta els insectes, els animals, les plantes i, en definitiva, al planeta. Que hi ha interessos econòmics al govern ja se sap, però els ciutadans podem actuar per no abusar de la nostra exposició a aquests camps i tenir clar que ens seria més beneficiós responsabilitzar-nos de la nostra salut i tenir cura de nosaltres mentre estem sans, i no només quan ja estem malament.
Millor prevenir que curar!
