Opinió
Marta Royo Espinet
El 4 de novembre es va commemorar el centenari de l’annexió de la vila de Sarrià a la ciutat de Barcelona. Desitjada per uns, no tan desitjada per altres. Sarrià sempre serà recordada per ser la darrera població independent que es va annexionar a Barcelona, ara ha fet un segle exacte. El 1921. Durant aquest segle, els sarrianencs hem estat orgullosos de ser del barri, i avui en dia, encara conservem aquest caràcter proper i de poble, que tant agrada a la resta de barcelonins i altres forans.
Tot i que la història de Sarrià es remunta als segles XIII i XIV – segons els arxius, al XV ja tenia entitat de vila–, el seu topònim data segons alguns documents de l’any 986. El primer nucli constava de l’església i alguns masos al voltant. Però aquesta societat rural es va anar transformant en urbana cap al segle XVII, quan van fer-se les primeres cases d’estiueig. A primers del segle XX ja es considerava una de les zones més riques dels entorns de Barcelona, un dels motius principals de l’oposició del veïnat a l’adhesió a Barcelona per reial decret.
Hi ha molts motius per enamorar-se de Sarrià: pots trobar tant cases modernistes com cases de poble (velles, no antigues, sinó velles, molt velles) amb edificis avantguardistes, carrers de vianants que mantenen l’encant del poble, places i placetes plenes de vida, botigues de tota la vida on et saben el nom i el cognom, el mercat amb estètica de totxana i les seves 22 vidrieres i la façana piramidal (amb més d’un segle de vida: el 2011 va fer 100 anys) amb molts paradistes que són relleu generacional, alguns de tercera generació, escoles i universitats de primer nivell, amb el parc de l’Oreneta que comunica amb el pulmó de Collserola i, per acabar, amb una amplíssima oferta gastronòmica apta per a tota mena de paladars segons el grau d’exigència i la capacitat de la butxaca.
Tot això és el que fa que el nostre barri tingui entitat pròpia, com tenen les marques. Fins i tot, dels barris o territoris amb personalitat única, alguns experts s’han atrevit a dir-ne marca-ciutat (en aquest cas, marca-barri). Una marca-ciutat (marca-barri) va més enllà de ser una marca turística, un eslògan notori o una identitat visual. Es pot crear o es pot ser. Es tracta que el territori tingui un significat propi, uns valors seus, autòctons, que ajudin a connectar les persones i entitats del lloc en qüestió.
Perquè la imatge d’una ciutat i d’un territori es pot canviar, construir (o no seria el cas de Bilbao?) o, simplement, com el cas de Sarrià, mantenir. L’evolució dels territoris i la relació que tenim amb ells dona pas a una gran oportunitat: passar de ser un escenari a ser el protagonista de l’obra.
Sarrià ho té tot per ser una marca, perquè ja té una identitat pròpia, uns valors i una personalitat única que la diferencia dels altres barris de Barcelona. Torno a repetir el que el fa especial: el veïnat, els locals emblemàtics, els comerços (cada cop menys) de tota la vida, el mercat, les placetes i les terrasses, però sobretot l’essència. Allò que el fa únic, diferent i entranyable. Viure a Sarrià és un orgull i, avui en dia, també un privilegi.
Marta Royo és publicista, economista i fundadora de Mosaiking Comunicació
