Societat
Alvaro Ribelles
Vil·la Urània ha acollit aquest dijous 15 de desembre la taula rodona ‘Immigració i treball: Les contradiccions del sistema’, un espai on s’ha donat veu a persones migrants de col·lectius dissidents per explicar com van viure el xoc cultural i social que suposa traslladar-se a països amb condicions més favorables per assolir un futur millor. L’acte ha començat amb un vídeo on es mostrava una entrevista a l’activista polític i escriptor Gonzalo Fanjul, que ha replantejat les polítiques migratòries de l’estat espanyol des d’un punt de vista econòmic i social. «No regular suposa perdre diners, ja que els treballadors il·legals no tributen», és el que pensa Fanjul.
Acte seguit, la primera intervenció de la taula rodona l’ha fet la treballadora domèstica Carmenza Méndez, que també activista del grup sindical Sindillar, una organització independent que busca visibilitzar a un dels col·lectius laborals més precaritzats: el de les treballdores de la llar i les cures, representat en gran mesura per treballadors migrants. Juntament amb altres companyes de treball, la Carmena fa xerrades a centres juvenils i altres espais públics, i els beneficis de les activitats sempre van destinats a les víctimes d’aquesta precarietat.
Els testimonis del Roland i el Mohamed
Els testimonis més commovedors de la taula rodona, però, han estat els de Roland Fosso i Mohamed Sillah, dos migrants africans que van arribar a Barcelona en busca d’un futur, i que es van trobar amb una societat que els sembla més un malson que un somni. Roland Fosso va arribar a la ciutat de Sant Boi del Llobregat, on per sort va trobar treball al món de la construcció, no sense patir situacions miserables. Ha denunciat el famós peix que es mossega la cua, que per tenir papers cal que tinguis un contracte de feina, i perquè et facin un contractes has de tenir papers. Uns anys després d’arribar es va a posar a estudiar, i ara forma part d’un cercle d’integració social per gent que pateix el que ell va patir.
En el cas de Mohamed Sillah, quan va arribar a Barcelona el van agafar com a rentaplats en un restaurant, però no li van fer contracte. Va ser dels primers a tenir treball i residència legal, però reconeix que avui dia falten moltes ajudes per les persones migrades, que quan arriben a Catalunya es troben perduts i no saben on adreçar-se.
Ha tancat l’acte en Salvador, membre de l’associació de comerciants Barnavasi, que ha destacat que els petits comerços del barri cada cop tenen situacions més precàries, en part per què la gent no vol treballar-hi, i aquí creu que la migració pot tenir un paper fonamental per la supervivència del comerç de proximitat. «Les botigues deuen un servei als seus clients, i per això sempre oferim contractes amb condicions dignes als que vulguin treballar aquí», ha defensat.
L’acte forma part de les Jornades ‘Drets Humans i Migració des de la mirada de la Justícia Gobal’, organitzat per la Plataforma veïnal Sarrià-Sant Gervasi Refugi i la Taula d’entitats de Justícia Global de Sarrià-Sant Gervasi, amb la col·laboració de CEAR, Fundació Putxet, Associació comerciants Barnavasi i Sindillar.
