Ràdio Farró celebra la Setmana de la Ciència 2024 amb una jornada dedicada a la divulgació científica

Dissabte 16 de novembre Ràdio Farró va celebrar l’existència de la ciència, un motor essencial per al progrés humà. Una eina poderosa per descobrir i comprendre com funciona el món. Ens permet innovar i afrontar els reptes per millorar la nostra vida, des de la salut fins a l’entorn. Celebrar la ciència és reconèixer l’esforç de les persones que, amb rigor i passió, dediquen la seva vida a ampliar el coneixement i augmentar la nostra qualitat de vida. Gràcies a elles, avancem cap a un futur més just i sostenible. Celebrar la ciència és celebrar la curiositat, la creativitat i el compromís amb el benestar col·lectiu i amb el planeta, especialment en moments incerts com els actuals.

Un cop l’any celebrem la Setmana de la Ciència, que enguany arriba ja a la seva 29ena edició. Des de Vil·la Urània -l’equipament municipal dedicat a la divulgació científica- l’equip de Ràdio Farró: Andrés Jost, a la taula de so; Eugènia Cortés, de regidora; i, a la mesa, Maria Goretti Mas, Quima Parra i Cristina Junyent, conductora de Fenòmens Naturals, i del programa especial per la Setmana de la Ciència, vam entrevistar cinc investigadors.

Gisela Isabel Fernández Ribas, l’ètica de la recerca científica

Les descobertes científiques i les innovacions tecnològiques tenen un profund impacte en la societat, i genera qüestions importants. Quins són els límits ètics de la recerca científica? Com s’ha d’aplicar aquesta recerca de manera responsable i respectuosa amb els drets humans? Són preguntes especialment rellevants en àmbits com la biotecnologia, on els avenços en la modificació genètica obren noves oportunitats però també comporten riscos. La intel·ligència artificial, que ens ofereix grans possibilitats, però també planteja reptes en termes de privacitat, seguretat i deshumanització. I els recursos naturals, com l’aigua i l’energia, que exigeixen un ús responsable i sostenible per garantir el benestar de les generacions futures. Per conèixer com s’aborden aquestes qüestions amb profunditat i responsabilitat, ens va acompanyar Gisela Isabel Fernández Rivas Plata, investigadora de l’Observatori de Bioètica i Dret.

Josep Melero, la recuperació de processos naturals

Fa dos anys, a la Conferència entre les Parts (COP) 15 sobre biodiversitat, els governs es van comprometre a conservar un terç de la Terra per al 2030 (objectiu 30×30). A la COP16, celebrada a finals d’octubre de 2023, es va establir el Fons de Cali per finançar aquesta iniciativa, tot i que molts experts consideren que és insuficient per aconseguir els objectius. En aquest context, el rewilding (recuperació de la natura) es presenta com una resposta potent per restaurar la biodiversitat i els ecosistemes degradats, mitjançant la reintroducció d’espècies i la recuperació de processos naturals. Tot i els seus beneficis potencials, també planteja reptes com la necessitat d’una planificació acurada, la integració de les comunitats locals i el finançament adequat. Amb Josep Melero, vam explorar com el rewilding pot contribuir a la conservació global i els desafiaments que cal superar per implementar-lo amb èxit.

Carme Jordi, l’existència de les galàxies

Enguany celebrem el centenari de la constatació de l’existència de les galàxies, un descobriment clau en l’astronomia. Una galàxia és un conjunt massiu de gas, pols, estrelles i matèria fosca que es mantenen units per la gravetat, però no fa tant que vam saber que existien com a entitat independent. El que molts consideren un “descobriment” va ser, en realitat, una evolució conceptual gestada al llarg de diversos anys, amb intensos debats entre científics a favor i en contra de la seva existència. En aquest procés, la figura clau va ser Henrietta Leavitt, que va obrir la porta a la comprensió de la distància i la magnitud de les galàxies. Vam parlar també de com la recerca moderna ens permet conèixer millor la història de les galàxies, com les més massives poden engolir les més petites i com aquests processos modelen l’univers tal com el coneixem. Ens ho va explicar Carme Jordi, investigadora de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya.

Josep Padullés, la flora i fauna de Catalunya

La situació geogràfica de Catalunya, a l’est de la Península Ibèrica, amb una geografia variada, fa que la seva flora i fauna siguin extraordinaris. Des dels ambients costaners mediterranis fins a les muntanyes dels Pirineus i les zones interiors amb clima continental, el territori ofereix una gran diversitat d’hàbitats, representatius dels biomes eurasiàtics i del nord d’Àfrica. La commemoració del centenari de l’entrada d’Oriol de Bolòs i Capdevila (Olot, 1924 – Barcelona, 2007), la figura preeminent de la botànica catalana durant la segona meitat del segle XX, de qui devem l’estudi i la classificació de la vegetació dels Països Catalans i les seves relacions amb el medi, ens serveix d’excusa per parlar del paisatge vegetal de Catalunya amb Josep Padullés, investigador a la Unitat de Botànica de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Josep M. de Anta, la invenció de l’electrocardiograma

Amb l’excusa del centenari del Premi Nobel de Fisiologia o Medicina atorgat a Willem Einthoven per la seva invenció de l’electrocardiograma, podem parlar d’una eina fonamental que va revolucionar la medicina moderna. L’electrocardiograma va permetre mesurar l’activitat elèctrica del cor i va obrir una nova era en el diagnòstic de trastorns cardíacs, permetent una gran precisió en l’estudi de la seva funció. Ens vam endinsar en el fascinant món del cor, l’òrgan que batega 100.000 vegades al dia per mantenir-nos vius, i reflexionar sobre els avenços que l’electrocardiograma ha permès en la nostra comprensió del seu funcionament. Per parlar-nos d’això, vam comptar amb Josep M. de Anta, professor de la Universitat de Barcelona.

Aquest programa s’ha publicat a la plataforma Ivoox i es pot escoltar a través d’aquest enllaç. També s’hi pot accedir a través de la pàgina web de Fenòmens Naturals i del web de Vil·la Urània.