Opinió
Pedro Miret (Cs)
Els òrgans de participació són 100% necessaris en la política municipal, i més en la política que es fa als districtes de la ciutat. És curiós com els partits polítics canvien la seva manera de pensar sobre aquests òrgans, en funció de si estan al govern o a l’oposició.
Quan un està a l’oposició, normalment exigeix més òrgans i més participació, perquè és una manera d’intentar erosionar el Govern. En canvi, quan un està al govern, intenta que com menys òrgans i menys participació millor, perquè evita el desgast normal de quan es governa. Penso que hauria d’haver-hi un pacte entre tots els partits abans de les eleccions i deixar fixats aquests òrgans, la seva quantitat, la seva forma, la seva durada i que, governi qui governi, es respecti aquest pacte.
No crec que sobri cap òrgan participatiu i tampoc crec que en falti cap, perquè aquelles temàtiques específiques que inicialment no es debaten, sí que poden ser interpel·lades en els òrgans més generals, com l’Audiència Pública. Quant al nivell de participació, és clar que aquells partits que compten amb unes bases fortes en el seu territori ho utilitzen pel seu propi benefici, apel·lant sempre al fet que representen a la ciutadania. Quan estan a l’oposició ho fan servir per desgastar el govern, i quan estan al govern, per engrandir els seus assoliments.
La veritat és que són pocs els veïns o les entitats que solen participar, ja que normalment solen ser sempre els mateixos: uns pocs combatius i reivindicatius. Excepcionalment, quan hi ha algun problema enquistat en alguna zona determinada del barri o del districte i s’organitzen, hi participen més veïns. Quin és el retorn que fa el Govern cap a aquestes demandes veïnals? Doncs, depèn. A vegades, sí que és un bon retorn, si el que es demana és acceptat o acceptable i, evidentment, no es considera un bon retorn si aquestes demandes no són acceptades.
