Publicitat

‘Estirant el fil de les paraules’, de Manuel Castellet, aterra al carrer aquest Sant Jordi

Una novel·la inspirada en fets reals, al Galvany en postguerra, basada en les cartes d’un soldat republicà a la seva dona durant la Guerra Civil

Publicat el 20.4.2023 17:18

Cultura

Jesús Mestre

La petjada de la Guerra Civil espanyola encara ens és present actualment, però la novel·la Estirant el fil de les paraules ens recorda que durant la postguerra, als anys cinquanta, les conseqüències de la guerra creaven un ambient asfixiant que acabava abastant-ho tot. Feia més de deu anys que havia acabat la guerra, però moltes famílies vivien amb por, amb una situació econòmica de precarietat, amb els drets més fonamentals retallats, i amb un poder que feia i desfeia sense contemplacions.

Publicitat

Manuel Castellet, veí de Galvany i col·laborador d’El Jardí, ja té experiència com a narrador en altres novel·les, per exemple en La mitra de l’exili (2019), on l’autor ens parla de l’exili de personatges com Rafael Patxot, Ventura Gassol i el cardenal Francesc Vidal i Barraquer, que van coincidir a Suïssa els anys quaranta. L’escenari d’Estirant el fil de les paraules (Quorum llibres, 2023) és sobretot el barri de Galvany, on hi ha la llar d’en Llorenç, un noi que viu amb la mare i que no ha conegut el pare, desaparegut en les presons de la postguerra. La mare, la Daniela -un personatge entranyable, molt ben construït- regala al fill, el dia que fa 14 anys, una capsa de sabates plena de cartes del pare, perquè en Llorenç pugui saber qui era el qui, fins llavors, era un total desconegut per a ell. Quan acabi de llegir les cartes, coneixerà el seu pare, el sabrà valorar, l’estimarà i, amb la mare, hauran completat una laboriosa recerca per saber on és.

Publicitat

La novel·la, que va recórrer al micromecenatge per sortir a la llum, manté l’interès i el misteri del seu desenvolupament fins al final. I, a més, ens fa una descripció precisa i minuciosa de com era la vida quotidiana durant la postguerra a Barcelona i altres indrets. També recull apunts autobiogràfics del mateix Castellet i, com se’ns adverteix en una nota a final del llibre, també de Rosa Anna Felip, col·laboradora de Castellet en diversos llibres. Fragments de les cartes que es reprodueixen són de Josep M. Castellet i Gonzales, enviades a la seva muller durant la guerra, i la figura de Llorenç Vila i Puiggròs, pare d’en Llorenç noi, en part s’inspira en Isidre Felip i Gallart, un pallarès que va patir un judici sumaríssim i va viure una vida molt dura a muntanya.

Manuel Castellet, que com a matemàtic coneix molt bé el món de la recerca científica, planteja la trama del llibre com la descoberta d’un adolescent en la investigació: els noms de llocs, per exemple, el porten a localitzar els pobles en mapes que no té a casa hi ha d’anar al centre excursionista a buscar-los, copar-los i fer les seves pròpies interpretacions, amb unes eines molt menys sofisticades de les que avui disposem. Fer, llavors, una fotografia ja era tot una complicació! Un llibre que, a part d’entretenir i intrigar, ensenya moltes més coses.

spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Sant Jordi, Sarrià i l’amor pels llibres: conversa amb l’escriptor Josep Ortiz

El sarrianenc presenta la seva primera novel·la, 'L'artefacte', i explica que està gestant una nova obra literària

Bassols presenta el llibre ‘Les famílies del cava’ al centre de Barcelona

Una ficció dramàtica que té com a rerefons l’anomenada "Guerra del cava" dels anys 80 i 90 entre els dos principals cellers del Penedès

Una novel·la de cartes durant la Guerra Civil recorre al micromecenatge per veure la llum

L'autor de l'obra 'Estirant el fil de les paraules', basada en fets reals, és el matemàtic i col·laborador d'El Jardí, Manuel Castellet

Olga Nicolaevna, l’amfitriona de ‘La Colla’ d’artistes i intel·lectuals en la Barcelona de postguerra

La seva casa del carrer Manacor 3, al Putxet, es convertí en un centre de reunió d'artistes i intel·lectuals de la Barcelona de postguerra
spot_img

Els carrers de Sarrià-Sant Gervasi s’il·luminen per Nadal

El 22 de novembre es va dur a terme l'acte oficial d'encesa de llums a la plaça Consell de la Vila: així es veuen els carrers del districte aquest 2025

El carrer de Laforja: història i curiositats

L’origen del carrer és el 1776, quan Jaume Rosés i Lleonart, pagès de Sarrià amb deutes per saldar, va vendre part de la finca del compte de Bell-lloc a Pere Delaforge i Grau, botiguer de teixits i ciutadà de Barcelona

La vegetació del voltant de la parròquia Sant Vicenç de Sarrià

L’església de Sant Vicenç de Sarrià constitueix el centre neuràlgic del barri de Sarrià. Al seu voltant se situen tres places amb nom propi que contenen sengles enjardinaments: la placeta del Roser; la plaça del Consell de la Vila, on se situa la Seu del Districte; i la plaça de Sarrià, flanquejada a ponent per la façana principal de la parròquia i a llevant per la recentment inaugurada Biblioteca J. V. Foix.

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí