El faristol
Eduard Sant i Chalois (@Eduard_Sant)
A la dècada dels noranta, un moviment cultural britànic de rock alternatiu anomenat Britpop va enlluernar mundialment, tenint com a focus principal el continent europeu.
Amb clara influència del pop guitarrístic britànic dels anys 60 i 70 (Beatles, Rolling Stones, Kinks, The Who, The Small Faces David Bowie, T-Rex, The Clash i Sex Pistols), i sense tenir un so clarament identificatiu que els agrupés, van ser ràpidament qualificats per la premsa especialista en primer de tot una “escena” per acabar claudicant en clar moviment cultural. Blur i Oasis són considerats els dos grans noms referents d’aquest moviment cultural però no els únics. Bandes com Suede, Ocean Colour Scene, Supergrass, Elastica, Primal Scream, Radiohead i per últim Pulp (protagonistes principals d’aquest article) van ser part important pel boom d’aquest moviment.
El juny del 1995, en ple punt àlgid del Britpop, l’excèntric Jarvis Cocker i els seus Pulp van publicar el seu cinquè treball discogràfic anomenat Different Class.
Different Class és, sense cap mena de dubte, l’obra principal d’aquesta banda, arribant, aquell mateix any, al número 2 a la llista de vendes al Regne Unit així com un dels àlbums claus per entendre la història de la música de la dècada dels 90.
Història d’una cançó
Bona part de culpa de tot això es deu al seu primer i emblemàtic single: el GLORIÓS Common People. Concebut tot ell com un himne (melodia encomanadissa i ritme in crescendo) i amb la Central Saint Martins College of Art and Design (un dels centres educatius emblemàtics de Londres edificat a mitjans del segle XIX) de fons, Jarvis Cocker ens narra la història d’una estudiant grega de família milionària que somnia poder viure algun cop a la seva vida, com una persona normal i corrent, és a dir, per exemple, podent anar a comprar al supermercat, agafant el metro cada dia, llogant un modest pis a sobre d’una botiga o anant a jugar al billar.
El coprotagonista masculí d’aquesta història accepta aquest repte, ho intenten però, ja al final de la cançó, acaba descobrint i afirmant que per molts esforços faci ell, ella mai podrà viure com la “Common People”.
Aquesta misteriosa noia
era filla d’una de les famílies d’empresaris
més importants de Grècia
i esposa de exministre d’economia grec
Yanis Varoufakis
Tot aquest conte que pot semblar ficció, li va ocórrer realment al mateix Jarvis Cocker. La seva font d’inspiració es va produir quan estudiava en el Central Saint Martins College of Art and Design. En aquest centre educatiu, una companya d’estudis de nacionalitat grega li va demanar exactament el mateix que ens narra a la cançó.
Sobre la identitat d’aquesta jove grega, al maig del 2015, un article publicat al diari grec Athens Voice, afirmava que aquesta misteriosa noia era concretament Danae Stratou, filla d’una de les famílies d’empresaris més importants de Grècia (el seu avi va fundar l’empresa tèxtil Piraiki-Patraiki que va arribar a tenir 10.000 empleats en plantilla així com fàbriques a Alemanya però que l’any 1980 el govern grec la va qualificar de problemàtica acabant per nacionalitzar-la), i esposa de l’economista i exministre d’economia grec Yanis Varoufakis. Aquest article i el fet que unes declaracions del mateix Varoufakis afirmant que la seva esposa era l’única estudiant grega d’escultura en aquest centre en aquell moment, va permetre que aquesta especulació prengués força.
Per últim, a casa nostra, Common People ha sonat força en els concerts dels Manel aquests darrers anys. Traduïda com “La gent normal”, els Manel han adequat la història a la seva ciutat natal: Barcelona. A més, en aquest cas, l’estudiant grega ve a Barcelona dins del programa d’intercanvi Erasmus. I per últim, la tercera i definitiva variació respecte a l’original la trobem quan el protagonista no la porta a un supermercat sinó a un mercat de barri.
