Publicitat

Una atmosfera de misteri al carrer Mandri

spot_img

Publicat el 10.2.2017 9:30

Arquitectura a Sant Gervasi

Jaume d’Oleza

En un extrem del carrer Mandri gairebé tocant amb el Passeig de la Bonanova, podem trobar els jardins de Ca l’Altimira. Uns jardins que pertanyien a la finca propietat del doctor Josep Altimira, un personatge amb fortuna i segons les cròniques del seu temps, força extravagant. Expliquen que les festes que celebrava en aquesta finca eren molt conegudes en aquella Barcelona de mitjans del segle passat, pel seu caràcter pintoresc. Sembla ser que en els estanys de la finca hi havia sardines, excentricitat que l’obligava a reposar diàriament l’aigua amb aigua de mar. També li agradava inundar la part baixa dels seus jardins perquè una vegada plens d’aigua, els seus convidats poguessin navegar com si d’un gran estany es tractés.

Publicitat

El doctor Josep Altimira va acabar a la ruïna, llegant les seves propietats a l’ordre de les Missioneres de la Immaculada Concepció, que el van cuidar fins que va morir. Més tard, una part del jardí va ser edificada i no va ser fins els anys 80 que no va passar a ser de titularitat pública.

Publicitat

Són uns jardins molt poc coneguts amb una gran profusió de diferents espècies de vegetació. Al visitar-los i endinsar-nos pels seus camins, observarem com es dibuixen al llarg del dia diferents ombres conseqüència de la vegetació existent. També podem observar els canvis de tonalitat i color, segons les estacions de l’any. Tot això i conjuntament amb els desnivells del terreny, donen aquest aire de misteri i romanticisme tan representatiu de l’època. Precisament aquests desnivells defineixen camins esglaonats, un pont de pedra i un altre de fusta amb estructura atirantada, aquest últim en la més pura tradició dels ponts dels jardins americans. Tot això contribueix a donar a aquest espai unes perspectives canviants segons on ens trobem.

La sala hipòstila

A la part inferior del jardí, un cop caminem entre l’espessa vegetació, ens trobem una petita placeta amb una sala hipòstila que antigament estava coberta de vegetació i arbrat. Una gran sala construïda amb columnes i capitells que denoten el gust per l’ornamentació geomètrica. Una sala que amagava grutes i galeries d’aigua, que antigament el propietari feia navegables per a les delícies dels seus convidats. Són 36 altes columnes que suporten unes voltes de quatre arcs que donen la sensació d’estar en un lloc amb cert aire místic.

Afortunadament, un espai que ens aïlla d’aquesta Barcelona summament accelerada. En resum, uns jardins agradables de visitar, un lloc recòndit de vegetació que ens convida a gaudir d’una tranquil·litat molt necessària en els temps en què vivim.

spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

De la vella a la nova emigració

"Els governants que es mostren incapaços de retenir el nostre talent són els grans responsables d’haver convertit el país que administren en un país d’emigrants econòmics", l'opinió de Miquel Saumell

Fer quelcom diferent

"Un canvi de localitat, d’espai, de llar, o d’empresa, crea moviment interior. Moure coses de lloc, també. Ho he experimentat personalment i també a través de clients. Com diu un proverbi xinès: si vols que es produeixin canvis en la teva vida, mou 27 coses de casa teva"

Mediterràniament: el Quixot a Benidorm

"Si el Quixot visqués a la nostra època viatjaria sens dubte a Benidorm a la recerca de noves aventures. No se m’acudeixen moltes més ciutats al sud d’Europa on ell pogués demostrar tota la seva vàlua com a cavaller errant": l'escrit d'Aitor Romero

Societats precaritzades

"Hi ha una falsa equació que sosté que un pobre, d’entrada, és una bona persona, mentre que a un ric sempre se l’ha de veure com un presumpte delinqüent. I de tant sentir-ho, molts ciutadans que per anar fent la viu-viu aspiren a ser subvencionats acaben afegint-se al carro de les persones acrítiques amb el poder"
spot_img

Fotogaleria | La Festa Major de Sarrià, en imatges

Del 3 al 12 d'octubre, la vila viu moments de cultura popular, música, dinars de germanor i per primera vegada, una trobada de vehicles clàssics

Com fer una novel·la a partir d’una biografia?

Elisabet Capilla, veïna de la Bonanova, publica "Sense el Jofre"

El pregó que hauria fet Anna Aguilar-Amat a la Festa Major de Sarrià

"Quan miro enrere sento orgull d’haver nascut i crescut en aquest barri. Per la convivència pacífica dins dels contraris, per la solidaritat i per la cultura compartida i les tradicions revisades"

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí