Publicitat

Una atmosfera de misteri al carrer Mandri

spot_img

Publicat el 10.2.2017 9:30

Arquitectura a Sant Gervasi

Jaume d’Oleza

En un extrem del carrer Mandri gairebé tocant amb el Passeig de la Bonanova, podem trobar els jardins de Ca l’Altimira. Uns jardins que pertanyien a la finca propietat del doctor Josep Altimira, un personatge amb fortuna i segons les cròniques del seu temps, força extravagant. Expliquen que les festes que celebrava en aquesta finca eren molt conegudes en aquella Barcelona de mitjans del segle passat, pel seu caràcter pintoresc. Sembla ser que en els estanys de la finca hi havia sardines, excentricitat que l’obligava a reposar diàriament l’aigua amb aigua de mar. També li agradava inundar la part baixa dels seus jardins perquè una vegada plens d’aigua, els seus convidats poguessin navegar com si d’un gran estany es tractés.

Publicitat

El doctor Josep Altimira va acabar a la ruïna, llegant les seves propietats a l’ordre de les Missioneres de la Immaculada Concepció, que el van cuidar fins que va morir. Més tard, una part del jardí va ser edificada i no va ser fins els anys 80 que no va passar a ser de titularitat pública.

Publicitat

Són uns jardins molt poc coneguts amb una gran profusió de diferents espècies de vegetació. Al visitar-los i endinsar-nos pels seus camins, observarem com es dibuixen al llarg del dia diferents ombres conseqüència de la vegetació existent. També podem observar els canvis de tonalitat i color, segons les estacions de l’any. Tot això i conjuntament amb els desnivells del terreny, donen aquest aire de misteri i romanticisme tan representatiu de l’època. Precisament aquests desnivells defineixen camins esglaonats, un pont de pedra i un altre de fusta amb estructura atirantada, aquest últim en la més pura tradició dels ponts dels jardins americans. Tot això contribueix a donar a aquest espai unes perspectives canviants segons on ens trobem.

La sala hipòstila

A la part inferior del jardí, un cop caminem entre l’espessa vegetació, ens trobem una petita placeta amb una sala hipòstila que antigament estava coberta de vegetació i arbrat. Una gran sala construïda amb columnes i capitells que denoten el gust per l’ornamentació geomètrica. Una sala que amagava grutes i galeries d’aigua, que antigament el propietari feia navegables per a les delícies dels seus convidats. Són 36 altes columnes que suporten unes voltes de quatre arcs que donen la sensació d’estar en un lloc amb cert aire místic.

Afortunadament, un espai que ens aïlla d’aquesta Barcelona summament accelerada. En resum, uns jardins agradables de visitar, un lloc recòndit de vegetació que ens convida a gaudir d’una tranquil·litat molt necessària en els temps en què vivim.

spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Honorar, honorar-se, per Glòria Vilalta

"Honorant la meva vida honoro també els meus pares i els meus avantpassats. Això comporta no només agrair-los la vida, comporta també tenir-los presents i estimar-los, donar-los un lloc. Sigui en el cor o a casa, amb una fotografia"

Credibilitat personal, per Miquel Saumell

"La credibilitat personal no depèn de la professió que s’exerceix sinó dels valors ètics de l’individu, de l’educació rebuda i del seu tarannà"

L’art d’insultar, per Aitor Romero

"Tampoc s’entén massa bé aquells que insulten en una llengua que el seu interlocutor no entén i es vanten de la seva audàcia. L’acció de l’insult requereix comprensió mútua i, per tant, és necessari utilitzar un codi que la víctima escollida pugui entendre perfectament"

De la vella a la nova emigració

"Els governants que es mostren incapaços de retenir el nostre talent són els grans responsables d’haver convertit el país que administren en un país d’emigrants econòmics", l'opinió de Miquel Saumell
spot_img

Ignasi Moreta rellegeix el Maragall més vitalista a Sant Gervasi

La conferència inaugural del cicle “Travessar la nit fosca” reivindica la vigència de Joan Maragall des d’una lectura que vincula mort, vida i espiritualitat, amb la participació del CIC, Sant Ildefons i familiars del poeta

“Pla per Roig”: el cara a cara entre dues mirades oposades de la literatura catalana, unides pel país i la llengua

L’obra que es representa a la Fàbrica del Farró recrea l’entrevista històrica entre Montserrat Roig i Josep Pla i reivindica el llegat compartit de dues figures clau del segle XX

Francesc Gimeno, un talentós pintor injustament tractat

Va viure més de dues dècades a Sant Gervasi, on va crear paisatges del barri i de Vallvidrera mentre es guanyava la vida com a decorador

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí