Notícies de Sant Gervasi
Juanjo Compairé
L’associació de dones emprenedores, ODAME, dins del cicle de trobades, “Cread(On)es”, convidà Joana Ortega per parlar de la seva trajectòria personal en femení. L’acte ha tingut lloc en el marc incomparable del Centre Cívic Pere Pruna.
Des del començament s’ha pogut copsar la gran sintonia entre les membres de l’associació i l’exvicepresidenta. Moltes la coneixien i parlaven amb ella amb desimboltura. Una de les dones que va intervenir des del públic afirmà, entre aplaudiments, que, per a ella, Ortega era un model com a dona i com a emprenedora. Cap pregunta incòmoda, cap al·lusió —ni tan sols velada— als casos de corrupció que han esquitxat el seu antic partit, Unió Democràtica, o que han arribat a les vores del Govern del qual ella era membre.
Joana Ortega ha parlat —sempre des del personal— dels cinc moments cabdals (ella en diu els seus “cinc visats”) dels darrers anys de la seva vida: el viatge a la Xina del que va venir amb una nena adoptada; la seva llarga lluita contra el càncer de tiroides, que ella es va prendre com a un senyal corporal de les tensions personals i polítiques que havia patit i una ocasió per replantejar-se la vida; el seu treball al llarg d’un any i mig per fer possible el 9N; l’accident de l’avió de Germanwings, en què van morir 57 catalans, a les famílies dels quals ella va acompanyar insitu i ajudar al llarg de tota una setmana; finalment, el moment actual amb la condemna pel 9N, que li van comunicar la setmana passada.
La conferenciant s’ha mostrat “emprenyada i dolguda” per aquest sentència. Diu que va portar una nena des de la Xina perquè vingués a un país, el nostre, a viure millor i ara se sent trista per la situació en què aquesta nena viurà. Diu reivindicar la política des del diàleg, “posant-hi el cor i la passió” i sent coherent. També creu que cal anar més enllà de la zona de confort i arriscar-se.
Ser dona a la política
“Ser dona, en política, no m’ha ajudat gaire”. Perquè, afirma, el món polític segueix sent un món de mascles. I creu que cal revisar el paper de les “superwomen”, capaces d’arribar a tot arreu, en el món professional però també en el de casa. Això, tot i que les coses han començat a canviar i els homes comparteixen una mica més aquestes feines. “Jo sempre he reivindicat el dret de les dones a avorrir-nos i a badar. Sembla que les dones no tinguem aquest dret. Vas al gimnàs amb un càrrec de consciència que hauries d’haver anat a buscar la nena al col·legi. Això no pot ser”. I cal que es racionalitzin també els horaris per fer-ho possible.
‘No aixequis mai
els peus de terra’
Cadascuna ha de trobar allò que li agrada i posar-se nous reptes. Ortega ha trobat el seu gaudiment en la boxa. “La setmana que em van jutjar, cada dia jo anava cada matí a les 7 a fer kickboxing. I em servia per desfogar-me i prendre consciència”. L’esport, diu, és una manera de desconnectar dels problemes, però “també és un espai personal, per a mi sola”.
Reflexiona sobre la seva vida política, des dels seus 20 anys amb Unió fins a l’actual dissolució d’aquesta organització. Els partits són – creu- tan sols instruments i quan deixen de ser útils s’han d’adaptar o desaparèixer. I el mateix passa amb les persones. Ella, diu, va decidir marxar de la política quan estava a dalt de tot. És molt important, afirma, saber trobar el moment en què pots marxar amb agraïment i bona relació amb tothom. I llavors “em vaig haver de reinventar, em vaig arriscar”.
Actualment Joan Ortega treballa com autònoma i ha creat una consultoria de marca personal. Des de l’altra banda comprèn ara, afirma, millor la situació de les professionals i de les emprenedores. Diu que els seus germans li deien una màxima que ella ha volgut seguir al llarg de la seva vida: “No aixequis mai els peus de terra”. I això s’ha vist al llarg de la seva xerrada: per boxejar has de clavar bé els peus si vols ser contundent. I has de saber retirar-te a temps del ring per recuperar forces. Perquè la lluita és només una part de la vida.
