Publicitat

Ningú és imprescindible

"Hi ha molta gent que pensa que cal una renovació urgent dels dirigents polítics independentistes", escriu Miquel Saumell

spot_img

Publicat el 4.10.2024 7:00

Opinió

Miquel Saumell

Tot i que és obvi que ningú és imprescindible, tots coneixem casos de persones que es creuen insubstituïbles. La valoració exagerada i fora de tota lògica que tenen alguns dirigents polítics de si mateixos arriba a nivells malaltissos. Algunes persones que es troben al capdavant de les seves organitzacions —posem per cas, un partit polític— és poc probable que reconeguin els seus errors, pleguin i deixin pas voluntàriament a altres persones. El fet de no tenir ningú per sobre d’elles, que quan calgui els pugui tocar el crostó, pot portar-los a creure que són infal·libles. I evidentment no ho són; ningú ho és.

Publicitat

Hi ha molta gent que pensa que cal una renovació urgent dels dirigents polítics independentistes. Recentment, el MHP Quim Torra es referia als lideratges polítics del món independentista, i va comentar, molt oportunament, la necessitat imperiosa de promoure canvis radicals a les cúpules dels partits. Algunes persones que potser es van sentir al·ludides van considerar que aquell comentari era inoportú, però veient com han anat les coses en els últims anys difícilment es pot estar en contra de les reflexions de Torra. La paciència ciutadana no és infinita.

Publicitat

“La paciència ciutadana no és infinita i hi ha molta gent que pensa que cal una renovació urgent dels dirigents polítics independentistes”

Uns nous lideratges són del tot imprescindibles, i això vol dir que la majoria dels que fins ara han estat al capdavant del moviment independentista se n’haurien d’anar cap a casa. Catalunya necessita nous líders amb idees i estratègies noves, que estiguin disposats a desvincular-se de les polítiques aplicades fins ara, ja que s’han demostrat poc útils. Els dirigents polítics que ens han portat fins aquí han demostrat amb escreix la seva incompetència. A hores d’ara resulta irrellevant si no han volgut o no han pogut fer la feina que els tocava, però la realitat és que no l’han fet i han provocat molta frustració social. Els toca marxar cap a casa, i hem de confiar que els seus substituts ho faran millor.

“A hores d’ara resulta irrellevant si no han volgut o no han pogut fer la feina que els tocava, però la realitat és que no l’han fet”

Els polítics independentistes ens van prometre que ho tenien tot a punt per pujar al Mont Blanc (4.800 metres) i no han estat capaços ni d’arribar al Tibidabo (500 metres); s’han quedat aturats a la carretera de les Aigües. Si la política independentista de Catalunya la gestionés una empresa privada, en la qual els accionistes arrisquen els seus diners, el que ha passat en els últims anys seria un fracàs estrepitós i mereixeria un canvi urgent de lideratges. Els accionistes de Catalunya som els catalans, i ens toca pressionar en aquest sentit. Dir les coses pel seu nom sempre és recomanable. Cal deixar de minimitzar la magnitud del fiasco i no buscar més excuses externes. El problema el tenim aquí, i la solució només depèn de nosaltres.

Miquel Saumell es dedica al comerç exterior

spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

De la vella a la nova emigració

"Els governants que es mostren incapaços de retenir el nostre talent són els grans responsables d’haver convertit el país que administren en un país d’emigrants econòmics", l'opinió de Miquel Saumell

Fer quelcom diferent

"Un canvi de localitat, d’espai, de llar, o d’empresa, crea moviment interior. Moure coses de lloc, també. Ho he experimentat personalment i també a través de clients. Com diu un proverbi xinès: si vols que es produeixin canvis en la teva vida, mou 27 coses de casa teva"

Mediterràniament: el Quixot a Benidorm

"Si el Quixot visqués a la nostra època viatjaria sens dubte a Benidorm a la recerca de noves aventures. No se m’acudeixen moltes més ciutats al sud d’Europa on ell pogués demostrar tota la seva vàlua com a cavaller errant": l'escrit d'Aitor Romero

Societats precaritzades

"Hi ha una falsa equació que sosté que un pobre, d’entrada, és una bona persona, mentre que a un ric sempre se l’ha de veure com un presumpte delinqüent. I de tant sentir-ho, molts ciutadans que per anar fent la viu-viu aspiren a ser subvencionats acaben afegint-se al carro de les persones acrítiques amb el poder"
spot_img

Adrià Plazas es nega a signar la deportació per “continuar exercint pressió” a Israel

L'activista del Sindicat d'Habitatge de Cassoles i membre de la direcció de la CUP va ser retingut l'1 d'octubre mentre estava en un dels vaixells de la Flotilla camí a la Franja de Gaza

La morera de la seda: història i usos

És un arbre provinent de l'est de la Xina conreat arreu del món pel valor de les seves fulles

Les ressenyes de la Casa Usher: Anna Starobinets

Aquesta tardor arriba la seva novel·la més ambiciosa El vado de los zorros, un thriller místic i fantàstic ambientat a la frontera entre Manxúria i la Unió Soviètica el 1945

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí