A la recerca de la simplicitat

Arts i lletres

Peire Bremon

Jordi Maragall
Jordi Maragall

Nascut el 31 de desembre de 1936 a Barcelona, Jordi Maragall ha viscut i ha pintat tota la vida en diversos domicilis del carrer Brusi, per sota la Via Augusta, on té el seu estudi. Va estudiar la primària i el batxillerat a l’Escola Virtèlia, i es va formar ben aviat al taller del pintor Ramon Rogent. Des del 1959, en què va exposar una primera selecció de les seves obres a la Sala Vayreda, ha anat exposant en diverses galeries d’aquí i de fora. Els últims anys realitza periòdicament una exposició a la Sala Parés.

Des de les seves pintures de la primera maduresa, els retrats de l’àvia i autoretrat, i altres dibuixos i pintures d’una gran solidesa, la seva trajectòria ha transitat del retrat a l’abstracció vorejant sovint l’expressionisme…Amb la senzillesa del romànic com a referent, passant per Rouault i Morandi, l’esforç per anar trobant noves formes d’expressió ha donat una obra extensíssima, amb un traç personal inconfusible. És el que ara va donant a la llum, amb recursos i materials senzills, en les sèries de pots i gerros amb fons de colors, d’una extrema lleugeresa, que alternen amb formes més simbòliques amb un rerefons cristià, sempre present en la seva vida, i les pintures més magmàtiques, composicions de colors que han anat derivant des de la difuminació suau, a les formes de colors forts d’una intensa alegria, o d’una força inquietant.

La seva activitat creadora mantinguda sense interrupció, sempre girant al voltant de la tela de cada dia, literalment, punt i eix central dels seus moviments pel barri, de les seves trobades sempre inquisitives, amb diàlegs directes, que van al fons, sense preàmbuls. Bars i botigues, despatxos, l’Institut de segon ensenyament, el centre d’atenció primària, i la Parròquia… llocs tots ells on té quadres de diverses mides i estils, i en algun cas autèntiques petites col·leccions antològiques. Irradiació discreta per tot el barri, però extensa i permanent.

És la funció social de la pintura tal com l’entén Jordi Maragall, que aconsegueix veure els seus quadres col·locats ben aviat, i dels quals en sap la història i la peripècia des de la seva realització a la seva destinació provisional o definitiva: sempre, al darrere de cada quadre, una història de trobades, diàlegs i gairebé aventures existencials.

L’estudi, en el seu pis de Brusi, el mobiliari, sempre canviant però amb un ordre relatiu i significatiu: espai molt personalitzat on tot té un lloc i un sentit de ser.

La memòria visual de l’artista, sorprenent, detallista, amb el ressò dels antecessors, les evocacions vives, en la conversa, de familiars i amics…Una il·lació profunda amb uns temes recurrents, no sempre fàcil de seguir.

El pintor ha assolit ara ja aquella envejable aparent facilitat en el dibuix i la pintura que és només aparent si pensem en la vida d’esforços creatius continuats que hi ha al darrere i l’ofici acumulat després de tants anys. Però ell mateix no parla retòricament sinó com de coses ben conegudes i viscudes, quan diu que s’hi troba bé, oblidat de tot, immers en el quadre, exercitant l’esperit, amb el primer plantejament sobre la tela i l’escomesa definitiva que sol ser ràpida: la resolució del quadre, que admet pocs retocs. Moments intensos, d’abandonament a la creació.

La idea prèvia precedeix l’activitat però sempre amb l’exigència i l’anhel de la simplicitat, o senzillesa, principi orientador que va més enllà del quefer pictòric.

Heus ací, doncs, un pintor de Sant Gervasi amb totes les lletres: ni més però tampoc menys…

Fonts: Carme Farré i Pere Maragall: Jordi Maragall: Els ulls de l’art. Pròleg de Xavier Rubert de Ventós, Barcelona: Editorial Hacer, 2003

www.jordimaragall.wix.com/jordi-maragall

A sobre, el Mural Casa Reconciliació de Can Serra (1975). A la imatge destacada, La plaça Cardona (1999). Pintures de Jordi Maragall
A sobre, el Mural Casa Reconciliació de Can Serra (1975). A la imatge destacada, La plaça Cardona (1999).
Pintures de Jordi Maragall

 

Fes-te subscriptor

Et vols comprometre amb el periodisme de proximitat, rigorós i cooperatiu? Fes-te subscriptor per només 5€ al mes i passa a formar part de la comunitat El Jardí

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

 

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada