Publicitat
spot_img

Acabem amb els mites de l’ocupació, per Nil Font

"Qui juga i especula amb els habitatges són els fons voltors, una veritable màfia que sí que hauria d’estar criminalitzada"

Publicat el 23.10.2020 14:07

La Mirada Jove

Nil Font (Jovent Republicà)

Ja fa temps que la maquinària del neoliberalisme ha engegat una campanya per criminalitzar tot tipus d’ocupacions. Tots hem sentit a dir que a algú, quan estava de vacances, li havien ocupat la casa o que havien entrat en una segona residència. Fins i tot, en aquest sentit hi ha anuncis de companyies de seguretat o discursos demagògics d’alguns partits.

Realment tots aquests eslògans venen fum. Legalment hi ha dos delictes clarament diferenciats i amb penes i accions molt distintes. Un delicte és el d’Ocupació, que està tipificat en l’article 245.2 del Codi Penal i diu literalment: “El que ocupare, sin autorización debida, un inmueble, vivienda o edificio ajenos que no constituyan morada, o se mantuviere en ellos contra la voluntad de su titular, será castigado con la pena de multa de tres a seis meses”

Publicitat

D’altra banda, tenim el delicte de Violació de domicili o ‘Allanamiento de Morada’ tipificat en l’article 202.1 que diu textualment: “El particular que, sin habitar en ella, entrare en morada ajena o se mantuviere en la misma contra la voluntad de su morador, será castigado con la pena de prisión de seis meses a dos años”.

Com podem veure, la diferència se centra en si constitueix o no un domicili (“morada”). Per tant, si entren a casa teva mentre estàs de vacances, a la teva segona residència o a un immoble d’un negoci, al estar en ús i correctament cuidats constitueixen un domicili. Per tant, no és una ocupació sinó una violació de domicili.

Sabent això, podem comprovar com hi ha certs partits – aquí al districte els sentim molt sovint al plenari – que de forma irresponsable juguen amb la por dels veïns i veïnes. Els expliquen, de forma demagògica i amb arguments totalment fal·laços, que demà es poden trobar casa seva ocupada i que és una prioritat a abordar. No aporten solucions reals al problema de l’habitatge. Només defensen la propietat privada victimitzant els bancs i grans tenidors i acusant de criminals als moviments populars que fan vida de barri o a les famílies amb pocs recursos a qui no es facilita cap altra sortida.

La pregunta que ens formulem és: “per què enganyen d’aquesta manera?” La resposta no és molt difícil. La màfia neoliberal, liderada per bancs i grans tenidors d’edificis buits i en desús, vol canviar la llei. Volen ser les víctimes del sistema i fer-nos creure que el seu problema és el nostre.

Els banc o grans tenidors si volen acabar amb les màfies que els ocupen els pisos buits tenen una solució a l’abast: llogar els més de 40 mil pisos que tenen buits. Parar d’especular amb les vides de les persones que lluiten per un habitatge digne.

Des del Jovent Republicà no creiem que s’hagi criminalitzar a les persones amb pocs recursos o als moviments populars que donen vida a aquests espais. Qui juga i especula amb els habitatges són els fons voltors, una veritable màfia que sí que hauria d’estar criminalitzada.

spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Més de 10.000 captures de vespa asiàtica en un any: el balanç d’un projecte amb resultats exitosos a Collserola

Un projecte comunitari, amb suport científic i voluntariat format, ha aconseguit reduir de manera significativa la presència d'aquests insectes, generant un benefici net per la diversitat global del ecosistema

Una crida a mirar la pobresa sense indiferència, al cor de Galvany

El periodista Pau Duran analitza, durant una conferència a la parròquia de Sant Ildefons, l’exhortació 'Dilexi te' del papa Lleó XIV, un text que reprèn el llegat social de Francesc i apel·la al compromís actiu amb les persones pobres

“Era únic apropant-se a la gent, interessant-se per tothom”: un escrit dedicat a Frederic Bou

Lourdes Vallès dedica un article ple d'afecte al poeta sarrianenc, mort aquesta setmana a 90 anys

La necessitat de pertànyer

"Tots necessitem -ni que sigui de manera inconscient- sentir-nos part d’alguna cosa. Suposo que perquè en el fons tots formem part del mateix, tenim el mateix origen, encara que ho haguem oblidat. Quan podem entendre això, de veritat, i ho sentim, ja mai més ens sentim separats": l'opinió de Glòria Vilalta
spot_img

Més de 10.000 captures de vespa asiàtica en un any: el balanç d’un projecte amb resultats exitosos a Collserola

Un projecte comunitari, amb suport científic i voluntariat format, ha aconseguit reduir de manera significativa la presència d'aquests insectes, generant un benefici net per la diversitat global del ecosistema

Una crida a mirar la pobresa sense indiferència, al cor de Galvany

El periodista Pau Duran analitza, durant una conferència a la parròquia de Sant Ildefons, l’exhortació 'Dilexi te' del papa Lleó XIV, un text que reprèn el llegat social de Francesc i apel·la al compromís actiu amb les persones pobres

“Era únic apropant-se a la gent, interessant-se per tothom”: un escrit dedicat a Frederic Bou

Lourdes Vallès dedica un article ple d'afecte al poeta sarrianenc, mort aquesta setmana a 90 anys

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí