Opinió
Miquel Saumell
A alguns no ens agraden les cues, les incomoditats ni les aglomeracions de l’estiu. Des que es van eliminar els peatges, les autopistes van massa plenes, i com que no som masoquistes, en tren no hi anem mai. Per altra banda, els aeroports s’han convertit en equipaments inhòspits, amb uns problemes de massificació que s’agreugen a l’agost. Així que, deixant de banda algunes sortides curtes, a l’agost ens quedem a casa. I mentre molts eren fora, a Sarrià han passat coses interessants.
Es va celebrar a l’hort Gardenyes que el conflicte de Can Raventós s’havia guanyat als tribunals. L’Ajuntament es va comprometre a no recórrer contra una resolució judicial contrària als seus interessos els quals, per cert, no són coincidents amb els interessos veïnals. Deixant-se portar per un excés d’optimisme, alguns van obviar la reacció que tindria el promotor, com si els seus drets legítims haguessin deixat d’existir amb aquella sentència. Va ser un error pensar que el constructor es quedaria de braços plegats com va fer l’Ajuntament i, lògicament, va acabar recorrent als tribunals en defensa dels seus interessos. La majoria dels mitjans no se’n van fer ressò, i molt pocs veïns se’n van assabentar. Veurem què decideixen els jutges.
Hi ha també l’escàndol dels refugis climàtics dels equipaments públics que l’Ajuntament havia publicitat. Parlem d’escàndol perquè després de tota la propaganda oficial resulta que, a l’agost, tots els equipaments municipals han tancat. Amb la calorada de l’estiu i una humitat molt elevada, els únics refugis climàtics efectius són els que tenen com a motor els aparells d’aire condicionat. Doncs bé, tot i aquestes condicions extremes, els aparells municipals d’aire condicionat no han funcionat. No consta que l’Ajuntament s’hagi disculpat amb el veïnat.
El nom de la Biblioteca de Sarrià es va decidir en un procés participatiu municipal. J.V.Foix va obtenir més vots que la suma de les altres tres candidatures, i això no va agradar a les esquerres. Una majoria absoluta tan contundent a favor de Foix demostra que de vegades els interessos ideològics dels polítics no coincideixen amb els interessos veïnals. Després, però, s’ha convingut que els noms femenins perdedors d’aquell procés també tindran el seu encaix en dependències de l’edifici. Aquest premi de consolació no figurava en les condicions del procés participatiu, se l’han tret de la màniga més tard, veient que havien perdut. A alguns els costa acceptar que de vegades toca perdre.
Miquel Saumell es dedica al comerç exterior
