Opinió
Llorenç Sena i Joan Manel del Llano
Consellers del Districte de Sarrià – Sant Gervasi (Barcelona en Comú)
L’actual i greu crisi ambiental global fa imprescindible que les ciutats esdevinguin baluards de la justícia ecològica i social. En aquest context, avui Barcelona afronta dos reptes majúsculs: la mala qualitat de l’aire, causant de centenars de morts prematures a l’any, i l’expansió de la covid-19, que té pitjor pronòstic clínic en entorns contaminats. Els sectors poblacionals més afectats per ambdues circumstàncies són les persones grans, els infants i els col·lectius que pateixen una sobreexposició per culpa de l’estructura del mercat laboral, com són les dones.
L’urbanisme i la mobilitat a Barcelona tradicionalment han estat qüestions controvertides. Sempre que s’avança cap a una ciutat més amable, saludable i sostenible, tots els sectors econòmics, polítics i empresarials que han contribuït a convertir-la en una de les urbs europees més contaminades i amb més densitat de vehicles motoritzats hi reaccionen fortament en contra. Ho fan amb tots els seus mitjans, si bé mai no s’ha dut a terme un debat públic sobre si la ciutat havia d’emprendre aquest camí.
Segons l’últim Baròmetre semestral municipal, gairebé el 95 % de les persones enquestades veu positiu promoure el transport públic, el 80 % està d’acord a ampliar l’espai per a vianants, i prop d’un 60 % és partidari de construir més carrils bici. Enfront de les opinions que qüestionen i ridiculitzen per inconvenients les mesures de pacificació dels carrers i de foment d’una mobilitat sostenible, les evidències demostren com aquestes actuacions afavoreixen el comerç local.
A més, l’urbanisme verd i pacificador, així com una mobilitat anàloga, milloren notablement la qualitat ambiental de les ciutats i redueixen la gran accidentalitat de cotxes i motos. Reequilibren l’ús de l’espai públic, encara acaparat pel vehicle motoritzat, el qual fa poc més del 20 % del total de desplaçaments diaris. Són eines valuoses per corregir el biaix de gènere en la mobilitat (les dones es mouen de manera més sostenible -transport públic, a peu…-). I, finalment, augmenten la justícia social i de gènere, ja que faciliten més a tothom l’accés als racons i recursos de la ciutat.
Des del Govern de la Ciutat i del Districte, treballem amb l’objectiu clar de reduir les emissions de gasos contaminants, a fi que no tornin als nivells anteriors a la pandèmia, i de fer que la ciutadania visqui de nou els carrers. A Sarrià-Sant Gervasi ja s’estan implantant mesures en aquest sentit, el de posar els barris i la ciutat al servei de la salut i el benestar de la majoria. Parlem, per exemple, de la millora urbana dels entorns de les escoles Pia Balmes i Poeta Foix; de la construcció del nou carril bici de Via Augusta; de l’extensió de la xarxa bus a nous àmbits escolars (com la línia V9); de les noves àrees d’aparcament regulat a la Bonanova; de l’alliberament de les voreres de motos, o de l’eliminació de dreceres a l’interior dels barris (com al carrer Ballester). Sabem que encara hi ha molt camí a fer. Però treballem pas a pas, dia a dia, per construir un futur millor per a tothom!
