Publicitat

Al Jardí amb… Francisco Cels

"El meu consell seria: No oblidis els teus somnis"

spot_img

Publicat el 19.11.2019 6:30

El Llibre del Veí

Sandra Palau

“La confianza es una seguridad que no es certeza. La certeza se refiere a proceso. La confianza, en cambio, depende de la libertad humana y está sometida a una inseguridad irremeiable.” José Antonio Medina

Publicitat

Aquestes paraules encapçalen la novel·la de Francisco Cels. I és que La casa de la magnolia, història ambientada a Sant Gervasi, gira al voltant de la confiança… Amb les preguntes i respostes, amb els seus dubtes, amb totes i cadascuna de la seva essència. El perfum de la magnòlia acompanya els personatges des de l’inici de la trama… La màgia d’aquesta flor vesteix el camí anhelat del protagonista d’aquesta història. Un còctel d’amor, engany, lleialtat, traïció, morts… on l’autor, Francisco Cels, ens captiva mentre ens remou amb interrogants i records marcats per una tragèdia.

Publicitat

El Francisco, escriptor i arquitecte, veí del barri, em convida a descobrir-lo en totes les seves vessants. Sota la seva mirada atenta i analitzadora, comparteix amb mi la certesa que amaga La casa de la magnolia.

La casa de la magnolia és una història dramàtica?

Crec que és de gènere inclassificable. Hi han drames, però no considero que sigui dramàtica… El to no ho és. És una novel·la que té els elements idonis per atrapar el lector… Té elements d’amor, d’intriga… I la confiança té molt de pes en tota la història. Crec que les paraules de Jose Antonio Medina defineixen molt bé l’essència de la trama.

És la teva primera novel·la…

Sí. Sempre m’ha agradat llegir però no va ser fins fa uns deu anys que se’m va despertar el cuquet de l’escriptura i vaig decidir estudiar narrativa.

I ja tens alguna idea per una segona novel·la?

Estic escrivint… però crec que serà un llibre de relats.

Què llegeixes normalment?

Llegeixo un parell de llibres al mes, i normalment són novel·les, tot i que també m’agraden molt les biografies. Una de les que em va fascinar va ser La ridícula idea de no volver a verte, de Rosa Montero. Una biografia sobre Madame Curie.

I parlant de biografies… Quin seria el títol de la teva biografia?

M’agrada molt analitzarho tot, i sospesar molt les coses per trobar l’equilibri. El títol podria ser ‘La recerca de l’equilibri’.

Llegeixes en paper o en pantalla?

Llegeixo en paper sempre, m’agrada molt tenir el llibre a les mans… Però el diari el llegeixo en digital.

I ara, si et poguessis retrobar amb el Francisco que començava els estudis d’arquitectura… Quin consell li donaries?

A mi m’agradava molt el teatre i cantar… Potser hauria hagut de continuar per aquest camí… Ara canto a la coral d’arquitectes. Per tant aquest seria el consell: “No oblidis els teus somnis”.

Quin superpoder t’agradaria tenir?

Tornar enrere, als anys de joventut.

Per canviar les coses?

No, per tornar a viure-les.

[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Titon Lailla: “Exigim a l’Ajuntament que es posi de costat de la cultura popular”

La regidora presidenta del districte denuncia la manca d’inversió en la mobilitat i els equipaments

“Fer castells és un petit miracle”

Conversa amb Eduard Novell i Dani Ortiz, cap de colla i president dels Castellers de Sarrià

Paco Poch: “Rodàvem molt per Sarrià i a l’equip sempre hi tenia gent del barri, perquè hi havia un grup cultural molt fort”

El productor i distribuïdor ha estat reconegut amb el Gaudí d’Honor - Miquel Porter 2025

Jordi Martí: “No pactarem els pressupostos amb Collboni, però estem disposats a parlar d’altres coses”

El nou president de Junts a Barcelona no descarta arribar a pactes amb el PSC a la ciutat i situa Puigdemont com el millor líder que pot tenir el partit
spot_img

Quatre segles de vida caputxina

Fra Valentí Serra ofereix una obra que explica la història de l'orde caputxí a través de les seves experiències i vicissituds, apropant-nos a una realitat religiosa que vetlla i influeix a la nostra societat

Els Castellers de Sarrià aconsegueixen un espai cobert per assajar de forma provisional

Després d'anys obligats a practicar al carrer -fins i tot amb pluja- han tancat un acord de dos anys, però continuen reclamant un local definitiu on poder créixer

J.V. Foix i la caiguda de Barcelona

"J.V. Foix, que en aquell moment vorejava ja els cinquanta, va arribar a la plaça del seu poble i més o menys des del mateix lloc on avui dia hi ha emplaçada la biblioteca que porta el seu nom, es va mirar com un vianant qualsevol aquell espectacle fosc": l'article d'Aitor Romero

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

[adrotate banner="15"]