Entrevista/Cultura
Sandra Palau
És un fet curiós i recurrent. Quan el tinc a prop sempre tinc la sensació que estic a punt d’emprendre un viatge iniciàtic: que ens perdrem en un bosc i començarem un pelegrinatge pels tres mons de la Divina Comèdia (Dante Alighieri). Després de totes i cadascuna de les reflexions morals, i del més enllà, ens aturarem davant d’El Monjo vora el mar (Caspar David Friedrich), i ens embriagarem per la immensitat de l’Univers mentre ens adonem de la nostra impotència terrenal.
El Javier em captiva per la passió que transmet en cada gest, pel seu encisador romanticisme cínic, per l’amor genuí cap a la seva vocació i per un còctel d’emocions que em convida a abraçar la seva essència.
En una d’aquelles casualitats, o causalitats inesperades, vam coincidir en un rodatge d’una pel·lícula en què ell feia d’ajudant de direcció, i vam connectar immediatament. Va cometre l’error d’explicar-me que també era dibuixant. Jo en aquell moment tenia la idea d’adaptar a còmic la novel·la Amor de mala mort, i, és clar, necessitava un il·lustrador. Es va il·lusionar de seguida amb el projecte i em va dir que m’ensenyaria dibuixos seus. El que ell no sabia és que, abans de veure les il·lustracions, jo ja tenia clar que aquesta aventura la faríem junts.
I soc aquí, al costat de Javier Padilla. Gràcies a aquest home existirà l’anhelat còmic, gràcies a aquest home Amor estás de muerte ja és una realitat.
Director, guionista, actor, escriptor, dissenyador gràfic, dibuixant, periodista… ¡Uf!
Ja, massa coses. Bé, jo prefereixo dir que soc un contacontes i un pocatraça. Senzillament, explico històries.
I entre tots aquests diferents llenguatges per explicar una història, amb quin et quedes?
Hi ha molts condicionants en aquesta resposta, però crec que em quedo amb la literatura pura i dura. Perquè tens tot el temps del món per crear-ne els personatges i desenvolupar-los, sense límits i sense dependre de ningú. Aquest seria el meu llenguatge favorit, però crec que el més efectiu és el videojoc.
“El videojoc et permet molta llibertat, ja que no has de dependre d’actors, ni de decorats”
Ostres, també has creat videojocs?
No, però m’agradaria molt. Ja sé que queda poc cultural, però el videojoc et permet molta llibertat, ja que no has de dependre d’actors, ni de decorats… I una cosa important és que l’espectador és part intrínseca de la història.
Ja veig que t’apassiona.
Molt!
El meu germà és enginyer electrònic, no sé si…
Ah, sí? Creus que podria fer-ne la programació? Jo, el disseny; tu m’ajudes a crear-ne la història.
Ja m’estàs entabanant?
Sí!
“Paper! Sempre paper! El paper el pots olorar, tocar…”
Entesos: doncs, abans d’això, si poguessis tornar enrere, amb l’experiència que tens ara, quin consell li donaries al Javier estudiant de cinema?
Extraoficialment, no te’n diria cap, perquè gràcies als cops que he rebut, he après molt. Però si n’haig de dir algun seria rebaixa l’ego i tingues més paciència amb l’ego dels altres. I pensa que, de vegades, fer la gara-gara és necessari.
Ja, de vegades no n’hi ha prou a crear un bon producte.
No, s’han de dur a terme més relacions públiques, cosa que a mi sempre m’ha costat, i de jovenet més.
Paper o digital?
Paper! Sempre paper! El paper el pots olorar, tocar… Et permet crear un vincle amb ell. Tenir-lo entre les mans fa que recordis més una història.
“M’agradaria tenir el poder de la invisibilitat”
Si haguessis d’escriure la teva biografia, quin en seria el títol?
Però què has fet, imbècil?
De veritat?
Sí, és que m’ho he repetit tantes vegades! Aprenem quan ens aturem a pensar. I en aquests moments de reflexió és quan em faig aquesta pregunta.
I per acabar, quin superpoder t’agradaria tenir?
Fins fa poc t’hagués dit la invisibilitat.
És el que em diu la majoria!
Ja! Crec que la principal motivació d’obtenir aquest superpoder és putejar la gent.
Potser sí…
Així que, amb molt pragmatisme, et diré que m’agradaria poder teletransportar-me.
I on aniries?
Viatjaria per tot arreu, però sobretot ho utilitzaria per anar instantàniament de la feina a casa, al llit.
M’agrada!
Sí, no sé quina combinació genètica faria falta, però ho estudiaré! Potser algun dia escriuré un llibre sobre el tema.
