26.8 C
Sant Gervasi
| Diumenge 26 de setembre de 2021 |
Publicitat

Al Jardí amb… Marisa de Prada i Ana Nasarre: “Si l’òpera és elitista perquè costa diners, el futbol també és elitista”

Tot va començar a l’Òpera de Viena, on dues apassionades de la música i autores del llibre 'Una ópera con..." es van conèixer per casualitat

Publicitat
Publicitat

Cultura

Sandra Palau

“E lucevan le stelle…
Ed olezzava la terra…
Stridea l’uscio
Dell’orto…
E un passo sfiorava la
rena…” 

És molt més que una afició… És molt més que un entreteniment… Si ho hagués de definir, diria que és una història d’amor, perquè quan parlem d’art, parlem d’amor, parlem d’ELLES. Marisa i Ana, dues dones engalanades d’una melodia que atrapa, d’una harmonia que abraça… “Abraçada lluminosa”, diu la Marisa. Enamoren, m’enamoren.

I és que tot va començar a l’Òpera de Viena, on dues apassionades de la música es van conèixer per casualitat, o causalitat, envoltades per la bellesa de Tosca, de Puccini. En aquell moment encara no ho sabien però, a part de teixir una bonica amistat, ja estaven dibuixant l’essència d’un projecte solidari en forma de llibre: Una ópera con…, editat per La vocal de lis. Aquell dia, un 16 d’abril del 2016, van quedar captivades pel cantant, Jonas Kaufmann… I sí, aquell dia també ignoraven que ell formaria part d’aquesta aventura…

Marisa de Prada, filòloga hispànica, i Ana Nasarre, funcionària municipal, es complementen a la perfecció… L’una, l’Ana, aporta la vessant més racional, i l’altra, la Marisa, es guia, sobretot, per les emocions. 

Avui plou, i aquesta remor em convida a embriagar-me de la intensitat de les seves paraules, de la il·lusió que transmeten en cada mirada, en cada somriure…

D’on us ve aquesta passió per l’òpera?

Marisa de Prada (M): M’apassiona des de sempre, amb 13 anys ja anava al Liceu. De petita tocava el piano i ballava. Al meu marit també li agrada molt la música.

Ana Nasarre (A): Jo també tocava el piano… Sobretot em ve per la meva família materna. La meva mare cantava, el meu tiet tocava el piano i també cantava… Soc una pianista frustrada. 

“Treballaria al Liceu gratis”

Sí? T’hauria agradat dedicar-t’hi?

A: No… Un dia vaig decidir que gaudia molt més escoltant que tocant. Per dedicar-m’hi professionalment, m’atrau la feina d’organització d’un espectacle… Jo treballaria al Liceu gratis (riu).

I a tu, Marisa, no t’hauria agradat dedicar-te a alguna professió relacionada amb la música?

M: No… Jo sempre he volgut ser filòloga, i soc feliç impartint classes. Si no fos filòloga, seria telefonista (riu).

Molt bé… I això?

M: És que m’encanta parlar per telèfon! (riuen totes dues)

Doncs bé, també sou escriptores… Heu escrit “Una ópera con… Què hi podem trobar?

A: Un recull d’entrevistes a persones rellevants del món de l’òpera…

“Els drets d’autor del llibre van destinats al Sindicat d’Artistes Lírics d’Espanya”

I com va sorgir la idea?

A: Durant el confinament, arran del tancament dels teatres… Vam pensar que havíem de fer alguna cosa, un projecte solidari…

Així que si comprem aquest llibre també fem un gest solidari?

A: Sí. Ens vam assabentar que s’havia creat el Sindicat d’Artistes Lírics d’Espanya (ALE), i ens vam posar en contacte amb en Luis Cansino, el secretari general. Els drets d’autor d’aquest llibre van destinats a ALE. 

Veig que va ser un confinament molt productiu…

M: I tant, no vam parar! (també riuen)

“Vaig demanar a Jonas Kaufmann que em signés el fulard, perquè no havia comprat el programa de mà”

Vull que em parleu d’aquesta admiració que teniu pel tenor alemany, Jonas Kaufmann…

(riuen molt) M: El vam descobrir a Viena, el dia que ens vam conèixer l’Anna i jo. Ell actuava a Tosca. Quan va acabar l’obra vam anar a parlar amb ell, i em vaig adonar que no havia comprat el programa de mà, així que li vaig demanar que em signés el fulard. A partir d’aquell dia va sorgir una amistat… 

Fins i tot sé que cada cop que aneu a veure el Jonas li porteu un “buff”…

M: Sí! Va tenir un problema a les cordes vocals i per això vam pensar…

Que l’havíeu de protegir…

M: Exacte.

Els fas tu, oi Marisa?

M: Sí, vaig aprendre a fer punt per ell…

Caram…

A: Sí, i ara tots anem amb “buff”!! (em contagien el riure)

“Si l’òpera és elitista perquè costa diners, el futbol també és elitista”

Hem de dir que, a part del Jonàs, hi podem trobar 32 entrevistes més en aquest llibre… Entre cantants, directors… Us va costar molt poder contactar amb tots?

A: Va ser molt fàcil.. Perquè teníem tanta il·lusió que es notava i els la transmetíem.

Com veieu la situació actual de l’òpera? Segueix tenint fama d’elitista?

A: El problema és de base. S’hauria de fomentar molt més la música a les escoles, des de ben petits. I si l’òpera és elitista perquè costa diners, el futbol també és elitista.

I la darrera pregunta que m’agrada fer sempre… Quin superpoder us agradaria tenir?

M: Fer que hi hagués pau i harmonia per a tothom.

Fes-te subscriptor

Et vols comprometre amb el periodisme de proximitat, rigorós i cooperatiu? Fes-te subscriptor per només 5€ al mes i passa a formar part de la comunitat El Jardí

Publicitat
Publicitat

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.