El llibre del veí
Sandra Palau
Sant Gervasi em segueix sorprenent, aquest barri i la seva gent em regalen estones, petits grans detalls… Sí, moments tan especials com aquest…
I és que compartir riures, idees i emocions amb Miquel García Borda és una experiència que suscita admiració… Pel seu generós somriure, per un encantador to amable però punyent a la vegada, per la passió que transmet en cada lletra fugint dels convencionalismes mentre et convida a descobrir-lo…Per aquesta capacitat que s’intueix des del primer moment de nodrir-se de coneixements constantment, d’anar més enllà, de seguir creant en les diferents vessants de la seva professió, sempre des d’una mirada humil i un cert optimisme que et contagia… I és que el coneixem sobretot per la seva faceta d’actor, però també és guionista, director i fins i tot productor… I sí, Miquel García Borda navega en un món de paper, enamorat de les paraules, de mots que s’interpel·len com notes discordants enllaçades harmònicament. Sigui com sigui, a ritme íntim, persisteixo atrapada en cada paraula…
Guionista, director, actor, productor… Com definiries amb una frase la màgia de la teva professió?
Fer real allò irreal. Crec que el que defineix aquestes quatre facetes a les quals hi dedico tot el què puc, és que d’una idea, d’un pensament o fins i tot d’un fet passat, en fem una realitat que la gent pot gaudir. I amb una mica de sort, bé, molta, arribar a sentir allò que volíem transmetre. Hi ha un terme anglès què és Storytellers. Així em sento.
Quin problema té la cultura en general? Com podríem aprendre a cuidar-la una mica més?
El desprestigi. I sobretot hem de fer un esforç els qui ens hi dediquem i fer entendre que la cultura és tot allò que fem com a societat. I tot és important. Ho hem de fer des de les escoles, però entenent que els temps han canviat i hem d’afegir llistes noves al que denominem cultura. Hem de fer-nos respectar, fent-nos estimar i apreciar. Hem de deixar de plorar, ens fem molt pesats.
El moment en què la història que has teixit dins al teu cap comença a cobrar vida en una pel·lícula és una sensació…
Inigualable. De veritat que veure parlar a qui has fet créixer en un paper, és fantàstic.
El teu lloc ideal per escriure és…
O al meu estudi o a un bar. Sempre amb el portàtil. M’agrada molt moure’m per escriure. Em dóna energia anar canviant de lloc.
Has canviat algun final, després d’escriure’l?
He canviat el com, però no he canviat el què. O no substancialment.
Els escrits que tens guardats en un calaix veuran algun dia la llum?
Algun espero que sí. Molts no. I està bé que no ho facin, perquè segurament si no he perseguit que ho fessin és perquè m’han servit a mi, però no crec que hagin de sortir del calaix.
Què ha de tenir un personatge per captivar-te?
Que no sigui pla. Que tingui més d’una capa. Això és el què fa més interessants els personatges.
Quin seria el títol de la teva biografia?
Sempre aprenent
Un llibre que hagi canviat la teva manera de pensar
El pensament es forja a poc a poc, molts m’han ajudat. I molts m’han impressionat i han fet que durant molt de temps els doni voltes. O sigui que han acabat modificant-me. (Aprofito per recomanar-li Els terrors nostres de cada dia de Jordi Hernández, editat per La vocal de Lis. No crec que canviï la seva manera de pensar però de ben segur que la seva ment agrairà passejar per l’humor negre d’aquests “terrors”)
Quin grup et defineix millor?
1 Els que dobleguen les pàgines.
2 Els que utilitzen punt de llibre.
3 Els que prefereixen emprar la solapa de la portada
El número 3.
