22.1 C
Sant Gervasi
| Dilluns 21 de setembre de 2020 |

Al jardí amb…Jofre Mateu

El llibre del veí

Sandra Palau

I quedem a Sant Gervasi. Passejant pel Turó Parc em delecta amb el seu viatge: De La Masia a l’Índia. Del Barça al FC Goa, on després d’un any de la seva tornada segueix tenint una vinculació especial amb l’exòtic país… Gràcies a la màgia del futbol i del seu compromís solidari, col·labora amb la Fundació Vicenç Ferrer intentant dibuixar rialles als més desfavorits de l’Índia.

A Jofre Mateu el coneixem sobretot per la seva trajectòria futbolística però les seves inquietuds van molt més enllà… Camina acompanyat d’un somriure generós, sense ambigüitats, clar i punyent. Cada pas té aquell subtil punt, despreocupat i de caire rebel, que reforça l’harmonia del seu ritme. Futbolista, codirector i comentarista de ràdio i televisió, coach… El Jofre sempre ha estat un futbolista atípic, la seva ambició no girava exclusivament entorn d’una pilota. Aquest lleidatà, fill de mestres, volia enriquir-se i absorbir altres coneixements… I és que el Jofre transmet ganes de seguir aprenent, de cercar reptes i noves sensacions.El veiem de comentarista a diferents espais televisius, i sense abandonar la seva essència, desenvolupa la vessant de la formació dirigida a tècnics esportius.

I asseguts en un banc del bucòlic paisatge segueix desprenent energia… Mentrestant, descobreixo un apassionat lector que m’endinsa al seu món de paper…

Publicitat

Com deia Mandela… : Creus que l’esport pot canviar el món?

Jo crec molt en els valors positius de l’esport. Em sembla una actvitat que ajuda en qualsevol faceta de la vida, la “teràpia més barata que hi ha” segons vaig llegir a no sé on… Però d’aquí a canviar el món, em sembla massa gruixut. I menys el futbol que és el que conec. No oblidem que és córrer darrera d’una pilota i xutar-la. Deixem’ho en beneficiós.

Recordes el dia en què vas descobrir què era per a tu el futbol?

El meu pare diu que xutava abans de caminar. No recordo un moment específic on el futbol m’hagi enviat algun senyal. Sempre ha estat el que he fet i el que he volgut fer, almenys fins ara. I ha anat canviant el seu significat per mi a mesura que m’he anat fent gran. Però em sento molt afortunat d’haver-m’hi dedicat. Sempre dic que mai havia treballat sent jugador, i així ho sentia i ho sento.

Defineix amb una sola paraula el teu pas per La Masia seria…

Privilegi.

Quan algú comenta que el reconeixement global que té el futbol és desmesurat… tu dius…

Que té raó, i més ara que ja no cobro… Però el reconeixement és conseqüència de la seva generació de benefici, el qual també és desmesurat. Tot plegat respon a la facilitat de practicar-lo i d’aficionar-t’hi. A més a més és sempre amb equip, amb gent, i això suma.

Si poguessis tornar enrere… li diries de nou “No” a Louis Van Gaal?

No. Aniria a Old Trafford i trobaria la manera d’examinar-me en un altre moment. Però és gros que una persona responsable d’un grup humà no entenguès en aquell moment que no era una decisió per fer-li pagar a un nen de 18 anys. O poca fe em tenia, o poc es mereixia el càrrec que ocupava.

L’Índia t’ha canviat la vida?

Absolutament. Seguint amb la meva fortuna, sóc un tio molt afortunat, és un regal que m’ha donat la meva professió. Crec que era un compte pendent que el futbol tenia amb mi. Retirar-me sense les bones sensacions professionals que he viscut allà no haguès estat just. I el que m’ha passat estant allà i el que he viscut m’ha provocat una evolució personal magnífica. M’estimo molt l’India.

Per què llegeixes?

Llegeixo per viatjar. I llegeixo sobretot quan viatjo. No ho faig tant com m’agradaria, però és la millor manera que trobo per inspirar-me i per buscar i trobar coses noves. Combino lectura d’esbarjo amb lectura de formació.

Ebook o paper?

Paper sens dubte. Mai de la vida he tocat un ebook. L’exercici de la lectura només l’entenc en el ritual de llibre i soledat, siguis on siguis.

El darrer llibre que t’ha emocionat…

Riure molt amb La aventura del tocador de señoras, d’Eduardo Mendoza. Plorar molt amb Wonder, de R. J. Palacio.

Quin seria el teu eslògan per a fomentar la lectura al món de l’esport?

Utilitza l’espai d’entrenament invisible creixent sense fatiga.

Quins colors vestirien la coberta del teu llibre?

Si no vermell, algún color viu similar. Cridaner i alegre.

Es pot aconseguir a la botiga en línia:
www.lavocaldelis.com

Fes-te subscriptor

Et vols comprometre amb el periodisme de proximitat, rigorós i cooperatiu? Fes-te subscriptor per només 5€ al mes i passa a formar part de la comunitat El Jardí

Publicitat
Publicitat

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.