Nomenclàtor
Jesús Mestre Campi
L’enyorat activista Jordi Llorach ens descriví encertadament aquest indret. “Segurament des d’èpoques romanes, aquests paratges han estat travessats per una via molt utilitzada per persones i tota mena de carruatges. Comunicava la Barcelona emmurallada amb la part meridional de la serra de Collserola i transcorria pels actuals carrers d’Alfons XII, Atenes i Sant Gervasi de Cassoles. Des de l’any 1878, pel carrer d’Alfons XII hi van circular tramvies a vapor —amb el número 17— que feia el recorregut des de la plaça Catalunya fins a prop de l’església dels Sants Gervasi i Protasi. L’any 1903 la línia va ser electrificada, i va ser eliminada poc després de la Guerra Civil. Tot plegat, ocasionà que el carrer d’Alfons XII esdevingués una mena de carrer major, entorn del qual i a partir del segle XIX, s’hi van edificar cases d’un o dos pisos, locals i magatzems amb activitats menestrals i algunes torres senyorials” (El Jardí de Sant Gervasi, 27 de març del 2017).
El carrer d‘Alfons XII neix a la Travessera de Gràcia i acaba a carrer de Sant Elies. Antigament, fins al planejament del carrer de Sant Elies a principis del segle XX, tenia continuïtat i es fonia amb el carrer Atenes abans de connectar amb el carrer de Sant Gervasi de Cassoles. Era el recorregut de l’antic camí de Barcelona a Sant Gervasi i, de fet, es podia considerar com a part del carrer Major de Sant Gervasi, i la seva urbanització va molt lligada al tramvia. A mitjan segle XIX se’l coneixia com a carrer ‘del colegio’, ja que a tocar de la plaça Molina hi havia el Col·legi Carreras, un gran internat amb alumnes de l’elit benestant barcelonina. Entre els professors hi havia persones molt conegudes de la cultura i la ciència de l’època.
En el carrer hi havia edificis i torres senyorials remarcables. De sud a nord, s’hi trobava la Casa Laforja, poc després hi va haver la seu social i les pistes de tenis del Barcino, a principis del segle XX, i gairebé al davant Can Ferrer, que encara sobreviu, tot i estar amenaçada de ruïna. Era la casa d’un dels principals fabricants tèxtil de Catalunya, la família Ferrer Vidal. A tocar de la plaça Molina, Joan Maragall va anar a viure en un gran edifici amb la seva nombrosa família, l’actual Casa-Museu Joan Maragall.
Passada la Via Augusta -llavors avinguda del Carril- hi havia l’estació del tren de Sarrià i el Col·legi Carreras, i més enllà la Casa Sagnier, la Casa Brusi i la Casa Gil, aquestes dues darreres desaparegudes. Finalment, a la cantonada amb el carrer Wagner, on pròpiament començava el carrer Major, hi havia la seu de l’Ateneu de Sant Gervasi de Cassoles, la principal associació de la vila. Durant la República, el nom del carrer va canviar pel de “Bèlgica”, però el 1939 va recuperar la denominació d’Alfons XII, nom que avui alguns veïns posen en qüestió. Hi ha prou edificis que ens recorden com podia ser el carrer que, avui, manté la seva tradicional activitat comercial i vida social. Potser si es recupera Can Ferrer, mantindrà encara més aquest tarannà d’un dels carrers més destacats de Sant Gervasi.
