Gent del barri
Carme Rocamora
Així que ets un nou sarrianenc…
Sóc de l’Eixample però la meva dona és de Sarrià de tota la vida i com la majoria de sarrianencs, processa la fe sarrianenca. Així que aquí estic, sent jo també un militant, des de fa sis anys.
Treballes també al districte?
Sí, el despatx està a Pedralbes, així que em va genial per estar a prop de casa i de la facultat on dono classes, a la UB. I dels jutjats!
Com es viu a Sarrià?
Estupendament, es viu molt bé. És un petit poble dins de la ciutat, amb tots els serveis.
Qui és Jaume Alonso-Cuevillas?
Un advocat, un jurista. Sóc catedràtic de Dret per la Universitat de Barcelona des de fa 35 anys, però el que m’ha donat a conèixer entre el públic és haver estat advocat de Carles Puigdemont i d’altres membres del Govern.
Et descrius com a advocat. És el que més marca la teva vida?
Si ets advocat, ho ets les 24 hores del dia, i això implica una manera de veure el món sempre pensant en clau de just o injust.
Què et va fer escollir el camí de l’advocacia?
Sóc fill d’advocat i germà d’advocat i des de petit, després de passar aquella etapa en què dius que vols ser bomber, ja apuntava maneres de seguir els passos del meu pare. Un dia explicava el Víctor Amela, company meu de pupitre a l’Escola Pia Diputació, que un professor em va preguntar si volia ser advocat per defensar les injustícies. Es veu que vaig contestar que no, que ho volia ser per guanyar diners. No sé si és veritat…
Vaja!
Era molt bon estudiant, però també molt rebel. Em van expulsar del col·legi per no dur bata i de la Facultat en diverses ocasions, això té mèrit! Però després em van posar matrícules.
Transgredies les normes?
No, més que transgredir és intentar desmitificar la seriositat de les coses.
“La defensa de Puigdemont és el cas més important de moltes generacions de juristes”
Combines la docència amb portar el cas de Puigdemont?
Crec que un professor ha de tenir experiència pràctica. El que passa als tribunals no sempre té molt a veure amb el que diuen les lleis, i això només ho puc explicar als alumnes si ho he viscut. Amb el procés s’està veient…
Es generen molts debats a les teves classes?
Els alumnes són molt prudents. Jo ja vaig dir que no parlaria del procés perquè no volia polititzar les classes. A més, que tinc de tot entre els alumnes: de Ciutadans i dels del llaç groc.
Un dia et converteixes en advocat de Carles Puigdemont
És una gran sorpresa. Jo no milito enlloc i ni tan sols coneixia a Puigdemont! Bé, això crec, tot i que havíem coincidit en alguna recepció temps abans i ell havia posat cara de coneixe’m, però això és molt típic entre els polítics… Algun dia li hauré de preguntar si em coneixia!
I llavors, per què t’ho proposen?
M’ho va proposar la persona que té la màxima responsabilitat en matèria jurídica de la Generalitat, en Cesc Esteve. Va ser alumne meu a la Facultat fa 30 anys, deuria tenir un bon record de mi… I a més, en aquells moments, jo estava treballant en altres fronts amb el llavors conseller de Justícia, Carles Mundó, i també comptava amb el seu aval.
Dius ‘sí’ des del primer moment?
No hi havia res a pensar, estava clar. Tot i això, ho vaig consultar amb la meva dona, amb el meu despatx i amb el meu cercle més proper, i tothom em va dir que endavant. És el cas més important de la meva generació, de les generacions anteriors i espero que de les posteriors. Si busques comparacions, no hi ha precedents a l’Estat, has d’anar a casos com Mandela.
I a partir d’aquí…
Em citen el 12 de setembre a la gran taula de la reunió de Govern que veiem al Polònia (riu). Em fan preguntes Puigdemont, Junqueras i altres consellers. Les responc i Puigdemont agafa i diu: “Contractat!” Suposo que vaig respondre bé l’examen.
“Vaig dir a Turull que el que estàvem fent no tenia cobertura legal, que era un disbarat jurídicament”
A partir d’aquest moment, què passa?
Començo a treballar amb la querella de la Fiscalia contra representants del Govern pel ple del 6 i 7 de setembre. D’entrada això no tenia massa repercussió mediàtica perquè en aquell moment els debats anaven més en la vessant política del dret a l’autodeterminació. Recordo dir-li al conseller Turull que havíem d’emfatitzar més en l’aspecte jurídic. Que una cosa era el tema polític, però que el que estàvem fent no tenia cobertura legal, era un disbarat jurídicament. Ell, que a més és llicenciat en dret, em va dir que ho mouria.
Quina és la teva dedicació al cas?
La gent em pregunta com ho faig per treballar tantes hores i la veritat és que no he treballat més en aquest curs que en altres èpoques de la meva vida. A més, aquest cas econòmicament és ruinós i jo m’he de seguir guanyant la vida. Continuo atenent altres casos…
“Els casos més importants que m’han entrat l’últim any són de gent amb perfil unionista”
T’ha pujat la demanda?
Al contrari. M’ha baixat bastant el volum perquè la gent es pensa que estic o bé molt enfeinat o que seré molt car, i no és el cas, perquè no se m’han pujat els fums… El que sí que és curiós que els casos més importants que m’han entrat l’últim any són de gent amb perfil unionista.
De debò?
Sí! Deuen pensar que políticament puc ser el que sigui, però que com a advocat sóc bo. En canvi, els de perfil republicà deuen pensar que millor no molestar-me perquè m’he d’ocupar de Puigdemont. Ep, que tinc disponibilitat!
“Si em ve a buscar VOX per defensar la seva causa, no ho faré”
Et poses algun límit?
Puc portar perfectament l’herència a gent amb perfil unionista. Però si em ve a buscar VOX per defensar la seva causa, no ho faré, perquè és una cosa en la qual no hi crec.
Estàs content mirant un any enrere?
Sí, no hi havia cap altra decisió possible. Tot i que potser em falta perspectiva temporal i emocional, és l’assumpte més important de la meva vida. Ni en somnis hauria pensat poder portar un tema de tanta transcendència i que la part que jo he portat, la de les eurorodres, fos un èxit absolut.
Però deu haver estat intens
Un diumenge de març era a l’Estartit amb la família i em truquen per dir que han detingut a Puigdemont. Agafo el cotxe, corro a Barcelona, truco al despatx per dir “agafa’m un avió”, parlo amb el Gonzalo Boye, ens trobem. Diumenge a Waterloo per posar en marxa la defensa, dilluns cap a Neumünster i el dimarts tornava perquè tenia la família sola i sense cotxe a l’Estartit.
“Tinc 75 denúncies posades en nom de Carles Puigdemont per delictes d’odi”
En què esteu treballant ara?
Un cop retirades les euroordres amb els meus clients del govern -Puigdemont, Puig i Ponsatí- estem en standby. També defenso el cas del Cèsar Puig, i el del Josep Lluís Alay i el Josep Maria Matamala que acompanyaven el president quan el van detenir. A més, tinc 75 denúncies posades en nom de Carles Puigdemont per delictes d’odi. De tota manera, no em perdo mai un partit del Barça i procuro no perdre’m classes!
Què passa amb els exiliats?
Mentre estiguin exiliats no els jutjaran. Ara bé, el Tribunal Suprem podria tornar a activar les euroordres, però no sabem quan perquè no hi ha precedents. Seria molt excepcional que una euroordre retirada es torni a cursar però pot ser que torni a passar quan hi hagi una sentència condemnatòria.
Com es troba Carles Puigdemont?
Molt fort. Té moments millors i pitjors i l’exili no és cap bicoca. És pitjor estar a la presó, però l’exili significa no poder estar amb la família, no poder fer un passeig o anar al museu. Només disposa de seguretat quan va als actes, i si surt al carrer s’arrisca a tenir un accident o a que un franctirador li dispari.
Era millor decisió l’exili o la presó?
Això és una decisió personal. Si te’n vas saps que és possible que hagis d’estar 20 anys fora, que és el temps que triga a prescriure el delicte. Te’n vas de casa d’avui per demà i no podràs tornar a veure a la gent. Però s’ha vist que ha estat gran cosa poder tenir una veu a l’exili. Puigdemont va poder fer campanya i ara ha pogut activar el Consell per la República.
“No puc creure en la justícia perquè està impartida per humans, i els humans som imperfectes”
Què és el que més t’ha afectat a nivell personal del cas?
La frustració des del punt de vista jurídic. Segueixo creient en el dret com a sistema de regulació de la vida en societat però no puc creure en la justícia perquè està impartida per humans, i els humans som imperfectes. Estic molt decebut i a més aquest descrèdit és general a Catalunya i Espanya. Com a jurista és trist i dolorós.
Per on passa la solució?
Cal donar la volta a tot. Des del sistema de nomenament dels jutges fins a la separació de poders.
Potser t’hi trobem en això més endavant?
A Espanya segur que no.
