Publicitat

Als herois anònims, gràcies

spot_img

Publicat el 5.10.2017 12:55

Opinió

Guillem Casals (@GCasalsLeon). Conseller d’Esquerra Republicana a Sarrià – Sant Gervasi

Desprès de l’emoció d’aquests dies, d’extrem a extrem, de la por a l’esperança i de la vergonya a la dignitat, volia escriure. De fet, casi que ho necessitava. Endreçar idees i compartir-les. Per tal que la indignitat d’alguns no resti protagonisme a la dignitat d’altres, i que la brutalitat d’uns no faci ombra a la solidaritat d’altres, intentaré obviar alguns punts pels quals ja hi haurà temps. Són masses les imatges que circulen arreu del món com perquè sigui necessari que hi dediqui algunes línies. Aquests darrers dies, i en especial diumenge, vam viure moments horribles, que fan mal. Imatges que cada cop que veig em regiren tot el que porto dins. Però aquests darrers dies, aquestes darreres setmanes, hem viscut moments enormes, brillants. Gent normal fent excepcionalitats.

Publicitat

No hi ha millor garantia que la nostra gent. La llàstima -i la grandesa de tot el que estem fent- és que entre tants, fent tant, n’hi ha molts caiguts en l’anonimat. Però són massa bons com perquè ni sapigueu com es diuen. Es diuen Eva, Robert, Pilar, Gerard. Es diuen Bernat, Pol, Cesca, Joan. Es diuen Marta o Carles. Es diuen de tantes maneres i són tant diferents, que us els creueu cada dia pel carrer i no sabeu que són gegants. Que són d’aquells que van decidir ser lliures, i convertir impossibles en possibles. Tots ells, que són tants que casi són tots, són els herois anònims. I ho mereixen tot. Agraïment sincer, i no dubteu que en la memòria em queda tots i cadascun dels vostres gestos.

Publicitat

Aquests dies, entre mobilitzacions i passejades per la ciutat, he passat en més d’una ocasió per Gran Via amb Rambla Catalunya. Alguna per necessitat, alguna buscada. Ha estat impossible en cap d’ells que, al passar per allà, no recordés el dia 20. Érem tants, som tants, que és impossible sentir-se sol. Aquell dia cridàvem “avui comença la nostra independència”, i la veritat és que recorrent aquests dies els nostres carrers -perquè els carrers seran sempre nostres- som milers que un dia vam decidir no ser mai més súbdits. Al carrer va començar i al carrer continuarà, pacíficament hem estat i així continuarem. Vam sortir, hem sortit i seguirem sortint. Som gent de pau, ho clamem i ho demostrem. Fem tot allò que haguem de fer per aconseguir allò pel que ens hem conjurat. Fem-ho pacíficament, democràticament, però fem-ho.

Sols el poble salva al poble. Que tot neixi de nosaltres, que la garantia és aquesta. Que hi som i hi serem. Gràcies a totes i tots!

[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Ni se os ocurra hacernos llorar nunca más

Partido Popular, el PSOE y Ciudadanos, sois los responsables de nuestras lágrimas, de las heridas, de los miedos. 

Gerard Gómez del Moral, diputat de Junts pel Sí i veí de Sant Gervasi

Estem en el moment concret de la història que molta gent que ha treballat durant molts d’anys voldria haver vist i viscut
spot_img

Temps de cireres, temps de lectura

Amb la calor i les vacances també tornen els matins a la piscina, les tardes llargues i el temps per llegir: aquí tens les recomanacions literàries de la Casa Usher

L’Ajuntament tanca la porta a la proposta veïnal per la Buenos Aires: només podrà ser allotjament temporal d’emergència

La plataforma de Vallvidrera en defensa de la Casa insisteix que la normativa que permet el doble ús: assistencial i dotacional

Les crítiques al pacte d’inversions del PSC-ERC copsen el Consell Plenari: “Paper mullat”

El veïnat reclama més refugis climàtics, no retirar el sistema de porta a porta a Sarrià, millores en la mobilitat i, un cop més, aturar el pipicà a Doctor Hahnemann

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

[adrotate banner="15"]