Entrevista Política

Estem en el moment concret de la història que molta gent que ha treballat durant molts d’anys voldria haver vist i viscut

Carme Rocamora (@CarmeCRS)

És un dia de relativa calma al Parlament. L’estiu encara no ha retornat a tots els treballadors al seu lloc i tot i que hi ha Sessió Plenària, serà de les més curtes que s’han fet mai, ja que l’únic punt del dia és la lectura d’un manifest i un minut de silenci en record de les víctimes de l’atemptat de la Rambla. Els diputats arriben tot just una hora abans. Al costat del despatx de Junts pel Sí em trobo amb el Gerard i ens dirigim a una sala per fer l’entrevista. El paren pels passadissos per demanar-li una declaració sobre què pensa que el rei vagi a la manifestació de #Notincpor però el Gerard, cautelós, li diu al periodista que ho demani millor al Sergi Sabrià, que és el Vicesecretari general d’Imatge i Comunicació del seu partit.
Fa dos anys que el Gerard és diputat de Junts Pel Sí, en particular per Esquerra Republicana. Periodista per la Universitat Autònoma de Barcelona, el veí de 27 anys de Sant Gervasi ens atén per parlar una mica de la seva trajectòria política però també de la seva vida pels carrers del barri.

Des de quan vius a Sant Gervasi?

Des que vaig néixer. Amb la meva mare vaig viure tota la vida a El Putxet i el Farró tot i que em vaig independitzar a Gràcia. Després de dos anys, però, vaig decidir tornar al barri perquè la majoria de la meva vida associativa i col·legues són per aquí, així que volia tornar una mica on sempre havia fet vida.

Tens temps per fer vida de barri?

M’agrada fer-ne però segurament no en faig molta perquè al final a casa només hi vaig per dormir. Tot i que sí que m’agrada sortir a fer el vermut, anar a llegir el diari i esmorzar pel barri els diumenges.

Quines zones t’evoquen més alegria?

Recordo l’etapa d’anar al col·legi Costa i Llobera que molts cops al acabar les classes anàvem al Parc de l’Oreneta a passar l’estona i quan ens cansàvem del parc baixàvem al Tomás o a l’Ivorra a fer unes braves o una cervesa; tinc molt bon record de la Vil·la de Sarrià.

Què fas si tens temps lliure?

Sóc molt poc de platja però si hi vaig, aprofito per llegir… Sobretot m’agrada anar a la muntanya, caminar i fer ruta amb la tenda i esbargir-me.

Quin llibre estàs llegint ara mateix?

No és res polític, cosa que vaig intentar trencar perquè només llegia coses polítiques i era molt avorrit, així que estic llegint-me Un home cau, del Jordi Basté, una novel·la policíaca.

Vas entrar a militar a les Joventuts d’Esquerra Republicana (JERC) l’any 2004, quan només tenies 15 anys. Sempre has estat interessat en la política?

Sempre havia estat interessat en la política però no en un partit en concret i si finalment vaig entrar a militar a un partit, va ser en molt bona part gràcies a l’espai CIJAC Santa Cecília, que hi vaig anar des de ben petit i allà el que fèiem més enllà d’excursions i campaments era moltes activitats pel barri: campanyes solidàries de recollida d’aliments, accions per intentar millorar el barri o bé recordo de manera especial les mobilitzacions en contra de la guerra. Al cap i a la fi l’esplai és una eina de politització -que no de partidització-, de prendre consciència, de treballar en un col·lectiu amb els companys i entre tots construir una ciutat millor. Així va ser que vaig acabar entrant a les JERC, perquè havia coincidit amb membres de l’organització a les manifestacions, als actes reivindicatius…

Gómez del Moral denunciant el maltractament que es produeix als Centres d’Internament per Estrangers

 

T’imaginaves que arribaries a ser diputat algun dia?

No ho hauria pensat mai, a més a més que jo dintre de les JERC mai m’havia interessat pels temes institucionals. Probablement, si hi hagués hagut un altre moment polític al país, jo no hauria sigut diputat, però un cop entres a una organització pot passar que et vagis embolicant i agafis més responsabilitats i mira, acabis essent diputat.

 On t’imagines després?

Com sóc del gremi del periodisme em vull dedicar a temes comunicatius. Jo quan anava a la Universitat deia que el meu somni era fer un programa de ràdio a les matinades -qualsevol persona voldria fer de Terribas o de Basté als matins, que és el que escolta la gent- però tot i que a les matinades hi ha poca audiència, és molt fidel, una comunitat: el forner que està fent el pa, els que reparteixen els diaris… es generen unes sinergies especials, tens molta llibertat i pots fer un ritme molt reposat en el qual pots parlar una mica de tot i sense extremada pressió.

Estàs gaudint de l’experiència?

Sí, és un honor i més en aquest moment, però per això també és una gran responsabilitat, però al cap i a la fi com a totes les feines, que hi ha moments de tot. Sigui com sigui, és un aprenentatge constant, es fa molta feina i és una responsabilitat encarant l’etapa que ara s’obre cap al referèndum i cap a poder fer la independència del nostre país.

La teva vida ha canviat molt ara?

Ser diputat representa molta més feina de la que crec que la majoria de gent s’imagina. És treballar de dilluns a diumenge i sense horaris i això condiciona la vida de qualsevol persona perquè és un grau de disponibilitat molt elevat, però igualment tothom ho accepta de bon grat, et canvia rutines però és positiu i és una etapa molt divertida de viure-la.

Quin és el teu objectiu? Per què estàs aquí?

Jo mai m’havia presentat de candidat a res i era la primera vegada que ho feia i per tant la meva motivació en concret el 27 de setembre era poder contribuir en un moment històric en una llista històrica, empènyer a que el meu país sigui lliure.

Què els hi diries als veïns de Sant Gervasi?

Estem en el moment concret de la història que molta gent que ha treballat durant molts d’anys voldria haver vist 

Estem a la recta final d’una cursa llarga que va començar molt abans, perquè si som aquí, és perquè durant la transició la gent no es va rendir, gent que durant la dictadura bé a l’exili o a la presó van seguir. Sempre hi ha hagut gent que ha aguantat la flama en moments complicats i el dia d’avui nosaltres tenim les condicions objectives per guanyar i en aquests últims metres hem de ser conscients que ens toca exercir la nostra parcel·la de responsabilitat sigui quina sigui i això no depèn del Govern ni del Parlament, depèn de tots perquè al final si la ciutadania no es mobilitza, no servirà de res ni un govern ni un parlament. Estem en el moment concret de la història que molta gent que ha treballat durant molts d’anys voldria haver vist i viscut i també molta gent del nostre districte com el Jordi Carbonell que era veí meu a dues porteries i que avui dia no hi és i va donar-ho tot en moments molt difícils per poder fer que algun dia estiguéssim aquí.

Que li diries al votant de Ciutadans i del Partit Popular?

La democràcia és irrenunciable i per tant si creuen que els independentistes són menys i que hi ha una majoria silenciosa, que ho demostrin a les urnes que és on es demostren les majories polítiques i la voluntat de la sobirania popular. Si guanya el sí, avancem i proclamem la independència i si guanya el no, eleccions autonòmiques.

 

 

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.