Entrevistes
Elena Bulet (@elenabulet)
Tothom pot dibuixar?
De petit tothom pinta, però ens frustren quan ens anem fent grans. Sembla que si no s’assembla tant a la realitat, ja no dibuixem bé. Cadascú té els seus temps d’aprenentatge i tothom en pot aprendre. És agafar tècniques i sentir-nos segurs gràficament.
Com et sents quan dibuixes?
És com més lliure em sento i m’agrada. Intento poder-m’hi expressar de la millor manera. A més del missatge escrit, intento que les il·lustracions transmetin una emoció.
I amb “Tres Voltes Rebel”, què vols transmetre?
Un missatge sincer. És tot allò que durant la meva vida havia pensat i m’havien fet callar perquè era jove, dona o em tancaria portes. Al principi, el pseudònim em feia sentir segura perquè no s’associava a una persona, però ara ja m’és igual.
T’ha canviat?
Ha estat una eina per reafirmar-me i demostrar-me que les meves opinions són tan vàlides com les de qualsevol. Que puc fer-les públiques i no passa res. Però com m’havia sentit tan petita i insuficient, no ho havia exterioritzat mai.
Sovint no es tenen en compte els micromasclismes…
El masclisme no és l’extrem. No és quan un home mata la seva dona. Parteix d’una base que és molt més extensa, que són els micromasclismes que van fent que una dona pateixi durant el seu dia a dia. Jo vaig ser víctima de violència de gènere. I les vegades que vam arribar a la violència física van ser dos i puntuals. Però el sentiment d’inferioritat i anul·lació… Tot venia de micromasclismes des de la parella.
Arribes a acceptar aquesta situació?
Em va costar molt acceptar-ho. Perquè em feia vergonya acceptar que havia sigut víctima. Fins que no ho vaig veure reflectit en una persona per part del mateix agressor, no vaig voler assimilar.
Quan descobreixes el feminisme?
En conèixer les meves companyes del màster d’il·lustració. Un dia ens vam començar a explicar històries dures que havíem viscut relacionades amb el tema. Es repetien tants patrons… Aleshores, vam començar a recomanar-nos llibres. Parlàvem de feminisme i patriarcat. Vaig trobar una motivació per viure, de veritat.
En quin sentit?
Vull lluitar contra tot el que m’ha fet patir a la meva vida perquè ningú més ho pateixi. És per això que dedico la meva il·lustració al feminisme.
Hem vist obres teves a manifestacions…
En cap moment esperava que la gent respongués d’aquesta manera. M’he trobat il·lustracions meves fetes pancarta. Això em cala, perquè vol dir que aquella persona les ha fet seves i expressa un missatge a través d’elles.
Canviaràs l’estil de dibuixar?
No vull posar-me barreres. Vull parlar dels temes que em preocupen en el meu dia a dia. Si em marqués un camí perquè funcionés, el que estic fent acabaria semblant fals.
Quin és el paper de l’home en el feminisme?
El paper dels homes dins la lluita és callar per escoltar-nos, recolzar-nos i cridar al nostre costat si els ho demanem. Però en cap moment liderar una lluita que som nosaltres els que sabem que necessitem.
I quan es fan actes no mixtes?
El més contraproduent seria enfadar-se per no poder anar. Si volem anar soles a la manifestació, és perquè volem demostrar que soles som capaces de liderar un moviment tan gran com el feminisme. Fem assemblees només de dones perquè necessitem parlar entre nosaltres. De vegades, fins i tot ens costa parlar davant d’homes perquè ens han dit que la nostra opinió no és prou vàlida. Jo em sento més còmode parlant entre dones i més amb temes que venen de dins com el feminisme.
Arribarà el dia de la igualtat?
Crec que mai veuré una societat igualitària. Queda tant per canviar, que moriré abans que això passi. La nostra feina és facilitar-los el camí a les que vinguin després de nosaltres.
Què implica tenir tants seguidors a les xarxes?
És trist, però avui dia els seguidors que tens et donen un estatus social. Jo tinc el privilegi que se m’escolta. Però hi ha gent amb molt a dir i projectes artístics molt guais que tenen poca veu a xarxes. No sé com lluitar contra això, intento compartir comptes que em semblen molt interessants…
Parlaves de deconstruir-se…
Quan vaig entendre què volia dir deconstruir-se ho vaig entendre tot. No podem negar que hem estat criades en una societat heteropatriarcal. Per exemple, tenim molt normalitzat que un desconegut li faci un petó a una morta i ens semblava molt romàntic a la pel·lícula. Abans no hi havia tanta consciència crítica, però avui tenim suficient informació per plantejar-nos si hauríem de quebrar aquestes bases i construir-ne de noves.
Ser feminista és difícil?
És una carrera de fons i d’obstacles. Ser feminista és difícil, complicat i molt incòmode. És plantejar-te la teva manera natural d’actuar. I a ningú li ve de gust.
Quin paper tenen els mitjans en tot això?
Des de la vessant periodística, els mitjans haurien de començar a replantejar-se moltes coses. Hem de començar a treure-li la dolçor als casos de violència masclista. És un tema molt fort i molt dur i s’ha de tractar com és.
És important educar en el feminisme?
Si tothom tingués més formació feminista, potser evitaríem alguns d’aquests assassinats. Quan ets víctima de violència de gènere no tens ni idea que ho estàs sent. Però si eduquéssim les joves i els ensenyéssim quins són els símptomes inicials d’una relació de violència de gènere, podrien adonar-se’n abans que els alcin la mà.
De vegades, no combatem coses per por a quedar malament…
Jo tinc tants filtres, que no te’n passaré cap. Ja he patit bastant durant tota la meva vida. Els meus amics es queixen que no poden parlar davant meu. No és veritat, la cosa és que quan estàs davant meu et planteges si les coses que dius estan ben dites. I t’incomoda no poder-ho dir. Que ho pots dir, però saps que rebràs una miradeta meva o que et corregiré. I no ho dic per fer-te sentir malament, ho faig perquè si dius aquests comentaris amb tanta facilitat estem normalitzant unes conductes i uns estereotips que ens estan fent mal a tota la societat.
Hi ha un feminisme únic?
Hi ha tants feminismes com dones hi ha a societat. El feminisme neix de les necessitats de canvi de les dones, que seran diferents en funció de les experiències vitals de cadascuna. Però el que a totes ens fa mal és la mateixa base. Per això, hem d’unir-nos des dels diversos feminismes per trencar amb el sistema heteropatriarcal, que és el nostre enemic.
Si vols saber més, llegeix el reportatge: “25N: No tolerarem cap violència més“.
