22.3 C
Sant Gervasi
| Dijous 24 de setembre de 2020 |

25N: No tolerarem cap violència més

Ame Soler: “Al final, anem callant i callant i se’ns menjaran”

Elena Bulet
Intento explicar històries de la millor manera possible. De vegades amb paraules, de vegades amb imatges, però sempre amb la voluntat ser fidel a allò que es vol transmetre. M'apassiona la cultura i la societat i tenir l'oportunitat de poder reflectir la seva realitat al districte.

Especial 25-N

Elena Bulet , Roser Díaz, Juanjo Compairé

“Com a dona el nostre dia a dia està ple de violència”, afirma la Núria, membre de la comissió feminista de Casa Orlandai. Hi ha una clara violència física, però també una violència psicològica, que sovint queda encoberta. “El masclisme no és l’extrem. No és quan un home mata la seva dona. Parteix d’una base molt més extensa que són els micro masclismes, que fan que la dona vagi patint durant el seu dia a dia”, explica l’Ame Soler, il·lustradora i creadora del projecte “Tres Voltes Rebel” (@tres.voltes.rebel).

En el seu compte d’Instagram, l’Ame ha bolcat tot allò que havia pensat i que havia fet callar perquè era jove, dona i podia ser-li contraproduent en l’àmbit professional. “Amb Tres Voltes Rebel he arribat a transmetre un missatge sincer”, afirma. Actuar sota un pseudònim la va fer sentir segura en el seu moment, però ara afirma que li és igual.  Explica que ha estat una eina per reafirmar-se i demostrar-se que “les teves opinions són tan vàlides com les de qualsevol”.

Publicitat

La il·lustradora Ame Soler, autora del projecte Tres Voltes Rebel. © Elena Bulet

L’Ame anava a una escola catòlica de València. La seva consciència crítica es va crear escoltant grups com La Gossa Sorda i Obrint Pas. Aleshores, va començar a informar-se i adonar-se que podia pensar diferent de la resta. La gent propera l’aconsellava de no parlar de temes polítics, perquè li podien tancar portes. “Ho feien per protegir-me, però ara m’he adonat que no m’interessa”, diu l’Ame. “Al final, anem callant i callant i se’ns menjaran”, afirma. La il·lustradora va sentir que calia expressar la seva opinió i aportar a la societat des del que millor sabia fer: el dibuix.

Segur que tota dona s’ha trobat davant actituds masclistes. Ara bé, segur que n’hem viscut més de les que normalment reconeixem. I costa acceptar-ho, fa vergonya. L’Ame així ho explica:

Jo vaig ser víctima de violència de gènere. I les vegades que vam arribar a la violència física van ser dos i puntuals. Però el sentiment d’inferioritat i d’anul·lació també compta. Tot venia de micro masclismes des de la parella. Anar a un lloc i que parli sempre ell. Pots pensar que és una tonteria, però quan es repeteix sempre, arribes a qualsevol lloc i penses que no hi tens veu. Perquè qui parlarà serà ell, el que sap desenvolupar-se socialment és ell. I això a tu et relega a ser una mera acompanyant. Però jo acceptava aquesta situació, pensava que ell realment s’estava preocupant per mi. Em va costar molt assumir-ho. Em sentia tonta. Em va fer creure que ell era l’única persona al món que m’estimaria. ‘Mai ningú t’estimarà com jo’, que dura aquesta frase i que romàntica sembla quan estàs enamorada.  Realment t’està dient que no mereixes que ningú t’estimi com t’està estimant ell i, per tant, que mai ningú ho farà més. És molt fort.

Il·lustració cedida per l’artista © Ame Soler (foto de referència @raul_bateman i model @jarahartt)

L’Ame explica aquest relat durant una entrevista que fem a casa seva. És una persona tan clara i sincera que tot el que diu t’arriba directe al cor. Molta gent li ha escrit per xarxes donant-li les gràcies per expressar amb les seves il·lustracions un sentiment que no sabien exterioritzar. I l’Ame no només ho fa amb el dibuix. També ho fa amb el seu relat. Totes ens hem trobat en situacions semblants a les que descriu. Totes ens podem sentir identificades.

Fins que no vaig veure la situació reflectida en una altra persona per part del mateix agressor no ho vaig voler assimilar. Quan aquesta persona va recórrer a mi va ser la primera vegada que vaig viure la sororitat. Dues persones que no se suportaven, però que s’estaven necessitant. Perquè érem dues persones víctimes de violència de gènere per part del mateix agressor.

Quan ets víctima de violència de gènere, és difícil adonar-te’n. Com que hem nascut en una societat amb uns rols de gènere sovint masclistes, podem pensar que el que vivim no és tan greu, que només passa de tant en tant. Però coses com la manera de parlar o d’actuar contribueixen a normalitzar actituds masclistes que generen la violència de gènere. Cal plantejar-se el que diem, com ho diem i ser coherents amb nosaltres mateixos.

La formació com a eina de canvi

L’Ame proposa “ensenyar a les joves quins són els símptomes inicials d’una relació de violència de gènere, perquè puguin adonar-se de la situació abans que els alcin la mà”. “Jo no tenia ni idea, però si ara tingués una nova relació i sentís 2-3 dels símptomes que vaig patir en aquella època, ho frenaria al moment”, explica la il·lustradora.

Els mitjans també juguen un paper important en aquesta lluita. Són un dels altaveus de la societat. La seva manera de tractar els temes influeix en l’impacte que tenen. Com es tracten les víctimes de violència de gènere? “Mor una dona en mans de la seva parella (…). Hem de començar a treure-li la dolçor a aquestes coses”, afirma l’Ame. L’artista defensa que no mor una dona, sinó que l’han assassinada. Se li ha de donar la importància que té, si no es normalitzen els casos. “Si tothom tingués més formació feminista, potser evitaríem alguns d’aquests assassinats”, sentencia.

A nivell individual, també podem prendre consciència de la nostra conducta. Reflexionar sobre la nostra manera d’actuar a nivell social i personal és una “tasca difícil, complicada i molt incòmode”, diu l’Ame. A poca gent li ve de gust o li resulta fàcil. “Ser feminista és una carrera de fons i d’obstacles”, matisa ella.

Aquesta artista descobreix el feminisme amb les seves companyes de màster. Van començar a interessar-se pel tema i a compartir llibres. “Vaig trobar una motivació per viure. Va ser lluitar contra tot el que m’ha fet patir a la meva vida, perquè ningú més ho pateixi. És per això que dedico la meva il·lustració al feminisme”.

El paper dels homes

Els homes també tenen un rol dins aquesta lluita. Però moltes vegades no se senten interpel·lats o no s’hi troben a gust. Com que els homes han estat sempre privilegiats respecte les dones, és possible que els sigui més difícil acceptar no poder tenir el mateix pes en el moviment. Segons l’Ame, “el paper dels homes dins la lluita és callar, per escoltar-nos, donar-nos suport i cridar al nostre costat si els ho demanem. Però en cap moment liderar una lluita que som nosaltres les que sabem que necessitem”.

Alguns dels actes feministes poden ser no mixtes. Això no es fa amb voluntat de rebuig. “El més contraproduent que pot fer un home és enfadar-se per no poder anar. Si volem anar soles a la manifestació, és perquè volem demostrar que som capaces de liderar un moviment i portar endavant un projecte tan gran com el feminisme”. També les dones se senten sovint més còmodes parlant entre dones, perquè històricament se’ls ha dit que la seva opinió no és prou vàlida. I és que aquest és un moviment “creat per i per a dones, de part de les dones per alliberar-se com a dones”, cita l’Ame.

El 25N al districte

Imatges de les organitzadores de diverses de les activitats de Casa Sagnier i Casa Orlandai en el marc del 25-N.

A Sarrià-Sant Gervasi comptem amb diverses entitats feministes que treballen per garantir la igualtat de gènere al districte i per eliminar les situacions de violència. En el marc del Dia Internacional per l’Eliminació de la Violència Contra la Dona (25 de novembre), s’organitzen diverses activitats per part de la Comissió Feminista de Casa Orlandai, la Comissió Feminista de Casa Sagnier i La Pira (Assemblea Feminista del barri de Cassoles).

La Comissió feminista de Casa Orlandai presenta el «Novembre violeta». Un cicle que comprèn ponències, debats, una obra de teatre per als centres de secundària, un “Imperdible” (actuació musical protagonitzada per dones), etc. I també una acció reivindicativa al pati de la casa, protagonitzada per les entitats hostatjades. L’Ester, una de les membres de la comissió, explica que la programació “està pensada perquè la gent en prengui consciència d’aquesta quotidianitat violenta de les dones”.

A la Casa Sagnier s’organitza el «Novembre feminista», un conjunt de tallers, informatius, lúdics i sobretot instructius. Entre ells, trobem l’exposició de la il·lustradora Ame Soler, el taller artístic del col·lectiu Bravas o el taller d’autodefensa per a noies. Casa Sagnier vol ser com un niu des d’on s’estengui a través de la xarxa del barri el missatge de la comissió feminista mitjançant estudis, programacions, propostes, actes… Tot això per fer un barri més humà, igualitari, conscienciat i interactiu.

Et vols comprometre amb el periodisme de proximitat, rigorós i cooperatiu? Fes-te subscriptor per només 5€ al mes i passa a formar part de la comunitat El Jardí. Entre tots garantirem el futur de la publicació!

Fes-te subscriptor

Et vols comprometre amb el periodisme de proximitat, rigorós i cooperatiu? Fes-te subscriptor per només 5€ al mes i passa a formar part de la comunitat El Jardí

Publicitat
Publicitat

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.