Dimarts 19, març 2024
14.1 C
Sant Gervasi
14 C
Sarrià
Publicitat

Ansietat, insomni o addiccions: algunes de les repercussions psicològiques de la covid en els adolescents

Els joves senten que amb les restriccions se'ls està robant una etapa de la vida que és fascinant

Publicat el 6.10.2021 7:00

Salut

Mertxe Fernández

Respecte a la salut mental dels joves derivada de l’impacte de la covid-19, segons alguns estudis (UNICEF, 2020) s’observa una menor motivació per dur a terme activitats habituals i un cert pessimisme davant el seu futur.

Publicitat

Gairebé tot allò amb què convivien, les seves activitats, s’havien detingut, alterat o desaparegut. Les escoles i universitats, els seus projectes, les seves relacions, el seu espai d’oci. Però, sobretot, la seva vida social. Hem de tenir en compte que l’ésser humà és social per naturalesa, però els adolescents encara més. Res hi ha més important que el seu grup d’iguals. I, per si no n’hi hagués prou, el seu grup de suport, els adults, ens trobàvem confosos i desconcertats, fins i tot amb por. 

Publicitat

Tornant a l’aspecte de la seva vida social i, com ja he comentat, les persones som éssers socials i ens agrada besar-nos, acariciar-nos, tocar-nos… però ens era “prohibit”. Si a tot això hi afegim l’efervescència de l’adolescència, en què les seves amistats, companys, parella; compartir la seva experiència, sentir-se volgut i acceptat dins del grup és el principal, es trobaven totalment desolats. I més si, ni tan sols, sabien quan acabaria. Per suplir aquestes manques, s’utilitzaven les xarxes socials i internet, però d’altra banda, també se’ls en limitava l’accés per evitar problemes com les addiccions a les “noves tecnologies”.

D’altra banda, aquesta situació afavoria l’aparició d’estats d’ansietat (o recaigudes en cas d’haver-los sofert amb anterioritat), depressió, insomni o addiccions. Apareixen la ràbia, la irascibilitat, la desil·lusió, el desànim, amb el resultat mal comportament a casa atès que, a qui té al costat és a qui li ho fan pagar…

A més, el fet de no saber quan podrien tornar a veure’s amb els seus amics amb normalitat, quan podrien tornar a classe de manera presencial i continuada (mai havien trobat a faltar anar a classe!), quan podrien reiniciar la seva vida, plans, aspiracions i projectes, encara els generava més estrès. 

Els joves i adolescents no viuen la vida com els adults. Encara que sentin que tenen tota la seva vida al davant, també ho viuen com si cada minut fos l’últim de la seva vida, i les privacions que estaven sofrint a causa de la covid les sentien com un temps perdut que mai tornarà, com si els estiguessin robant la seva joventut. I en certa manera, era veritat. 

Com a reflexió final… com creieu que se senten aquests joves que, per segon any consecutiu, no poden gaudir d’una etapa de la vida que és, realment, fascinant? Abans de criticar-los i queixar-nos, intentem posar-nos en el seu inexpert caparró! 

Mertxe Fernández és psicòloga clínica

Publicitat

Subscriu-t'hi

Dona suport al periodisme cooperatiu i de proximitat



PDF per 35€ l'any
PDF + PAPER per 50 € l'any

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.