Opinió
Antonio Verdera (PP)
Fa uns dies, pensant en l’últim ple de la legislatura, se’m va acudir que hauria de ser un ple de reflexió, d’anàlisi, on el Govern, juntament amb la presentació de l’informe de final de mandat, fes una revisió a la seva consciència. Sí, això que alguns defineixen com a coneixement que una persona té sobre els seus actes i de la seva pròpia existència. Revisió de consciència, per analitzar si realment s’ha fet tot allò que s’ha pogut fer per millorar el districte i millorar la vida dels nostres ciutadans que, en definitiva, és al que hauríem d’estar abocats els que exercim alguna responsabilitat política, i molt més encara quan es governa. O, simplement, veure si ens hem acomodat a aquella expressió tan catalana de qui dia passa, any empeny, i en el clàssic ja ens ho mirarem o en prenem nota, i així fins a arribar al dia d’avui.
Perquè, si fem un petit repàs, si bé és cert que s’han fet algunes coses ben fetes, també és cert que moltes altres han quedat en aquest calaix de sastre dels fracassos, on s’han anat acumulant un Tramvia Blau que es va destenyint amb el pas del temps i que acabarem veient en un museu; el fracàs en intentar evitar noves okupacions i desallotjar les existents; els botellots; els cables penjant pel carrer; els edificis emblemàtics a punt de ser enderrocats; un porta a porta a Sarrià que no acaba de funcionar; solars buits des de fa anys on s’esperen unes obres que mai no arriben -com al carrer Dalmases-; o uns barris de muntanya amb problemes enquistats en el temps on, no pararem de dir-ho: manca un gran pla estratègic d’inversió que decideixi realment actuar on des de fa molts anys es necessita no posar pegats, sinó aportar solucions reals. O l’urbanisme tàctic, que no és tàctic ni és urbanisme, o els locals buits que mai no s’han adquirit, perquè la senyora Colau s’ha oblidat que existeix Sarrià- Sant Gervasi.
Pel que fa al tema de la seguretat, malgrat l’esforç realitzat darrerament amb bons resultats, tant pels Mossos d’Esquadra com per la Guàrdia Urbana, les decisions polítiques continuen manant, i la presència dissuasiva mantinguda en el temps no es pot concretar, si no és amb l’augment d’efectius i de vehicles. Crec també, que hauríem de veure el real significat de la paraula impulsar i el de la paraula compliment, perquè impulsar no és el mateix que complir, i aquest govern té el mal costum de confondre-les.
La senyora Colau s’ha convertit en la reina de la gesticulació, anteposant la ideologia a les necessitats reals del conjunt dels ciutadans. No només cal governar per als seus seguidors, sinó per al conjunt dels barcelonins. La darrera mostra ha estat l’intent de sembrar l’odi contra Israel, impulsant la ruptura de relacions amb la ciutat de Tel-Aviv, un exemple de ciutat democràtica, oberta i cosmopolita, que comparteix història amb la nostra ciutat.
És hora de tornar a una Barcelona assenyada.
