Opinió
Nil Font
Ara ja fa un any que es va constituir el nou Consell Plenari al Districte. Ara ja fa un any hi vaig entrar per primer cop per asseure’m a l’altra bancada, la institucional, en representació del Jovent Republicà de Sarrià-Sant Gervasi.
Ha estat un any complex, d’experiències i aprenentatges, de lluites compartides al districte i de feina al servei de les veïnes i veïns. També ha estat un any amb dificultats. Hem tingut una pandèmia que encara és entre nosaltres. I just ara, els joves tornem a ser al centre del debat, no per ser escoltats sinó, un cop més, per ser estigmatitzats.
Els joves patim sovint comentaris i actituds paternalistes, criminalitzacions i clixés per part d’una societat que ens “protegeix” i ens “ensenya”, enlloc de tenir-nos en compte i plantejar-nos reptes. Sense renunciar a res ni a ningú, ens volem autosuficients i crítics per contribuir a canviar un món mig destruït, d’una manera o altra, precisament per aquelles generacions adultes, que teòricament, saben més de tot.
Just a l’inici del mandat, des del Grup Municipal d’Esquerra Republicana proposàvem crear un Consell Sectorial de Joventut, un consell que comptés amb les entitats juvenils del districte. Es tractava de donar la veu als joves per recollir la seva visió en multitud d’àmbits: habitatge, mobilitat, salut, sostenibilitat, seguretat, i un llarg etcètera. El consell va ser desestimat.
Com era fàcil de pronosticar, aquest any, hem tornat a veure el paternalisme institucional i l’estigmatització de les persones joves en multitud de situacions. En comissions de Seguretat, Consells Sectorials, en mesures de Govern, propostes del ple… Hem tornat a veure com el Govern de la ciutat i les institucions, han oblidat que tenim veu.
Mentre tot això passava dins unes institucions, que sovint sentim llunyanes, molts joves érem al carrer lluitant contra el feixisme al districte o defensant la Casa Buenos Aires, patrimoni de la ciutat. Vam ser al 8 de Març i som en la lluita contra el canvi climàtic i contra tota mena de desigualtats. I tot això mentre paguem encara l’anterior crisi, amb atur, contractes laborals molt precaris i pràctiques sense remunerar.
Ara tornem a entrar en una crisi que, un cop més, tornarem a pagar els joves. I dona la impressió que només preocupa la presumpta irresponsabilitat de la gent jove. Així, en genèric, pel broc gros. Sabeu què? Que no és així. Ja n’hi ha prou d’estigmatitzar-nos. Si una empresa d’oci nocturn obre de forma irresponsable no és culpa nostra. Les concentracions a les terrasses, la mobilitat descontrolada, la fugida a les segones residències… no són culpa nostra. Ningú ens escolta ni ens interpel·la, ningú ens fa cas però de cop, sembla que tota la culpa és nostra.
Ara cal escoltar a les persones joves, cal treballar amb elles i no per a elles. Cal evitar que tornem a pagar aquesta crisi. I és per tot això que ara, més que mai, cal que l’impuls que les persones joves tenim al carrer es traslladi a les institucions! Per això som aquí!
