Societat
Dani Silva
La plataforma Defensem Can Raventós continua la seva lluita particular per evitar la pèrdua de l’últim pulmó verd al Sarrià antic, malgrat les negatives de l’Ajuntament a aturar la construcció de pisos prevista. L’espai del Glop Club ha aplegat aquest dimarts a la tarda una petita cimera pel clima. No era la COP27, sinó molt més local i simbòlica, tot i tenir el mateix rerefons. A escasses poques passes dels jardins aniquilats de Can Raventós la plataforma i el Jovent Republicà han organitzat una xerrada que ha comptat amb les veus de l’exconseller de la Generalitat i ecologista Raül Romeva i la física i climatòloga sarrianenca Montserrat Busto.
Romeva, dels més puntuals, ha arribat mitja hora abans de l’inici de la xerrada, quan encara es muntaven tots els preparatius. En una atenció prèvia amb El Jardí ha destacat que la situació de Can Raventós és “un símptoma més gran que Sarrià i Barcelona” en la destrucció d’espais verds. No s’ha perdut la sessió el president del grup municipal d’ERC, Ernest Maragall, acompanyat de l’exregidora també d’ERC Rosa Suriñach.
La crisi climàtica irromp amb força
La física i climatòloga sarrianenca Montserrat Busto ha encetat la xerrada aportant dades, com ara que el 2022 va ser l’any on es va registrar a Catalunya l’anomalia més gran quant a temperatura mitjana anual, de 2,7 graus. “L’emergència climàtica ja no és només una entelèquia, és una realitat”, ha afegit la també membre de Defensem Can Raventós i veïna de Sarrià.
A partir de les nombroses dades que recull i analitza el Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat), Busto ha avisat que s’està en condicions climàtiques més pròpies del 2030 i que cada cop que “disminueix el verd i augmenta el paviment, afecta la salut”. Per a la física, la crisi climàtica exacerba les altres crisis, fent especial èmfasi en el qüestionament dels carrils bici -amb clara referència al de la Via Augusta– o a la gentrificació a causa de l’edificació de pisos de luxe, com en el cas de Can Raventós. Ha acabat la seva intervenció posant-se la samarreta verda de la plataforma, un gest simbòlic de passar del rol de climatòloga a activista.
“Ni tan sols salvant Can Raventós solucionarem la magnitud del problema global”, ha expressat Romeva, que considera que les ciutats estan creixent demogràficament d’una forma exponencial. Les dues claus per al futur i replantejament dels espais verds a les ciutats són l’habitatge i la mobilitat, segons el també exeurodiputat a Brussel·les.
Ser ecologista era ser un “friqui”
Romeva, que ha agraït la claredat de la intervenció de Busto i la pedagogia de les dades, també ha manifestat que Can Raventós és una conseqüència de la confluència de “molts interessos creuats” i que hi ha sectors que creuen que poden treure rèdit a curt termini a costa del canvi climàtic. Tanmateix, ha volgut incidir en el fet que el tipus d’allotjament que es crea en les noves construccions també és conseqüència d’una decisió política. Un element, la política, que ell considera l’eina essencial per conduir la vida i els canvis dels pròxims temps. Però, insisteix, la intervenció política només és decisiva quan les opinions públiques sobre una qüestió determinada són majoritàries.
També ha defensat el posicionament individual davant la realitat el canvi climàtic: fa unes dècades, ha dit, ser ecologista era ser un “friqui”, mentre que ara la gran majoria de partits polítics recullen els plantejaments ecologistes en els seus programes. Considera que la lluita per salvar Can Raventós ha de ser seguida per altres plataformes de la ciutat i de Catalunya que es troben en situacions similars. “La defensa del verd ens incumbeix a tots”, ha dit.
Al final de l’acte algunes preguntes dels assistents qüestionaven el paper dels polítics arran del conflicte de Can Raventós, donant a entendre que han fet més aviat poc per salvar els jardins. Romeva ha volgut matissar l’etiqueta del polític, considerant que ell és “marit, pare, economista, escriptor, analista… i fa política”. Aplaudeix que des de la plataforma Defensem Can Raventós s’hagi fet política, una “acció valuosa” que demana que tingui continuïtat.
