Energia dels edificis
Glòria Vilalta i Grau 
La societat evoluciona en tots els sentits, i per tant també tecnològicament. I és bo. Però tot té un preu, i a vegades no en som conscients. Busquem la rapidesa, la comoditat, i acabem envoltats de màquines. Ens fan la vida més còmoda, però això no vol dir més saludable.
Internet (o el WIFI) i la telefonia mòbil, per posar un exemple, han permès un accés a la informació i a les persones que tots aprofitem i gaudim. Sota quin preu? No entraré en la gestió del temps (ens n’havien de treure i ens n’han afegit) ni en les addiccions que aquesta tecnologia ens ha portat, però sí en les seves conseqüències sobre la salut.
Poca gent accepta que una antena de telefonia mòbil estigui al seu terrat. Ningú vol tenir una línia d’alta tensió a prop. Per segons quines proves mèdiques, ens posen una protecció al cos i el metge surt. Quan parlem per mòbil a l’orella, aquesta acaba escalfant-se. Un microones pot escalfar en segons el menjar, i deixa de funcionar si s’obre la porta (!?!).
A vegades no ens fem preguntes perquè preferim no saber. Crec que tant el microones com el mòbil o el WIFI en són exemples clars. Pel que fa a l’efecte sobre la salut, hi ha molts estudis. En el Bioinitiative Report, un informe que recull més de 1.500 estudis fets per cientícs independents, es parla de la radiació electromagnètica provinent de línies d’alta tensió, cablejat elèctric, aplicacions i aparells de butxaca, i de tecnologies sense fils (mòbils i telefonia sense fils, antenes, wifi, portàtils, routers sense fils, i altres aparells).
Els efectes sobre la salut inclouen efectes sobre l’ADN i els gens, la memòria, l’aprenentatge, el comportament, l’atenció, la qualitat del son, càncer i malalties neurològiques com l’alzheimer. En aquest estudi es demana més protecció front aquestes radiacions. Fins i tot el Parlament Europeu va emetre una resolució en què manifestava interès per aquest informe i demanava adaptar els límits d’exposició a aquests camps, considerant obsolets els límits actuals.
Sovint em ve al cap la comparativa amb el tabac. Al començament era cosa d’uns pocs, després el més estrany era no fumar. I finalment, després de molts anys, estudis i sentències judicials, tothom accepta no només que no és sa, sinó que pot alterar greument la salut.
Quants anys hauran de passar fins que això passi amb l’electrocontaminació? Quin percentatge de la població haurà de patir electrosensibilitat fins que s’accepti que és perjudicial? Tenir wifi en una escola, en el carrer, a qualsevol botiga i en qualsevol lloc, es considera un avanç, però en altres països europeus ja han començat a actuar i a treure’ls com a mínim de les escoles (a França sense anar més lluny). En altres països es limita i aquí no parem de posar-ne.
Per desgràcia, els interessos econòmics sempre demoren aquests processos. Finalment, nosaltres, individualment i de manera col·lectiva, som els que més podem fer. Posem fil a l’agulla i comencem a prendre consciència de la necessitat de limitar aquests camps artificials. Ens farem un favor a nosaltres i a tots.
Glòria Vilalta i grau és enginyera de professió i metge de vocació.
