Publicitat
spot_imgspot_imgspot_imgspot_img

Bacteris, bons i dolents!

Publicat el 9.1.2018 9:30

Naturalment curiosos

Marc Talló i Neus Mestre

L’altre dia, a l’oficina de correus, vam sentir que unes veïnes parlaven de les malalties infeccioses que tantes afectacions causen. Per combatre-les, una va suggerir: «s’hauria de trobar una manera comuna d’eliminar tots els bacteris i virus, així es combatrien moltes malalties de cop». Pot semblar una bona idea, però pel bé de la nostra salut, millor no dur-la a terme, ja que hi ha molts bacteris i virus beneficiosos per a la nostra salut!

Els bacteris, els virus i els fongs poden ser patogènics, això vol dir que si ens infecten podem tenir una alteració de la salut com podria ser diarrea, febre, afectació dels pulmons… Però aquests també poden ser simbiòtics comensals. Cosa que significa que tenim milers de bacteris, virus i fongs vivint al nostre cos sense causar-nos dany (comensalisme) i fins i tot alguns ens ajuden (simbiosi). El conjunt de tots aquests s’anomena microbiota i s’han fet estudis que revelen que tenim deu vegades més cèl·lules microbiotes que humanes!

Publicitat

On es troba aquesta immensitat de bacteris, virus i fongs al nostre cos? Doncs recobrint el que es coneix com a estructures externes, que són la pell i el tracte intestinal (cavitat oral, estomac, intestins i colon). És important remarcar que la microbiota és molt complexa i està composta per milers d’espècies diferents de manera que és única en cada persona. Alteracions en la quantitat d’organismes d’una espècie determinada o desplaçaments cap a estructures internes (vísceres, torrent sanguini, cervell…) poden alterar la salut. Per tant, els bacteris, virus i fongs que composen la nostra microbiota són beneficiosos si en tenim una quantitat determinada i si es troben en zones específiques (per exemple, hi ha bacteris de la pell que són dolents pels intestins i viceversa).

De què serveix la microbiota?

D’una banda, a la pell la microbiota ens serveix com a barrera de protecció, ja que dificulten que les espècies patogèniques se sentin en un entorn agradable i eviten que ens envaeixin. D’altra banda, a l’intestí s’ha vist que hi ha molts bacteris que ajuden a digerir nutrients que no són digeribles per al nostre organisme així com a excretar els que no necessitem. A més a més, també té funcions immunitàries tot defensant-nos de les espècies patogèniques. Quan la nostra microbiota pateix alteracions en podem notar els efectes ben ràpidament. Per exemple, quan estem un temps prenent un antibiòtic pot passar que aquest antibiòtic mati els bacteris patogènics però també els de la microbiota i com a conseqüència tenim diarrea.

Actualment, encara s’està estudiant la composició exacta de la microbiota en diferents grups humans i quines en són les funcions. Amb aquests estudis podrem entendre millor algunes malaties com la psoriasis, la pell atòpica, la malaltia de l’intestí irritable i fins i tot l’obesitat. A veure quins descobriments hi haurà en els pròxims anys!

Neus Mestre Farràs i Marc Talló Parra són biòlegs humans, podeu fer propostes de temes a naturalmentcuriosos@gmail.com

 

Notícies relacionades

Buidar no és deixar anar

Aprendre a deixar anar és clau per buidar l’armari i tancar etapes vitals. Descobreix com acomiadar-nos dels records ens ajuda a fer espai per a noves oportunitats

Una finestra al món: El Hierro, l’illa del meridià

Els habitants d’El Hierro han sabut convertir les dificultats en oportunitats. Preservada de l’especulació turística, l’illa va ser declarada reserva de la biosfera el 2000 i conserva nombrosos espais protegits

El Món Atlàntic: l’imperialisme modern entre tres continents

Tradicionalment, les poblacions s’expandien per àrees contigües, però la volta do mar, descoberta pels portuguesos i adoptada pels espanyols, va impulsar l’exploració oceànica del segle XVI i va iniciar el que els historiadors anomenen el món atlàntic

Vents, rutes i virus: el motor invisible de la història europea

L’evolució de la humanitat ha estat marcada per una paradoxa: mentre que els humans van reduir aviat l’amenaça de les grans bèsties, mai no han pogut escapar de l’acció dels paràsits
spot_img

Enjardinaments a les antigues cotxeres de Sarrià

Un conjunt residencial de Sarrià projectat per Josep Antoni Coderch sobre les antigues cotxeres del tramvia

La memòria com a trencaclosques: «La sombra del padre»

De l'escriptor Antonio Monegal, veí del districte, una reconstrucció íntima de la vida del seu pare a través dels documents, els records familiars i els silencis de la memòria

L’edicle de l’estació de Sant Gervasi recupera l’aspecte original de 1931

Ferrocarrils de la Generalitat ha finalitzat la rehabilitació de l’accés de plaça Molina, amb una inversió de 670.000 euros que ha permès recuperar la marquesina de vidre que es va retirar durant una reforma als anys seixanta

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí