Ocells
Enric Capdevila
El balquer (Acrocephalus arundinaceus) és un ocell estival, migrador comú, que cria a tota Europa, llevat d’Escandinàvia i Anglaterra. Nidifica a totes les zones palustres dels Països Catalans, en zones humides de canyís, canyes o bogues, aprofitant marges de rius, com el Besòs o el Llobregat, i embassaments. És un ocell que està en regressió a causa de la pèrdua del seu hàbitat. És passeriforme de la família dels sílvids semblant al rossinyol (de fet a molts indrets l’anomenen rossinyol d’aigua) i a d’altres ocells de canyissar, com les boscarles.
És relativament gros, fa fins a 20 cm de llargària total. Té un cap cònic molt característic (Acrocephalus prové del grec i vol dir cap punxegut), amb una línia supraciliar molt marcada i coronat per un principi de cresta. Té el bec llarg i robust i la cua ampla. Té el plomatge de colors bruns, molt uniformes, llevat el dors, una mica vermellós, i amb la part ventral més clara, de color crema. No presenta dimorfisme sexual.
Habitualment, el balquer és un ocell monògam i territorial. Comença a nidificar tard, a mitjan de maig fins a començaments d’agost; la femella construeix un niu entre joncs i canyissos, a la vora de l’aigua, en forma de copa i subjectat a les tiges de plantes aquàtiques. S’alimenta principalment d’insectes i altres invertebrats, però de tant en tant afegeix algun peixet a la seva dieta, i en època de reproducció pot ampliar-la amb elements d’origen vegetal.
S’identifica molt bé pel seu cant potent i estrident, que evoca els ambients de les maresmes, i que consta d’una sèrie de xerrics repetits diverses vegades. També pel seu moviment de vols curts entre les canyes i desplaçament vertical agafant-se de les tiges de les plantes dels canyissars, les quals doblega; quan s’enfila al canyís per cantar eriça les plomes del cap. El nom li ve de la boga o balca, que és una gran herba que arrela dins de l’aigua, en zones d’aiguamoll. Està coronada per una inflorescència que consta de dues parts, una inferior gruixuda com un pur havà, que conté les flors femenines, i una superior més estreta i clara, amb les flors masculines. Les més comunes són la balca de fulla ampla (Typha latifolia) i la de fulla estreta (Typha latifolia).
La dita: Als nius que són d’antany, no hi ha moixonets d’enguany.
